Carborane derivatives with electron rich moieties. Synthesis, properties and electronic communication

Abstract

El treball que es presenta en aquesta tesi és la continuació i ampliació de la feina feta en el nostre grup de recerca en els darrers anys sobre derivats de l’o-carborà que porten grups rics en electrons. L’objectiu global de la tesi és la síntesis i l’estudi teòric d’aquests derivats. Gairebé tots els compostos sintetitzats en aquest treball s’han obtingut directament a partir de l’o-carborà. La funcionalització dels àtoms de carboni de l’o-carborà es fa en dos etapes. En un primer pas, s’afegeix un agent per arrancar el protons, com són els compostos organolitiats, les amides alcalines, els hidrurs alcalins; i tot seguit, s’afegeix un electròfil (diòxid de carboni, calcogen, halogen, halurs, epòxids, aldehids). Tot i que la substitució dels dos àtoms de carboni del clúster d’o-carborà S’obté pràcticament sempre, la monosubstitució no és gens trivial, perquè sempre ve acompanyada de la disubstitució. Per això, el primer objectiu d’aquest treball ha sigut l’estudi experimental i teòric de la influencia dels dissolvents eterats (Et2O, THF or DME) en la formació dels compostos organolitiats, utilitzant com a plataforma el 1,2-C2B10H12. Tot i que les fosfines de l’o-carborà són uns dels derivats més estudiats, la investigació de les seves propietats electròniques no ho ha sigut tant. Les carboranilfosfines varen ésser sintetitzades per primer cop fa més de 50 anys, però cap estudi sistemàtic i exhaustiu sobre les reaccions d’oxidació s’havia fet fins ara. Per tant, un altre objectiu d’aquest treball ha sigut l’estudi de les reaccions d’oxidació de les carboranilfosfines amb peròxid d’hidrogen, sofre i seleni; i la seva avaluació com a lligands. Un cop sintetitzats aquests compostos, hem fet un estudi teòric que ha tingut els següents objectius: i) veure la influència dels grups fosfina i fosfina oxidada en els efects electrònics del clúster d’o-carborà; ii) veure els efectes electrònics en les closo-carboranilmonofosfines; iii) veure la labilitat del enllaç fòsfor-calcogen en els monocalcògens dels carboranilmono- i carboranildifosfines; iv) estudiar dels processos de oxidació i degradació; v) estudiar la comunicació intramolecular en les carboranildifosfines aniòniques oxidades. Un altre grup ric en electrons és el grup formil (-CHO), que una vegada afegit a un clúster d’o-carborà, veure les seves propietats altament modificades. Tot i que el carboranilformaldehid es coneix des de fa temps, hi ha pocs estudis sobre la seva reactivitat. Per tant un altre objectiu d’aquest treball ha sigut l’estudi de la reactivitat d’aquest compost amb la finalitat d’obtenir nous derivats. Per això hem estudiat: i) l’addició nucleofílica al grup carbonílic del derivat litiat de l’o-carborà per obtenir derivats amb múltiples clústers d’o-carborà; ii) la substitució electrofílica dels substrats aromàtics emprant el carboranilformaldehid activat amb la finalitat d’obtenir derivats de l’o-carborà amb propietats luminescents; iii) les reaccions de Wittig i Horner-Wadaworth-Emmons emprant ja sigui el carboranilformaldehid ó els derivats de l’o-carborà amb grups fosfonat i sals de fosfoni. Per l’últim hem estudiat la síntesis de nous derivats utilitzant com a plataforma la carboranilpiridina. Les reaccions estudiades han sigut: i) la metal·lació de la carboranilpiridina amb complexos de Pd(II), Ir(III), Rh(III) i Ru(II); ii) la síntesis de lligands híbrids carboranilpiridina-fosfina i les seves reaccions de complexació amb Pd(II) i Rh(I); iii) la síntesis de un derivat de la carboranilpiridina que inclou un grup borà; iv) la síntesis de un derivat cobaltabis(dicarballur)-dipiridina.

The work presented in this manuscript is the continuation and extension of the work done in our group during the last years on the carborane derivatives with electron rich moieties. The main objective of this work is to synthesize and to study by computational means new derivatives of carborane with electron rich moieties. Almost all the compounds synthesized in this work are directly achieved from o-carborane. The direct modification of the C vertexes of the o-carborane is done in two steps. First a deprotonating agent as organolithium compounds, alkali-metal amides or alkali-metal hydrides is added, followed by the addition of a suitable electrophile (carbon dioxide, chalcogens, halogens, halides, epoxides, aldehydes). Although the substitution at the both carbon atoms is always achieved, the monosubstitution is not so trivial, being almost always accompanied by the disubstituted derivative. For that, the first specific objective of this work was to study both experimentally and by computational means the influence of ethereal solvents (Et2O, THF or DME) on the formation of organolithiated compounds, based on the 1,2-C2B10H12 platform. Though the o-carborane derivatives with phosphorus moieties were the most studied synthetically and some of their properties were exploited, still work has to be done to understand their electronic properties that may ultimate lead to a rationalized design of new derivatives. The carboranylphosphines are known for more than 50 years ago, but no systematic and comprehensive investigation on their oxidation reactions were found in the literature as well as investigations on the electronic properties of these phosphines. For that the second specific objective was the study of the oxidation of carboranylphsophines with hydrogen peroxide, sulphur and selenium and to examine their properties as ligands. Once the synthetic study on the carboranylphosphines and their oxides and chalcogenides was completed, we proceeded with the third specific objective that was the computational study of the carboranylphosphines and their oxides and chalcogenides. The computational study contains: i) the contribution of phosphine and oxidized phosphine moieties to the electronic effects on the o-carborane cluster; ii) electronic effects in closo-carboranylmonophosphines; iii) the lability of the phosphorus-chalcogen bonds in carboranylmono- and carboranyldiphsophine monochalcogenides; iv) the oxidation/degradation processes study; and v) intramolecular communication in oxidized anionic carboranyldiphosphines. Other moiety that is rich in electrons is the formyl group, that once attached to o-carborane cluster its properties are highly modified. Though the carboranylformadehyde is long known in the literature, studies on its reactivity are rare. For that, the fourth objective was to understand the reactivity carboranylformaldehyde as platform for new derivatives. For that we studied: i) the nucleophilic addition to the carbonyl group with lithated carborane in order to synthesize “confined space” multi-cage compounds; ii) the electrophilic substitution reactions of aromatic substrates with activated carboranylformaldehyde, in order to obtain derivatives with luminescent properties; and iii) the Wittig and Horner-Wadaworth-Emmons reaction using carboranylformaldehyde and carborane containing phosphonates and phosphonium salts. The fifth specific objective was the study of carboranylpyridine as platform for new derivatives, for which we studied: i) the metalation reaction of carboranylpyridine with Pd(II), Ir(III), Rh(III) and Ru(II); ii) synthesis of carboranylpyridine-phosphine hybrid ligands and complexation reactions of these ligands through Pd(II) and Rh(I) complexes; iii) synthesis of carboranylpyridine-borane derivative; and iv) synthesis of cobalta(bisdicarbollide)-pyridine derivative.