Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és un referent a Europa, tant per la qualitat de la docència com per la innovació en la recerca. Fundada l’any 1968, la UAB s’ha convertit en un model a seguir per la seva voluntat de contribuir al progrés social mitjançant la formació dels professionals que requereixen els sectors econòmics i socials més dinàmics del país.
La UAB va ser una de les primeres universitats de l’Estat en rebre el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional . Aquest Programa promou l’agregació d’institucions que tenen un projecte estratègic comú amb la finalitat de crear un entorn acadèmic, científic, emprenedor i innovador per obtenir una alta visibilitat internacional. La proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona és el projecte “UABCEI: Aposta pel coneixement i la innovació”. Es tracta d’un pla estratègic que pretén dinamitzar l’entorn d’R+D+i amb la finalitat de situar la UAB entre les millors universitats europees.
Si sou doctor o doctora de la Universitat Autònoma de Barcelona i voleu publicar la vostra tesi a TDX, contacteu amb tdx@uab.edu. Per a més informació consulteu les preguntes més freqüents
La incorporación de los geoparques al Programa Internacional de Geociencias y Geoparques de la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO), en 2015, coincide con la adopción por ...
En la presente tesis se discuten los resultados obtenidos del análisis de la textura, arquitectura y sistemática de los orbitolinoideos (Superfamilia Orbitolinoidea), un grupo de macroforaminíferos imperforados complejos ...
La cuenca de Jaca representa un ejemplo excepcional de relleno sedimentario de una cuenca piggyback. Su registro estratigráfico muestra la evolución desde la sedimentación marina profunda durante el Eoceno inferior, hasta ...
La familia Hyaenidae (Mammalia, Carnivora) incluye actualmente cuatro especies, que están restringidas a África y Asia: las hienas rompedoras de huesos (Crocuta crocuta, Hyaena hyaena, Parahyaena brunnea) y el mirmecófago ...
La caracterització de l’evolució dels sistemes sedimentaris en conques d’avantpaís contribueix a desxifrar la història tectònica i erosiva de les seves àrees font. Els dipòsits clàstics de l’Eocè fins al Miocè de la conca ...
L’estudi del registre sedimentari i paleontològic del fini-Carbonífer, Permià i Triàsic continentals dels Pirineus Catalans han permès caracteritzar-ne l’evolució paleoambiental i paleoclimàtica i la seva repercussió sobre ...
En la presente tesis se discuten los resultados de un estudio arquitectural y taxonómico sobre grandes Foraminíferos bentónicos cuya presencia caracteriza los ciclos de maturación global del Cretácico Medio y Superior. La ...
El registre geològic i paleontològic del Campanià i Maastrichtià del sud-oest europeu ofereix una de les millors oportunitats per estudiar els darrers 15 milions d’anys abans de l’extinció del Cretaci-Paleogen més enllà ...
La present tesi presenta un estudi de les petjades tridàctiles de dinosaure a partir d’una perspectiva morfològica que representa una nova visió i aproximació a la icnologia clàssica. S’han analitzat en profunditat els ...
La presente tesis doctoral trata sobre la diversidad de los pequeños y medianos vertebrados en los últimos ecosistemas del Cretácico Superior (Maastrichtiense) representados en el registro fósil de la Formación Tremp ...
Los yacimientos arqueológicos registran claves para reconstruir las formas de vida de nuestros antepasados. En el Prepirineo ilerdense, los vestigios de ocupaciones prehistóricas hallados en los últimos años posibilitan ...
La present Tesi té com objectiu l’estudi dels dipòsits de Zn a la zona de Riópar i les seves roques encaixants, que es localitzen just en el límit entre les zones del Prebètic Intern i l’Extern (Conca Bètica Mesozoica, SE ...
La Cuenca Vasco-Cantábrica (CVC) se formó durante el episodio de rifting del Mesozoico entre las placas Europea e Ibérica (Vergès y García-Senz, 2001). El registro estratigráfico Mesozoico incluye rocas sedimentarias desde ...
Los macroforaminiferos constituyen un grupo de organismos k-estrategas de abundante presencia en los ambientes de plataformas pocos profundas, tanto en la actualidad como en el registro fósil, siendo a su vez uno de los ...
La Cordillera Oriental de Colombia se caracteriza por dos dominios topográficos: i) una meseta axial (Sabana de Bogotá) dominada por ríos longitudinales de baja pendiente, con bajo relieve y pendientes locales, cuya tasa ...
Los bivalvos rudistas están ampliamente representados entre las sucesiones de materiales carbonatados someros correspondientes al margen sur de la cuenca pirenaica durante el Cretácico superior y que hoy día afloran a lo ...
Els patrons d'eixams de dics aporten evidències sobre les condicions de paleoesforços, cinemàtica cortical i règims tectònics. L'objectiu principal d'aquesta Tesi és discernir i caracteritzar en tres dimensions els ...
Es revisa el registre neogen i quaternari de les tortugues terrestres i d’aigua dolça (Testudines) de Catalunya, a partir de les restes de la conca del Vallès-Penedès i del pla de Barcelona. A banda d’una revisió bibliogràfica, ...
La Unitat Margues i Argiles de la Font de les Bagasses (Pons, 1977) (Serra del Montsec, nord-est de la Península Ibèrica) conté un abundant registre de macroforaminífers fòssils, que va ser descrit per primera vegada a ...
El Alto Atlas de Marruecos se formó por la inversión durante el Cenozoico de un rift continental que se formó durante el Triásico-Jurásico. El Alto Atlas de Marrakech, donde afloran principalmente materiales del basamento ...
