Essays on International Trade and Firm Dynamics

Abstract

El primer capítol d’aquesta Tesis porta per Títol “Trade Patterns, Income Differences and Gains From Trade” i ha estat elaborada conjuntament amb el meu col·lega Wyatt J. Brooks. Quantificar els guanys provinents de comerç internacional és una àrea de recerca que ha estat estudiada usant una gran varietat de models de comerç. Al mateix temps, s’ha mostrat com les no-homoteticitats són molt útils per explicar patrons de comerç observats en dades molt desagregades. Posem ambdues literatures juntes per preguntar com les no-homoteticitats afecten les prediccions de guanys de comerç. A tal fi, desenvolupem un model de comerç amb N països amb els mateixos volums de comerç internacional, població, PIB per càpita i desigualtat dins de cada país que a les dades. Incloem les no-homoteticitats per tal que el comerç entre països rics i països pobres sigui igual al que observem a les dades. Amb aquest model, podem comparar els resultats en benestar obtinguts amb els que impliquen Arkolakis, Costinot, and Rodriguez-Clare (2012) – que dóna una fórmula senzilla de guanys comercials per part d’un gran nombre de models homotètics (també la versió d’aquest model quan les preferències són homotètiques). El principal resultat és que els models homotètics esbiaixen a la baixa els guanys comercials en països amb poca població i baixa productivitat, i a l’alça el dels països molt poblats i molt productius. El model homotètic esbiaixa a l’alça els guanys comercials dels EE.UU. i de Japó en 14% i 22%, mentre que ho fa a la baixa per Espanya i Itàlia en un 24% i un 14%. El segon capitol d’aquesta Tesis porta per títol “Measured Productivity and International Trade: An Unresolved Puzzle”. Utilitzar models de dinàmica d’empreses correctes quan s’analitza l’impacte del comerç és clau a fi d’entendre completament quins són els efectes a la part productiva de l’economia quan aquesta es dedica a comerciar més. Hi ha diversos models de comerç que intenten entendre la relació entre comerç i dinàmica d’empreses, però un d’ells és sens dubte el més utilitzat per economistes de comerç: el de Melitz (2003). Aquest model explica algunes característiques de les dades. En particular, vol explicar per què les empreses més productives exporten. És de comú parer entre els economistes que aquest model explica bé les característiques de productivitat de les empreses. En aquest capítol ens preguntem: ho és? Concretament, mostrem que si hom mesura la productivitat als resultats del model tal i com es fa a les dades, ens trobem amb resultats sorprenents sobre quines són les empreses més productives: poden ser les que no exporten. El tercer capítol de la Tesis es titula “Distortions, Productivity, and Idiosyncratic Shocks” i és escrita conjuntament amb el meu professor José María Da Rocha. Considerem distorsions en un model on les plantes tenen xocs idiosincràtics a la productivitat que evolucionen amb una moció Browniana. Introduir els xocs en el model implica que les plantes tenen beneficis no constants i com a resultat el marge de sortida es torna exogen, i les plantes han de decidir en cada període si es queden o no produint. Utilitzem l’equació de Kolmogorov per tal de caracteritzar l’equilibri estacionari. La contribució de l’estudi consisteix en mostrar que si un model es calibra/s’estima sense xocs idiosincràtics, les plantes tenen productivitat constant en el temps i la rati de sortida és exògena a fi d’obtenir els moments generats pel model amb xocs i sortida endògena, les distorsions en PTF són esbiaixades a l’alça.

The first chapter of this Thesis is entitled Trade Patterns, Income Differences and Gains From Trade and is coauthored with my colleague Wyatt J. Brooks. Quantifying the gains from international trade is an area of research that has been widely studied using a variety of trade models. At the same time, it has been shown that nonhomotheticities are useful for matching the systematic patterns of trade present in disaggregated trade data. We bring these two literatures together to ask how nonhomotheticities affect our predictions for gains from trade. To do so, we develop a N-country trade model that exactly matches bilateral trade, population, GDP per capita and within country income inequality for many countries. We include nonhomotheticities to match patterns of trade between rich and poor countries that we observe in highly disaggregated trade data. We then make use of the results from Arkolakis, Costinot, and Rodriguez-Clare (2012), which gives a simple formula for gains from trade in a large class of homothetic models, including a version of our model with the nonhomotheticity removed. Our main finding is that homothetic models underestimate gains from trade in countries with small populations and low productivities, and overestimate gains in countries with large populations and high productivities. The homothetic model overestimates the gains from being open to trade in the U.S. and Japan by 14% and 22%, and underestimates them in Spain and Italy by 24% and 14%. The second chapter of this Thesis is entitled Measured Productivity and International Trade: An Unresolved Puzzle. Using correct models of firm dynamics when analyzing the impact of trade is key in order to fully understand what are the effects to the supply side of the economy when it engages into trade. There are several models of trade that try to understand the role of trade and firm dynamics, but there is one that is most used by trade economists: the Melitz model (2003). This model explains several features of the data. In particular, it aims to explain why more productive firms export. It is a common agreement among economists that the model is well suited in order to explain these patterns. In this chapter we ask: is it? In particular, we show that measuring productivity in the model's outcome as it is done in the data may lead to some surprising results regarding what more productive firms do: they may be the non-exporters. The third chapter of this Thesis is entitled Distortions, Productivity, and Idiosyncratic Shocks and is coauthored with my professor José María Da Rocha. We consider policy distortions in a model where plants face idiosyncratic productivity shocks that evolve following a Brownian motion. Introducing idiosyncratic shocks into the model implies that plants have non-constant operating profits and as a result there is an endogenous exit margin and incumbent plants must decide in each period whether or not to remain in the industry. By using the forward Kolmogorov equation, we analytically characterize the Stationary Equilibrium. Our main contribution is to show that if a model is being calibrated/estimated without idiosyncratic shocks, where plants face constant productivity over time and the exit rate is exogenous to fit data generated from a model with shocks and endogenous entry, TFP distortions will be overestimated.