De Dertosa a Ṭurṭūša L’extrem oriental d’al-Ṯagr al-Aˁlà en el context del procés d’islamització d’al-Andalus

Abstract

Aquest treball planteja múltiples objectius generals, que podem agrupar en dos grans blocs: en primer lloc, l’estudi històric d’un àmbit espacial concret -la circumscripció de Ṭurṭūša- durant un lapse cronològic determinat -el trànsit entre l’Antiguitat i el Món Islàmic-, en el qual integrarem totes les fonts històriques al nostre abast i, d'altra banda, l’anàlisi d’una dinàmica social com el procés d’islamització a través de les diverses informacions històriques elaborades durant la realització d'aquesta recerca. Per últim, destaquem també com a un element renovador i remarcable el desenvolupament de noves metodologies i aproximacions per a l’estudi d’aquest procés a partir de l’Anàlisi Espacial i de les diverses eines geoestadístiques que ens proporciona la Geografia Quantitativa. A nivell de continguts, podem dividir aquest treball en tres parts clarament diferenciades: una primera, amb el nom genèric de Context de la Recerca (Bloc I), on s'han plantejat els principals eixos teòrics en què basem les nostres aportacions, un primer estat de la qüestió, general i concret, dels treballs previs i una descripció general del territori d'estudi; en segon lloc, hem plantejat sota el nom De l'estudi de l'observable a l'articulació d'informacions històriques (Blocs II, III i IV) tot el procés que hem seguit per obtenir les dades amb què hem realitzat aquesta recerca, i com a partir d'elles hem construït una sèrie de subjectes històrics i elements d'anàlisi a través de diverses òptiques i metodologies; finalment, la part tercera, anomenada La construcció del discurs històric: dinàmiques de transformació social (Blocs V i VI), aborda les diverses qüestions de major transcendència, des del nostre punt de vista, als debats historiogràfics actuals, tot transformant les informacions històriques obtingudes en una anàlisi detallada de les transformacions socials del territori tortosí, en particular, i peninsular, en general. Així, la recerca que ara presentem ha permès aportar un vast conjunt de noves dades i informacions sobre aquest territori, al mateix temps que ens oferia la possibilitat de plantejar una sèrie de qüestions històriques que ens semblen cabdals en l'actual debat historiogràfic sobre la formació de la societat andalusina. El fil conductor ha estat en tot cas aquest mateix procés de transformació històrica inherent a l'estudi de qualsevol societat pretèrita, pel que sempre que ha estat possible hem tractat de mostrar una imatge diversificada i en constant canvi. La societat d'al-Andalus és un subjecte històric ple de matisos i especificitats en els seus casos d'estudi, això no obstant, pensem que s'han pogut establir fefaentment una sèrie de dinàmiques comunes que poden ajudar a entendre tant el passat del nostre territori específic de treball com del conjunt de l'Estat andalusí en si mateix.

The present work proposes a number of general objectives that can be grouped together in two blocks: in the first place, the historical study of an specific spatial area –the Ṭurṭūša circumscription- during a given chronological lapse –the transition from Antiquity to the Islamic World-, into which all historical sources that we have at our disposal will be incorporated. Secondly, the social dynamics analysis, the islamization process in this case, by using several historical pieces of information that were elaborated through our research. Finally, it is relevant to highlight as an innovative element the development of new methodologies and approaches applied to the study of this process, based on Spatial Analysis and the different geostatistical tools that Quantitative Geography provides us with. Concerning the contents, this work could be divided into three different parts: a first one -with generic title Research Context (Block 1)- , where theoretical core ideas that we base on are exposed, and where a general and specific overview of previous works and description of the territory studied can be found. Secondly, we have named From the Study of the Observable to the Articulation of Historical Information (Blocks II, III and IV) the process we have carried out in order to obstain a data set for this research, and the way they are used to build a number of historical subjects and analytical elements through different points of view and methodologies. Finally, the third part, named Construction of the Historical Discourse, : social transformation dynamics (Blocks V and VI), tackles the most relevant issues of historiographical debates nowadays, and turning those pieces of historical information obtained into a comprehensive analysis of social transformations in the area of Tortosa, specifically, and the Iberian area, in general. This is how the present piece of research has enabled us to present an extensive amount of new data and information on the territory, as well as to give us the opportunity to propose historical issues that we consider to be fundamental in current historiographical debates that focus on the origin of Andalusian society. Anyways, the guiding thread has been the historical transformation process that is inherent to the study of any past society, and that is the reason why we have made great efforts to show a diversificated and changing image. Even if the society of Al-Andalus is a historical subject full of shades and distinctive features concerning each study case, we think that a series of common dynamics has been established, that are of great value in understanding both the past of our specific territory here analyzed and the Andalusian State as a whole.