Anàlisi crítica de la cobertura de l’encaix de Catalunya i Euskadi dins Espanya a través dels discursos de la premsa espanyola, catalana i basca publicats durant la Transició i fins l'aprovació dels estatuts català i basc (1975-1979)

Abstract

La recerca estudia els discursos sobre l’encaix català i basc que projectaven diaris espanyols, catalans i bascos (ABC, El País, La Vanguardia, Avui, El Correo i Deia) en un període que abasta des de novembre de 1975 i fins l’octubre de 1979. L’estudi se centra en l’anàlisi d’editorials i columnes d’opinió. Els editorials són d’interès en la recerca perquè és especialment en ells on es veu més clarament les posicions ideològiques de l’empresa periodística. És a dir, els articles contenen l’ADN del diari, concentren els axiomes ideològics que és el que interessa en el present treball que es poden desplegar al llarg de les pàgines del rotatiu. Les columnes, per la seva part, són els espais que el diari es reserva per presentar opinions que poden ser confluents o dissidents amb la línia ideològica del mitjà. La investigació s’emmarca en l’enfocament multidisciplinar de l’Anàlisi Crítica del Discurs i consta de dos nivells d’aproximació a l’objecte d’estudi: (a) les línies editorials dels sis diaris de la mostra i (b) l’anàlisi en profunditat de dotze articles (un editorial i una columna d’opinió per diari) de rellevància informativa i on els diaris han focalitzat l’atenció de l’estructura de l’Estat i les aspiracions nacionals de Catalunya i Euskadi com a nucli de conflicte. En termes generals podem afirmar que els diaris estudiats queden alineats amb la ideologia espanyolista ABC, El País, La Vanguardia i El Correo; i amb la nacionalista perifèrica catalana o basca, com són els casos d’Avui i Deia. S’ha pogut constatar que, tant als editorials com a les columnes, els diaris no fan una explicació acurada de la possibilitat d’exercir el dret a l’autodeterminació per part de Catalunya i Euskadi. En ocasions s’ofereix informació insuficient o esbiaixada o fins i tot asseveracions gratuïtes i fal·laces que, alhora, legitimen i perpetuen idees, actituds i opinions alineades a les ideologies abanderades per les formacions polítiques amb les quals se senten propers.

This study explores the ways in which the political position of Catalonia and the Basque Country inside Spain was represented in a sample of six Spanish, Catalan and Basque newspapers (ABC, El País, La Vanguardia, Avui, El Correo and Deia) between November 1975 and October 1979. The study centres on the analysis of editorials and opinion columns. The editorials, or leader columns, are particularly interesting because they present the clearest reflection of the ideological positions of each newspaper – what we might call its DNA. This in fact is the main focus of the study. The opinion columns are also relevant for our purposes, because they present opinions that may either support or diverge from the newspaper’s editorial line. We adopt the multidisciplinary approach of critical discourse analysis and examine the object of study at two different levels: (a) the editorial lines of the six newspapers in the sample and (b) an in-depth analysis of twelve articles (one leader column and one opinion column per newspaper) that focus on the structure of the State and on the national aspirations of Catalonia and Euskadi (the Basque Country) as the nucleus of the conflict. Generally speaking, the newspapers studied can be divided into two groups according to their ideological stance on the question of nationalism. We define ABC, El País, La Vanguardia and El Correo as españolista, that is, proponents of a centralist State and the union of Spain, and we define Avui and Deia as peripheral nationalist, favouring Catalan or Basque self-determination. We find that, in both the leaders and the opinion columns, the press often fails to present the aspiration for self-determination of Catalonia and Euskadi in a thorough, balanced way. On occasions we find that the information is incomplete or biased; the papers make gratuitous or fallacious statements to legitimise and perpetuate the positions of the political parties closest to them in terms of ideology.