Efecte genotòxic del fuel del petrolier Prestige: Estudi de seguiment sis anys després de l’exposició

Abstract

El petrolier Prestige (2002) es va enfonsar abocant al mar unes 65.000 tones de fuel que, dies després, van contaminar les costes gallegues. Durant les tasques de neteja, més de 300.000 persones van estar exposades als components genotòxics del fuel, com el benzè i el benzopirè. El nostre grup va realitzar un estudi genotòxic dos anys després de l’exposició al fuel (Prestige I), observant un augment de les alteracions cromosòmiques estructurals en els individus exposats. L’associació existent entre l’augment de les alteracions cromosòmiques i el risc de desenvolupar càncer va fer que es plantegés la necessitat de realitzar un estudi de seguiment (Prestige II). Aquesta tesi doctoral té com objectiu principal determinar si l’efecte genotòxic, prèviament detectat, persisteix sis anys després de l’exposició. S’han estudiat 104 pescadors gallecs, 58 exposats i 46 no exposats al fuel, amb cultius estàndards de limfòcits de 48 h. A més, s’han realitzat cultius de limfòcits amb afidicolina en 44 d’aquests mateixos individus, per comprovar l’existència d’errors en la reparació de l’ADN. Basant-nos en els resultats d’aquest treball, en els obtinguts prèviament (Prestige I i Prestige II cultius de 72 h) i en les comparacions realitzades entre ells, podem concloure que: a) en els estudis de seguiment només s’han d’incloure els individus prèviament analitzat, b) les lesions cromosòmiques no són un bon biomarcador de genotoxicitat quan el temps transcorregut des de l’exposició al fuel és superior a dos anys, c) el temps de cultiu no afecta a la detecció de dany cromosòmic després de dos anys de l’exposició, d) la freqüència d'alteracions cromosòmiques estructurals en individus exposats al fuel és entre dos i tres vegades superior a la descrita en la població normal, confirmant que l'efecte genotòxic persisteix sis anys després de l'exposició, e) l’augment d’alteracions cromosòmiques en els individus no exposats suggereix que han estat sotmesos a una exposició secundària al fuel (aliments contaminats o residus emmagatzemats) o a algun altre agent genotòxic, que els ha fet empitjorar des del Prestige I, f) l’augment del dany detectat en individus exposats al fuel, tan en Prestige I com en Prestige II, està associat a errors en la reparació de l’ADN. Finalment, l’interès socio-sanitari dels nostres resultats, posa de manifest la necessitat de portar a terme estudis semblants que permetin confirmar si l’exposició accidental al fuel incrementa el risc de desenvolupar càncer.

The tanker Prestige (2002) wrecked and spill about 65.000 tons of oil and pollutants into the sea at the Galician coasts. During the cleaning tasks, more than 300.000 people were exposed to genotoxic oil components, like benzene and benzopyrenne. Our group carried out a genotoxic study two years after the exposure to oil (Prestige I) and showed an increase in structural chromosome alterations in exposed individuals. The associations between the increase of chromosomal alterations and the risk of developing cancer revealed the importance of conducting a follow-up study (Prestige II). The main objective of this doctoral thesis is to determine if the previously detected genotoxic effect persists six years after the exposure. We have analyzed 104 fishermen, 58 exposed and 46 not exposed to the oil, with conventional culturing of 48 h lymphocytes. And 44 of the same individuals were studied with culturing with aphidicolin, to test possible errors in DNA repair. Based on our results, the results of the previous studies (Prestige I 72 h and Prestige II 72h) and the comparison between them, we must conclude that: a) follow-up studies only have to include previously studied individuals, b) chromosomal lesions are not a good genotoxicity biomarker when the fuel is not present, c) the time of culturing does not affect the detection of chromosomal damage two years after the exposure, d) the frequency of structural chromosome alterations is about two times higher than described in normal population, which confirms that genotoxic effect previously detected still persists six years after the exposure, e) the increase of damage in non-exposed individuals makes us believe that these individuals have undergone a less intense exposure to the oil (contaminated food or stored residues) or to another genotoxic agent, which affected them, f) the high damage in exposed individuals, in Prestige I and Prestige II, is associated with errors in DNA repair. Finally, the socio-sanitary interest of our results shows the need for similar studies to confirm if accidental exposure to oil increases the risk of developing cancer.