Estils Educatius i Ansietat Infantil: Un Model Conceptual basat en les diferències de gènere

Abstract

La recerca destaca la combinació d’alt control i baix caliu com la pauta més predictiva de l’ansietat infantil, tanmateix aquests estils educatius es veuen influenciats per la simptomatologia afectiva en els progenitors. Però no hi ha dades clares de com el gènere del menor modera aquestes relacions. Aquesta tesi pretén col·laborar en la investigació de quines dimensions de l’Estil Educatiu estan relacionades amb cada tipus de simptomatologia especifica d’ansietat infantil i en cada gènere, amb la intenció d’aportar un petit gra de sorra a la recerca incipient sobre la importància d’incloure un component parental en la prevenció i tractament de l’ansietat infantil. L’objectiu principal d’aquest estudi fou la creació d’un model d’equacions estructurals per a cada sexe, a través del qual també es va avaluar la funció mediadora de l’estil educatiu entre la simptomatologia afectiva en els cuidadors i la simptomatologia ansiosa en menors de 6 a 8 anys de la comarca d’Osona (Catalunya, Espanya). Les dimensions de l’estil educatiu mesurades van ser el control, el rebuig i el caliu emocional, pel que fa a la simptomatologia dels pares, es va valorar la presència de simptomatologia ansiosa i simptomatologia depressiva. Amb relació a la simptomatologia en els menors, es varen tenir en compte els símptomes d’Ansietat Generalitzada, Ansietat per Separació, Fòbia Social i Fòbia Específica. S’esperava que el control, el rebuig i el baix caliu en els cuidadors afectessin a tots els tipus de simptomatologia ansiosa en el nen, a més a més es va preveure que aquestes dimensions educatives estarien afectades pels graus de simptomatologia parental, així doncs s’esperava que l’ansietat en el cuidador augmentés el grau de control, mentre que la simptomatologia depressiva en el cuidador augmentés els nivells de rebuig i disminuís els de caliu emocional. De manera paral·lela es varen plantejar hipòtesis específiques per cadascuna d’aquestes relacions, segons el gènere i simptomatologia del nen/a. Els resultats més rellevants foren: - El paper mediador del caliu entre els símptomes depressius en el cuidador i l’ansietat generalitzada només en el sexe femení. - El rol mediador del control entre l’ansietat en el cuidador i la simptomatologia d’ ansietat generalitzada, ansietat per separació i fòbia social en ambdós sexes. - El control va afectar molt més a les nenes en fòbia social i ansietat per separació, mentre que en els nens la simptomatologia més afectada fou l’ansietat generalitzada. El treball obre una nova branca en la prevenció de l’ansietat infantil, tenint en compte el tipus de simptomatologia i el gènere del menor.

The research highlights the combination of high control and low warmth as the most predictive pattern of childhood anxiety. These parenting dimensions are also influenced by parent’s affective symptoms. But at the moment is unknown how gender moderates these relations. The aim of this thesis is contribute to the investigation of parenting style’s influence in anxiety specific symptoms, with the intention to do one’s bit to the incipient research about the importance of including a parental component in childhood anxiety prevention and treatment. The main objective of this study was the creation of a Structural Equation Model, focusing on gender differences, we also evaluated the mediator role of parenting style between caregiver’s affective symptoms and childhood anxiety. Participants were aged between 6 and 8, they were from the region of Osona (Catalonia, Spain). The dimensions of parenting included were control, rejection and emotional warmth, regarding the parents we assessed the presence of anxiety symptoms and depression symptoms. In relation to symptoms in children, were taken into account Generalized Anxiety, Separation Anxiety, Social Phobia and Specific Phobia. We expected that control, low warmth and rejection would affect all types of anxiety symptoms in children, we also suggested that these dimensions would be affected by parental symptoms, so we expected that caregiver’s anxiety would increase the degree of control while the caregiver’s depressive symptoms would increase levels of rejection and would reduce emotional warmth. Parallel hypotheses about these relationships were formulated for each specific childhood anxiety symptoms and focusing on gender differences. The most important results were: - The mediator role of caregiver’s depressive symptoms between warmth and generalized anxiety only in females. - The mediator role of caregiver’s anxiety between control and symptoms of generalized anxiety disorder, social phobia and separation anxiety in both sexes. - Control affected more social phobia and separation anxiety in girls, while symptoms of generalized anxiety were the most affected for control in boys. This work opens a new line in childhood anxiety prevention, considering the type of symptoms and child’s gender.