Només imatges: la targeta postal, vehicle de coneixement urbà

Abstract

This dissertation is a study of the contemporary city using picture postcards as its sole frame of reference. Until now the postcard has enjoyed little recognition as a documentary medium that could function reliably and of its own accord. Nor has it been viewed as being up to the task of advancing complex phenomenological urban studies. Too often the postcard has been deemed inappropriate as a scholarly resource, a flimsy, pint-sized, sporadic, insignificant and overly popular artifact. The present study shows that, precisely because of their multiple, intersubjective and intimate character, postcards, with their double-sided interplay between image and text, have the potential to reveal circumstances, developments and exchanges involving cities that other, better established media are often at a loss to explain.

El propòsit de la tesi es efectuar un estudi de la ciutat a través de la postal com a únic filtre: un medi, fins ara no acceptat, obertament, com a documentalment solvent i autònom, ni adequat pels estudis urbans de fenomenologia complexa. La postal ha estat considerada, sovint, impròpia per la seva condició d’objecte menor, fràgil, ocasional, insignificant i d’arrel popular. El present treball de recerca, vol fer explícit i demostrar que la postal, donada justament la seva condició de múltiple, intersubjectiva i interpersonal, pot assolir o mostrar ‐amb la duplicitat imatge‐text‐relacions, situacions, evolucions, intercanvis ‐sempre referits a la ciutat‐, que altres disciplines reconegudes tenen més dificultats en explicar. La font majoritària, gairebé exclusiva, de la recerca, és un recull molt ampli de postals-imatge, acumulades i organitzades per l’autor del treball durant prop de cinquanta anys: Una Col•lecció, així anomenada en el treball de recerca, que conté unes tres-centes mil targetes postals de ciutats, d’arquitectura i de paisatges. Les propietats de la postal com a document i objecte de recerca son especifiques i molt diferents a la informació i conclusions que es poden deduir a partir d’altres medis. Si l’objecte d’estudi és la ciutat, la postal ofereix un camp de treball obert, extens i relativament inexplorat. Aquesta tesi vol contribuir a la incorporació d’aquest medi com objecte de recerca privilegiat i confirmar que la postal, ‐tal com la sociologia, la cartografia, l’estadística, la fotografia, el cinema, la literatura i d’altres tècniques i ciències‐pot esdevenir un vehicle perfectament homologable d’aproximació al coneixement de la ciutat. En el procés, el treball de recerca s´ha proposat demostrar que els tres mots: vehicle, coneixement i urbà que designen la tesi des del seu subtítol, són una tríade de conceptes específics, inherents, intrínsecs o si més no adherits intensament de manera indissociable des dels seus inicis fins ara a la targeta postal. La transmissió de coneixement que la postal proposa bascula entre dos mons: El de la cartofilia, un terme d’arrel francòfona, que significa interès reiterat per la postal i evoca memòria, nostàlgia i coneixement del passat. Per contra, la deltiologia, un terme anglòfon, descriu, identifica, classifica, diferencia i sobretot relaciona, és a dir, proporciona un intens coneixement de la postal, que es vol apropar a la ciència. Si en un cas l’objectiu es col∙leccionar i refer la historia pròpia de la postal, en l’altre es tracta de trobar les pautes de comparació i relació, i de retruc aprendre a llegir la ciutat. Aquesta tesi sobre la ciutat es recolza en ambdues aproximacions. Entenent que una i l’altra han contribuït, de manera decidida en la valoració de la postal, com a vehicle de coneixement urbà.

La targeta postal. -És presenta generalment com un document barrejat, indestriable, el que obliga a establir criteris de selecció i d’intenció i discriminació per poder obtenir, en la recerca, resultats plausibles. -Té la capacitat de generar / acumular informació visual molt variada i de molts llocs. Es per això que la ciutat fa postals dels espais i construccions que la representen i vol difondre. Un sistema que permet multiplicar la difusió de les imatges, proposades pel notari fotògraf i sancionades pel comprador i potser pel receptor, que son qui definitivament construeixen la imatge/ideari urbà. ‐És rellevant com a material d’investigació per la seva condició democràtica. La postal permet fer arribar imatges urbanes a tothom ‐sobretot la nova classe urbana‐, i per tant a qualsevol sector de edat i gènere, condició important per comprendre l’abast de les relacions entre transformacions urbanes i socials. ‐És un document extraordinàriament sintètic i de transmissió rapida. Pot moure la informació, encara actualment, gràcies al sistema eficaç del correu i a les seves condicions genètiques de la postal : mesura, pes, forma i cost. -Va associada a missatges breus, sovint establerts, ‐“hem arribat bé, felicitats”‐ i vincula imatge amb text en dosis molt estrictes. La postal produeix una imatge calidoscòpica, barrejada, fragmentada, complexa, de qualsevol tema o lloc, i qüestiona, per tant, la veritat absoluta des de la multiplicitat. Aquestes qualitats permeten confirmar la postal com a medi, vehicle, document homologable i acceptat, capaç de contribuir, precisament des de les seves condicions característiques, ‐reproductibilitat, fragilitat i mobilitat ‐a l’estudi i coneixement de la ciutat; esdevenint així un veritable vehicle de coneixement urbà.