Instruments d’avaluació per tractar les conductes problemàtiques de persones amb discapacitat intel·lectual a partir del model E-M-I-R-C

Abstract

Les conductes problemàtiques que presenten les persones amb discapacitat intel•lectual són sovint complexes; donar-hi resposta esdevé un repte per als professionals i per als familiars. En les darreres dècades, un model que ha guiat les pràctiques d’avaluació i intervenció d’aquestes conductes ha estat el three term contingency (Cooper, Heron, i Heward, 2007). Aquest model emfatitza que les conductes problemàtiques estan influenciades per uns antecedents (estímuls discriminatius; ED) i reforçades per uns conseqüents. No obstant, recentment, Steege i Watson (2009) suggereixen el model E-M-I-R-C que incorpora l’existència d’una altra tipologia d’antecedents (operacions motivadores; OM) que influencien el three term contingency. Considerant la importància d’aquest nou model, aquest estudi pretén obtenir instruments d’avaluació que permetin la identificació de les OM i de la funció de la conducta i, alhora, explorar fins a quin punt les variables d’antecedents (ED i OM) poden actuar com a variables predictives de la funció de la conducta. Per donar resposta a aquests objectius, s’ha adaptat i validat a la població espanyola el Questions About Behavioral Function (Matson i Vollmer, 1995) i el Contextual Assessment Inventory (McAtee, Carr, i Schreuder, 2004). En total s’han avaluat les conductes problemàtiques que presentaven 300 participants. Considerant que aquests instruments s’han de respondre pensant en una única conducta problemàtica, en total s’han avaluat 328 conductes. Així doncs, mitjançant les dades obtingudes en tots dos instruments, es va dur a terme una anàlisi de regressió múltiple per veure fins a quin punt les variables d’antecedents poden preveure la funció de la conducta avaluada. D’acord amb els resultats obtinguts, l’estudi principalment conclou que (a) el model E-M-I-R-C té suport empíric ja que les variables d’antecedents no només estan relacionades amb la conducta, sinó també amb els conseqüents de la mateixa, i (b) l’adaptació dels instruments utilitzats s’adequa a la població espanyola i poden ser valuosos per als professionals en el moment de dissenyar programes d’intervenció.

Las conductas problemáticas que presentan las personas con discapacidad intelectual son a menudo complejas; dar una respuesta ajustada resulta un reto para los profesionales y familiares. En las últimas décadas, un modelo que ha guiado las prácticas de evaluación e intervención de estas conductas ha sido el three term contingency (Cooper, Heron, y Heward, 2007). Este modelo enfatiza que las conductas problemáticas están influenciadas por unos antecedentes (estímulos discriminativos; ED) y reforzadas por unos consecuentes. No obstante, recientemente, Steege y Watson (2009) sugieren el modelo E-M-I-R-C que incorpora la existencia de otra tipología de antecedentes (operaciones motivadoras; OM) que influencian el three term contingency. Considerando la importancia de este nuevo modelo, este estudio pretende obtener instrumentos de evaluación que permitan la identificación de las OM y de la función de la conducta y, a su vez, explorar hasta qué punto las variables de antecedentes (ED y OM) pueden ser variables predictivas de la función de la conducta. Para dar respuesta a estos objetivos, se ha adaptado y validado a la población española el Questions About Behavioral Function (Matson y Vollmer, 1995) y el Contextual Assessment Inventory (McAtee, Carr, y Schreuder, 2004). En total se han evaluado las conductas problemáticas que presentaban 300 participantes. Considerando que estos instrumentos se deben contestar pensando en una única conducta problemática, en total se han evaluado 328 conductas. Mediante los datos obtenidos en los dos instrumentos, se llevó a cabo un análisis de regresión múltiple para ver hasta qué punto las variables de antecedentes pueden prever la función de la conducta evaluada. De acuerdo con los resultados obtenidos, el estudio principalmente concluye que (a) el modelo E-M-I-R-C tiene evidencia empírica puesto que las variables de antecedentes no sólo están relacionadas con la conducta sino también con los consecuentes de la misma, y (b) la adaptación de los instrumentos utilizados se adecúa a la población española y pueden ser valiosos para los profesionales en el momento de diseñar programas de intervención.

Problem behaviors displayed by people with intellectual disabilities are often complex; to successfully treat these behaviors become a challenge by professionals and families. In recent decades, a model used in the assessment and intervention process has been the three term contingency (Cooper, Heron, & Heward, 2007). This model emphasizes that problem behaviors are influenced by some antecedents (discriminative stimuli, SD) and reinforced by consequences. However, Steege and Watson (2009) have recently suggested the EMIRC model which incorporates the presence of another type of antecedents (motivating operations, MO) that influence the three term contingency. Considering the importance of this new model, this study aims to obtain assessment tools that permit the identification of the MO and behavioral function, and to explore whether antecedent (SD and MO) could predict behavioral function. Due to achieve these aims, the Questions About Behavioral Function (Matson & Vollmer, 1995) and the Contextual Assessment Inventory (McAtee, Carr, & Schreuder, 2004) have been adapted to Spanish population. Problem behavior of 300 participants was assessed. Having in mind that these instruments are to be answered thinking in one single behavior, a total of 328 problem behavior was assessed. A multiple regression analysis was conducted using data from the validated Spanish version of both instruments to explore whether antecedent variables could predict behavioral function. According to the results of this study, primary conclusions are (a) the E-M-I-R-C model has empirical support. Antecedent variables are related not only to the behavior but also to its reinforcers. And (b) the adaptation of the instruments to Spanish populations are valid to be used for practitioners when designing intervention plans.