Els públics de l’electricitat a Catalunya (1929-1936): De la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics

Abstract

La societat catalana va ser especialment receptiva a les novetats tecnològiques relacionades amb l’electricitat durant el període posterior a la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en part a causa del seu èxit. Aquest fet coincidí en el temps amb una major disponibilitat de recursos per a l’enllumenat i amb l’aparició dels primers aparells elèctrics d’ús domèstic. La introducció d’aquests productes a les llars catalanes propicià el bescanvi d’informació entre diversos actors –experts i profans– al voltant dels avantatges i els usos d’aquests aparells. L’objectiu de la recerca és l’anàlisi dels diversos actors que participaren en el procés, dels missatges intercanviats i les vies per on es difongueren. Fonamentalment, s’estudia com aquests intercanvis aconseguiren generar coneixement sobre les noves tecnologies i quin era aquest coneixement. L’anàlisi d’aquest procés ens situa en l’àmbit de la divulgació de la ciència i, dins d’aquest àmbit, la proposta historiogràfica de coneixement en trànsit formulada per James Secord (2004) és el punt de partida del treball. Aquesta proposta s’ha complementat amb aproximacions sorgides dels estudis socials de la tecnologia en funció de cadascun dels cinc casos d’estudi analitzats. Aquest casos d’estudi són, en primer lloc, l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, les seves relacions amb l’electricitat i la seva influència en la generació d’un discurs divulgador optimista amb la tecnologia en tot el període posterior a la seva realització i fins la Guerra Civil. En segon lloc s’analitza el cas de la il·luminació elèctrica, des d’una primera activitat desenvolupada en el marc de l’Exposició –l’Exposició de la Llum, fins a l’activitat posterior de les associacions que impulsaren el procés de divulgació de noves formes d’enllumenat elèctric. Resulta rellevant l’aparició d’associacions de tècnics que a través de la seva activitat i mitjançant l’organització d’exposicions, de conferències, de concursos o amb la publicació de diversos tipus de documents pretenien divulgar la seva forma d’apropiació de la il·luminació elèctrica, aquella que consideren la forma correcta d’utilitzar les làmpades i els recursos que l’electricitat proporciona. Els altres tres casos estan relacionats amb els aparells elèctrics domèstics, les estratègies utilitzades per a la seva introducció al mercat i les respostes dels usuaris. Una primera visió general de la qüestió de l’electrificació de la llar, ens condueix a dos casos més específics: la nevera i la cuina. Hi ha un seguit de qüestions que apareixeran de forma més o menys constant en els tres casos d’estudi: la qüestió del gènere –atesa la vinculació entre les dones i les tasques domèstiques; la publicitat d’aparells elèctrics; la modernitat; i la mecanització de la llar. Però a més, sorgirà una qüestió especialment rellevant: Qui és l’expert que proporciona informació? La construcció d’aquesta figura d’expert, que pot ser des d’un especialista o una companyia elèctrica a un usuari domèstic avançat, passant pel venedor o l’instal·lador que visita les llars oferint productes elèctrics, resulta fonamental per entendre quines són les vies a través de les quals circula la informació i quins són els continguts que es generen.

After the celebration of the Barcelona International Exhibition of 1929, and partly thanks to its success, the Catalan society was particularly receptive to electric technologies. At this moment a varied range of lighting resources was available in the market while the first electric domestic appliances appeared. The popularization of these devices facilitated the exchange of information among different actors –both experts and lays– about the advantages and uses of electric technologies. The goal of this research is to analyze the actors, messages and channels involved in the exchange of information. The main goal is to analyze how the exchange of information about new technologies created knowledge and the specificities of that knowledge. Our analysis belongs to the studies of popularization of science. Within this area, our historiographical starting point is Secord’s “Knowledge in Transit” (2004). As Secord suggests, we added selected approximations from the social studies of technology depending on the case study. This thesis comprises five case studies. The first one focuses in the Barcelona International Exhibition of 1929, its relation with electricity and its influence in the optimistic discourse about technology arisen in the immediately following period. The second one focuses in the electric lighting, from the “Exhibition of Light” –part of the International Exhibition– to the activities of technicians’ associations that drove the popularization of illumination techniques. These associations played a relevant role by organizing exhibitions, conferences, competitions and by publishing books and brochures prescribing what they consider the correct use of electric lighting. Electric domestic devices are in the focus of the three remaining case studies. We analyze both the way they were popularized and the user’s reactions. First of all, we present a general approach to home electrification; then we analyze the refrigerator and the kitchen. Some questions are common to these three case studies: questions about technology and gender –given the existing link between women and housework; advertisement of electric appliances; modernity; and valorisation of houses. There is an additional relevant question: Who was the expert that informs lay people: a technician of the electric company, a seller, or an advanced user? The construction of the expert is key to understand the channels that allowed knowledge circulation and the specific knowledge generated in the process.