Universitat de les Illes Balears. Departament de Filosofia i Treball Social. Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació. Departament de Psicologia
La presente tesis doctoral tiene como objeto de investigación la teoría social y política de sociólogo alemán Ulrich Beck. Se hace una hermenéutica crítica de toda su producción teórica, diferenciando dos grandes períodos. El primero parte de mediados de la década de los ochenta hasta mediados de los noventa. Se articula en torno a la sociedad del riesgo como proyecto de investigación. Sociedad del riesgo que pretende caracterizar la sociedad moderna como aquella donde se producen riesgos civilizatorios que se distribuyen diferencialmente y donde se intensifica el proceso de individualización institucionalizada. Se trata de una potente teoría social que supone una teoría política: la sociedad del riesgo produce la despolitización de la política oficial y genera nuevas formas de articular las dimensiones conflictuales de «lo político». Aparece la «subpolítica» como categoría que pretende significar tanto un nuevo lugar de «lo político» como la aparición de nuevos actores políticos A mediados de la década de los noventa se observa un viraje, tanto en referencia a sus análisis como a sus intereses. Se abre una nueva etapa en su producción teórica, centrada en el análisis de la globalización, su impacto en el mercado de trabajo y en los sistemas productivos y la transformación del Estado-nación moderno. Aparece la propuesta analítico-normativa del realismo cosmopolita. Su teoría social señala las transformaciones radicales de las sociedades nacionales en sociedades transnacionales, trenzadas de relaciones local-globales. Su teoría política propone reestructurar en clave cosmopolita contra-poderes transnacionales (estatales y no estatales) que puedan hacer frente al poder instituido del capital transnacional. La tesis analiza críticamente los diferentes períodos de la trayectoria teórica de Beck, aprecia sus aportaciones y señala sus límites.
La present tesi doctoral té com a objectiu d’investigació la teoria social i política del sociòleg alemany Ulrich Beck. Se realitza una hermenèutica crítica de tota la seva producció teòrica, diferenciant dos grans períodes. El primer parteix de mitjans de la dècada dels vuitanta fins mitjans dels noranta. S’articula en torn a la societat del risc com a projecte d’investigació. Societat del risc que pretén caracteritzar la societat moderna como aquella on se produeixen riscs civilizatorios que se distribueixen diferencialment i on s’intensifica el procés d’individualització institucionalitzada. Se tracta d’una potent teoria social que suposa una teoria política: la sociedad del risc produeix la despolitització de la política oficial i genera noves formes d’articular les dimensions conflictuals de «allò polític». Apareix la «subpolítica» com a categoria que pretén significar tant un nou lloc de «allò polític» com a l’aparició de nous actors polítics A mitjans de la dècada dels noranta s’observa un viratge, tant en referència a les seves anàlisis com en els seus interessos. S’obri una nova etapa en la seva producció teòrica, centrada en l’anàlisi de la globalització, el seu impacte en el mercat de treball i en els sistemes productius i la transformació del Estat-nació modern. Apareix la proposta analítico-normativa del realisme cosmopolita. La seva teoria social senyala les transformacions radicals de les societats nacionals en societats transnacionals, trenades de relacions local-globals. La seva teoria política proposa reestructurar en clau cosmopolita contrapoders transnacionals (estatals i no estatals) que pugin fer front al poder instituït del capital transnacional. La tesi analitza críticament els diferents períodes de la trajectòria teòrica de Beck, aprecia les seves aportacions y senyala els seus límits.
Filosofia política crítica, teoria social, teoria política, filosofia social, modernitat, societat del risc, riscs civilizatorias, risc indeterminats, rics inassegurables, ciència reflexiva, irresponsabilitat organitzada, democratització, modernitat reflexiva, contramodernitat, Estat-nació, modernitats alternatives, nova teoria social, política simple, política reflexiva, individualisme institucionalitzat, individualisme possessiu, família, relacions entre gèneres, classes socials, globalització, nacionalisme metodològic, cosmopolitisme social, cosmopolitisme metodològic, cosmopolitisme institucional, neoliberalisme, realisme cosmopolita, Estat transnacional, Estat cosmopolita, societat civil global, Unió Europea.; Filosofía política crítica, teoría social, teoría política, filosofía social, modernidad, sociedad del riesgo, riesgo civilizatorio, riesgo indeterminado, riesgo inasegurable, ciencia reflexiva, irresponsabilidad organizada, democratización, modernidad reflexiva, contramodernidad, Estado-nación, modernidades reflexivas, nueva teoría social, política simple, política reflexiva, individualismo institucionalizado, individualismo posesivo, familia, relación entre géneros, clases sociales, globalización, nacionalismo metodológico, cosmopolitismo social, cosmopolitismo metodológico, cosmopolitismo institucional, neoliberalismo, realismo cosmopolita, Estado transnacional, Estado cosmopolita, sociedad civil global, Unión Europea.
1 - Filosofia i psicologia; 17 - Ètica. Filosofia pràctica
Filosofia moral i política. Filosofia social. Teoria social. Teoria política.
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.