La trinomía anti-revolucionaria de Álvaro d'Ors

Abstract

El nostre estudi sobre el pensament polític del cèlebre catedràtic que hem titulat LA TRINOMÍA ANTI-REVOLUCIONÀRIA DE ALVARO d´ORS constarà de tres parts.

La primera serà una exposició del pensament jurídic-polític de Alvaro d'Ors. És una part merament expositiva en la qual es procurarà ser fidel al pensament orsià. En nombroses notes a peu de pàgina, recollirem no només les fonts que haurem utilitzat, sinó també les principals crítiques que s'hagin realitzat al pensament de d'Ors.

En aquesta primera part, se seguirà un esquema d'exposició que em va suggerir personalment el propi professor d'Ors en algunes amables entrevistes que vaig tenir la immensa fortuna de poder gaudir en la seva senzilla residència situada a Pamplona. Alvaro d´Ors sempre em va insistir que el que pretengués apropar-se al seu pensament filosòfic-polític hauria de partir del que ell cridava sempre "la trinomía anti-revolucionària". No pot negar-se, més enllà de la pròpia opinió, que el seu plantejament presenta sempre aquest inconfusible toc de genialitat que acompanya sempre totes les seves exposicions i que va fer que fos admirat i volgut per desenes de generacions d'estudiants i professors universitaris.

Des del seu tradicionalisme, el nostre autor considera que cal oposar enfront de la trinomía liberal-revolucionària "lliberteu-igualtat-fraternitat", filla de la Revolució Francesa, la trinomia tradicionalista "responsabilitat-legitimitat-paternitat”. Però com a d'Ors és fonamentalment un jurista, pensem que preferiria el desenvolupament d'aquesta triple oposició no desde la seva clàssica formulació revolucionària, sinó procedint des del prisma sistemàtic orsià. Així s'abordarà, en primer lloc, l'oposició "igualtat-legitimitat", en segon lloc l'enfrontament "lliberteu-responsabilitat", i tancarà aquesta primera part del nostre estudi la confrontació "fraternitat- paternitat".

El nostre propòsit és que el lector tingui, al final d'aquesta primera part, una concepció clara del pensament jurídic-polític de d´Ors. Les notes a peu de pàgina, que no seran meres referències bibliogràfiques, sinó una recopilació acurada de textos del propi autor, intentaran donar una visió més àmplia de les concepcions orsianes, així com apuntar ja futures línies per a una crítica de les seves llacunes.

La segona part del nostre estudi consistirà en una anàlisi crítica del pensament polític de Alvaro d´Ors. Com el nostre estudi no serà jurídic, sinó de filosofia política, la crítica se centrarà en les grans línies del pensament polític tradicionalista de d´Ors. Entenem que no és admissible que en un estudi de recerca falti una crítica raonada.

També en aquesta segona part hi haurà nombroses notes a peu de pàgina, però aquí els textos orsianos citats il•lustraran la crítica que s'oferirà sobre el seu pensament. Procurarem que la crítica sigui justa, però mai dura ni despietada. Salvarem, per descomptat, les intencions de l'autor. No pretenem criticar la persona, sinó les seves idees, que, com es descobrirà, condueixen, en no poques ocasions, a notables perplexitats.

Tanquem el nostre estudi amb una tercera part, necessàriament més breu que les anteriors, en la qual es presentaran les conclusions finals. Una recerca sense conclusions és totalment inacceptable. Pot dir-se que aquesta última part serà la clau de volta del nostre treball.

Les conclusions pretendran ser, per tant, un balanç final del pensament jurídic de Alvaro d´Ors, recollint tant el que, segons em sembla, cal catalogar com a encertat i el que, per altra banda, és certament criticable. Sempre m'ha semblat que només des de l'honradesa intel•lectual és possible dissentir de les idees sense deixar de voler a la persona. Que no comparteixi gairebé cap dels plantejaments culturals ni soci-polítics del professor Álvaro d´Ors, no disminueix en absolut l'estima i l'admiració cap a qui sempre serà, davant els meus ulls, un home de bé.

Nuestro estudio sobre el pensamiento político del célebre catedrático que hemos titulado LA TRINOMÍA ANTI-REVOLUCIONARIA DE ALVARO d´ORS constará de tres partes.

La primera será una exposición del pensamiento jurídico-político de Alvaro d´Ors. Es una parte meramente expositiva en la que se procurará ser fiel al pensamiento orsiano. En numerosas notas a pie de página, recogeremos no sólo las fuentes que habremos utilizado, sino también las principales críticas que se hayan realizado al pensamiento de d´Ors.

En esta primera parte, se seguirá un esquema de exposición que me sugirió personalmente el propio profesor d´Ors en algunas amables entrevistas que tuve la inmensa fortuna de poder disfrutar en su sencilla residencia situada en Pamplona. Alvaro d´Ors siempre me insistió que el que pretendiese acercarse a su pensamiento filosófico-político debería partir de lo que él llamaba siempre "la trinomía anti-revolucionaria". No puede negarse, más allá de la propia opinión, que su planteamiento presenta siempre ese inconfundible toque de genialidad que acompaña siempre todas sus exposiciones y que hizo que fuese admirado y querido por decenas de generaciones de estudiantes y profesores universitarios.

Desde su tradicionalismo, nuestro autor considera que es preciso oponer frente a la trinomía liberal-revolucionaria "libertad-igualdad-fraternidad", hija de la Revolución Francesa, la trinomía tradicionalista "responsabilidad-legitimidad-paternidad'. Pero como d´Ors es fundamentalmente un jurista, pensamos que preferiría el desarrollo de esta triple oposición no desde su clásica formulación revolucionaria, sino procediendo desde el prisma sistemático orsiano. Así se abordará, en primer lugar, la oposición "igualdad-legitimidad", en segundo lugar el enfrentamiento "libertad-responsabilidad", y cerrará esta primera parte de nuestro estudio la confrontación "fraternidad- paternidad".

Nuestro propósito es que el lector tenga, al final de esta primera parte, una concepción clara del pensamiento jurídico-político de d´Ors. Las notas a pie de página, que no serán meras referencias bibliográficas, sino una recopilación cuidadosa de textos del propio autor, intentarán dar una visión más amplia de las concepciones orsianas, así como apuntar ya futuras líneas para una crítica de sus lagunas.

La segunda parte de nuestro estudio consistirá en un análisis crítico del pensamiento político de Alvaro d´Ors. Como nuestro estudio no será jurídico, sino de filosofía política, la crítica se centrará en las grandes líneas del pensamiento político tradicionalista de d´Ors. Entendemos que no es admisible que en un estudio de investigación falte una crítica razonada.

También en esta segunda parte habrá numerosas notas a pie de página, pero aquí los textos orsianos citados ilustrarán la crítica que se ofrecerá sobre su pensamiento. Procuraremos que la crítica sea justa, pero nunca dura ni despiadada. Salvaremos, por supuesto, las intenciones del autor. No pretendemos criticar la persona, sino sus ideas, que, como se descubrirá, conducen, en no pocas ocasiones, a notables perplejidades.

Cerramos nuestro estudio con una tercera parte, necesariamente más breve que las anteriores, en las que se presentarán las conclusiones finales. Una investigación sin conclusiones es de todo punto inaceptable. Puede decirse que esta última parte será la clave de bóveda de nuestro trabajo.

Las conclusiones pretenderán ser, por tanto, un balance final del pensamiento jurídico de Alvaro d´Ors, recogiendo tanto lo que, según me parece, cabe catalogar como acertado y lo que, por el contrario, es ciertamente criticable. Siempre me ha parecido que sólo desde la honradez intelectual es posible disentir de las ideas sin dejar de querer a la persona. Que no comparta casi ninguno de los planteamientos culturales ni socio-políticos del profesor Álvaro d´Ors, no disminuye en absoluto el aprecio y la admiración hacia quién siempre será, ante mis ojos, un hombre de bien.

Our study of the political thought of the famous professor who have titled THE ANTI-REVOLUTIONARY TRINOMÍA ALVARO D'ORS consist of three parts.

The first part is a presentation of the legal and political thought of Alvaro d'Ors. It is a purely expository part where we strive to be faithful to the thought Ors. In numerous footnotes page, are not only the sources that we have used, but also the main criticisms that have been made to the thought of d'Ors.

In this first part, we will follow a pattern of exposure that I personally suggested to Professor d'Ors in some friendly interviews that he had the great fortune to enjoy in a residence located in Pamplona. Alvaro d'Ors always insisted that the key to understanding his philosophical and political ideas should come from what he always called "the anti-revolutionary trinomía". It is undeniable, beyond his own opinion, that his approach always has that unmistakable touch of genius that always accompanies all its exhibitions and made it admired and loved by tens of generations of students and academics.

From its traditionalism, our author considers it necessary to oppose against liberal-revolutionary trinomial: "freedom, equality and fraternity", daughter of the French Revolution, with the traditional trinomial: "legitimacy-paternity and responsibility". But as d'Ors is fundamentally a lawyer, we would prefer the development of this triple opposition from his classic revolutionary formulation, but proceeding from the prism systematic. Thus addressing in the first place, the opposition "equality-legitimacy"; the second place "freedom -responsibility", and close this first part of our study with the confrontation “fraternity-paternity".

Our purpose is to give the reader at the end of this first part, a clear conception of the legal and political thought of d'Ors. The footnotes to the page, which are not mere references but a careful collection of texts of the author, try to give a broader view of d'Ors conceptions, aims and future directions for a critique of their shortcomings.

Since we understand that a research study that lacks a reasoned critique is unacceptable hence the second part of our study will consist of a critical analysis of the political thought of Alvaro d'Ors. As our study is not legal, but political philosophy, this criticism will focus on the broad lines of the traditional political thought of d'Ors.

In addition, the second part has numerous footnotes page but the text of d'Ors cited here illustrate the criticism that will be offered on his thinking. We strive to ensure that the criticism is fair, but never hard or ruthless. We will save, of course, the author's intentions. We do not intend to criticize the person but his ideas which, as you'll discover, lead on many occasions to notable perplexities.

Since an investigation without conclusions is completely unacceptable. We will close our study with a third part that, though necessarily shorter than the others, will present the final conclusions. It can be said that this last part is the keystone of our work.

The findings are therefore a final balance of legal thought Alvaro d'Ors, covering so much that, to me, it can be classed as successful though certainly open to criticism. I've always found that from intellectual honesty I may disagree with the ideas but still respect the person. I share almost none of the cultural or socio-politicial approaches of Professor Alvaro d'Ors but that in no way diminishes the appreciation and admiration for who will always be, in my eyes, a good man.