Avaliação da Performance de Gestão de Organizações Desportivas. O caso da Federação Portuguesa de Basquetebol

Abstract

En aquesta tesi es pretén comprendre l’actuació de la Federació Portuguesa de Bàsquet en els models de gestió durant el període que va des de l’any 2000 al 2010. Es una anàlisi des d’una perspectiva d’estudi de cas de tipus 2 (Yin, 2003). L’estudi ha buscat respondre a les qüestions següents: (Q1) Quins són els factors que incideixen d’una manera més important en els resultats de la Federació?. (Q2) Quin és el grau d’eficiència dels resultats que s’han obtingut? (Q3) Quins són els factors (drivers) més rellevants en relació a la gestió de la Federació? (Q4) A que responen els diferents graus d’eficiència observats per les persones interessades (stakeholders) en el context de la Federació Portuguesa de Bàsquet? Des de la perspectiva de la metodologia s’ha utilitzat un sistema de multitriangulació, basat principalment en la triangulació de les dades i amb una aproximació tant qualitativa com quantitativa (Denzin & Lincoln, 2000; Flick, 2005; M. Miles & Huberman, 1994). En una primera etapa es van definir els factors, les dimensions, les components i els indicadors d’avaluació; després es va avaluar la productivitat general; com a tercera etapa es va interpretar la relació causa-efecte de les diverses actuacions portades a terme en el marc de la Federació; i en quart lloc, es va avaluar l’actuació de la Federació des d’una perspectiva dels (stakeholders). Amb les dades obtingudes es va poder comprovar que durant el període estudiat es va produir un augment important de la productivitat degut principalment a la capacitat econòmica dels districtes; a les mesures de resposta que la Federació introduïa en funció de les modificacions de l’entorn; i a les mesures de relació existents amb les persones interessades. En aquest darrer aspecte, la promoció i els aspectes financers són les dimensions que menys valoració han obtingut per part dels stakeholders i, en canvi, els “resultats esportius” és la dimensió que va obtenir una avaluació de millor acompliment. En atenció a les dades obtingudes en cadascuna de les quatre fases de l’estudi, s’evidencia o es constata que existeix una elevada homogeneïtat a l’hora de la productivitat i del manteniment de les condicions d’actuació. No hi ha hagut grans alteracions ni a la productivitat, ni a l’evolució del progrés tecnològic en el període estudiat. Es pot concloure que les mesures de gestió introduïdes durant aquest període no acaben provocant els canvis i la repercussió desitjada i per les quals foren dissenyades.

En el presente trabajo se pretende comprender a través de un estudio de caso, de tipo 2 (Yin, 2003), se visa comprender el desempeño de la Federación Portuguesa de Baloncesto, en el período de 2000 a 2010. Concretamente se busca respuesta a las siguientes cuestiones: (QI1) ¿Cuáles los factores más importantes en la obtención del desempeño? (QI2) ¿Cuál el grado de eficiencia de los diferentes resultados obtenidos? (QI3) ¿Cuáles son los factores más reveladores del desempeño de gestión? (QI4) ¿Cuál la explicación para los grados de eficiencia encontrados, por parte de las partes interesadas, en la Federación Portuguesa de Baloncesto? El enfoque metodológico utilizado ha sido el de la multi-triangulación, la triangulación de perspectivas teóricas, datos y métodos, cualitativos y cuantitativos (Denzin & Lincoln, 2000; Flick, 2005; M. Miles & Huberman, 1994). En primer lugar, se definieron los factores, dimensiones, componentes y criterios de evaluación; en segundo lugar, se evaluó la productividad general; en tercero lugar, se interpretó la relación causal, determinante del desempeño; y, en cuarto lugar, se evaluó el desempeño desde el punto de vista de los stakeholders. Se comprobó que, en el período de estudio, hubo aumentos de productividad como resultado, principalmente, del poder adquisitivo de los distritos, de las disposiciones de la Federación para hacer frente a las alteraciones del ambiente externo y de las normas de relación con las diferentes partes. En relación a esto último, los aspectos que peor valoraron los stakeholders fueron la promoción y los temas financieros; los “resultados deportivos” fueron la dimensión que obtuvo una valoración de desempeño más alta. Gracias a una combinación de fuentes de evidencia y comprobaciones para cada una de las cuatro fases del estudio, los resultados obtenidos reflejan una elevada homogeneidad en cuanto a la productividad y el mantenimiento de las condiciones de intervención, sin que haya habido grandes alteraciones en la productividad y en el progreso tecnológico en el período temporal estudiado. El impacto de las medidas de gestión no parece haber tenido la repercusión deseada en el desempeño.

In this study, on the perspective of a case study, type 2 (Yin, 2003), it is intended to understand the performance of the Portuguese Federation of Basketball, between 2000 and 2010. Specifically, it is seek to answer the following questions: (QI1) Which are the factors that matter most on the achievement of the performance? (QI2) Which is the level of efficiency of the different results obtained? (QI3) Which are the most revealing drivers on the management performance? (QI4) Which is the explanation for the levels of efficiency found, by stakeholders, on Portuguese Federation of Basketball? The multi triangulation, using the triangulation of theorical perspectives, data and methods, qualitative and quantitative, was the used methodological approach (Denzin & Lincoln, 2000; Flick, 2005; M. Miles & Huberman, 1994). At first it were defined the evaluation factors, dimensions, components and indicators; at second it was evaluated the overall productivity; at third it was interpreted the causal relation of performance determinants; and, at fourth, it was evaluated the stakeholders perspective of the performance. It was found that on the period studied there were productivity gains, which mainly depend upon the districts purchasing power; the federation response measures for any in the external environment and the relation measures with the different stakeholders. In the latter case, the promotion and the financial aspects were the less evaluated dimensions by the stakeholders and the sportive results were the dimension which had the best performance evaluation. By the combination of evidence and finding sources, from each of the four phases of the study, the obtained results reveal a high homogeneity on the productivity and maintenance of the intervention conditions without major changes of productivity and technological progress in the period studied. The impact on management measures does not appear to have the desired impact on performance.