Universitat de Barcelona
Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim)
2013-07-10
B. 20676-2013
607 p.
Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica
A partir de la transcripció de sermons baixmedievals procedents dels fons del Monestir de Sant Cugat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’ha efectuat una anàlisis de les funcions de la predicació en la societat catalana baixmedieval. Amb aquest estudi s’ha volgut ampliar el camp d’estudi, centrat tradicionalment en els sermons de Vicent Ferrer, i donar una visió més diversa dels mètodes i funcionament de la predicació. La funció bàsica de la predicació és ensenyar doctrina i normes de comportament a la població laica. A més, apareixen altres funcions, com una funció lúdica, una més espiritual d’identificació personal amb Jesús, una funció social de lluita contra el joc, la prostitució. Cal recordar, però, que també hi havia sermons de croada, sermons militars, sermons de petició d’indulgència, sermons predicats als inicis de processos d'inquisició, sermons polítics, sermons d’aniversaris de mort, sermons per demanar pluja, contra la pesta... Finalment, destaca la funció de delimitació cultural o simbòlica entre grups religiosos amb els sermons predicats a jueus. En alguns d’aquests sermons, s’utilitzaven imatges negatives dels jueus, que juntament amb l’art i els tractats antijueus, tingueren un paper fonamental en l’esclat dels pogroms antijueus de 1348 i 1391. Entre els altres temes que apareixen, destaca la relació del sermó amb el teatre. Es donen exemples de diàlegs als sermons, que els acosten significativament a altres representacions que es donaven als mateixos anys i que han estat significades en diverses història del teatre català. Pel que fa al contingut, els sermons són majoritàriament ortodoxos, però en algun cas es tracten temàtiques polèmiques, com el debat sobre el Judici Final, sobre el qual hi havia dues visions oposades: una en la que la misericòrdia de Jesús i la intermediació de Maria ajudaven significativament les ànimes, i una altra més estricta en la que la misericòrdia quedava anul•lada. Entre aquests dos punts de vista s’arriba a un cert equilibri que evitava tant la desesperació davant una gairebé segura condemna eterna com la renúncia a la confessió. Altres temes conflictius que apareixen són el de la Immaculada Concepció de Maria o la predestinació de les ànimes. Un altre aspecte que es pot resseguir en literatura religiosa i sermons és la conversió de la memòria i la consciència en un registre escrit que, talment com un llibre, s’obrirà el dia del Judici Final. Pel que fa a les fonts trobades, destaquen los fonts ortodoxes, bàsicament la Bíblia, les Sentències de Pere Llombard... però també es constata el recurs a enciclopèdies com el Propietatibus Rerum, reculls de cites com el Manipulus Florum, llibres de medicina, d’astrologia, miralls de prínceps, bestiaris, exemplae... Algunes d’aquestes fonts mostren com s’acceptaven algunes fonts i històries que més endavant quedarien apartades de la ortodòxia, però que en aquells moments es troben en diversos autors espirituals catalans. Altres realitats, però, dificultaven l’acompliment dels objectius proposats per l’església: la diversitat cultural i de comportaments dels diferents grups socials, la manca d’escoles i de formació del laics, el recurs a un sermó universitari amb una estructura complicada enlloc de l’homilia, la prohibició teòrica de traduir obres espirituals al català (tot i que n’hi havia), l’escriptura dels sermons en llatí, que només poc a poc i encara de forma fragmentària es fa en català... Aquestes característiques, èxits i mancances, donen a la predicació d’aquest període unes característiques pròpies, diferents de la predicació moderna.
The thesis is based in the analysis of 30 medieval Catalan and bilingual sermons. Among the goals of this research, the author wants to analyze the functions of preaching in late medieval Catalan society, expand the field of study traditionally focused sermons Vincent Ferrer. The main function of preaching was to teach doctrine and right behaviour to the laity. Besides that, other goals can be observed, such as to provide spiritual identification with Jesus, a social function against factional struggles, prostitution... Beyond that, there were crusade sermons, military sermons, sermons to request for indulgences, sermons preached during processes of Inquisition, political sermons, sermons to ask for rain, against the plague... and sermons preached to religious minorities (Jews and Muslims). Some of these sermons played a key role in the outbreak of anti-Jewish pogroms of 1348 and 1391. As for the content, sermons are mostly orthodox, but in some cases controversial topics appear, such as the debate about God’s Mercy in the Last Judgement, the Immaculate Conception of Mary and the predestination of souls. Another aspect that can be traced in sermons and religious literature is the conversion of memory and consciousness in a written record that, just like a book, will be open in the Last Judgement. Regarding the sources, most of them are orthodox, such as the Bible, the Sentences of Peter Lombard ... but other sources have been found, such as encyclopaedias (Propietatibus Rerum), florilegia (Manipulus Florum), books of medicine, astrology, mirrors for princes, exemplae... Several elements, however, avoided fulfilment of the objectives proposed by the church: the cultural diversity in the different subcultures of medieval society, the lack of schools and religious instruction to lay people, the use of complicated university sermon instead of the homily, the prohibition of translations of the bible to vernacular languages, the use of Latin instead of vernacular languages…
Predicació; Predicación; Preaching; Civilització cristiana; Civilización cristiana; Christian civilization; Baixa edat mitjana; Baja Edad Media; Late Middle Ages; Cristianisme; Cristianismo; Christianity; Catalunya; Cataluña; Catalonia
2 - Religión y teología
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
