Bridging Constructivism and Social Constructionism: A Dialogical and Relational Approach to Narrative and Meaning Making

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la comprensió dels processos de construcció de significat humans i la seva relació amb el benestar psicològic. Aquesta contribució s’emmarca en els enfocaments constructivistes i construccionistes socials, i en la teoria narrativa. Tot que els enfocaments constructivistes constructivistes i socials comparteixen la premissa bàsica que els processos de construcció de significats són construïts en la interacció en contextos socioculturals específics, ambdós paradigmes difereixen sobre l'èmfasi que posen en l'individu enfront allò social. No obstant això, les últimes investigacions han arribat a reconèixer alguns punts de trobada per integrar ambdós enfocaments, pel que fa al focus en la narrativa i el llenguatge (McNamee, 2004). Aquesta tesi té com a objectiu explorar alguns d'aquests punts de trobada, ja que es troba a la cruïlla de la integració dels enfocaments constructivistes i construccionistes, en analitzar la construcció de significat des d'un enfocament narratiu. Per tant, es presenta una sèrie d'estudis centrats en dos enfocaments narratius integradors en el qual s'entrellacen les perspectives constructivistes i construccionistes. El primer enfocament integrador seguit és l'enfocament constructivista relacional, proposat per Luis Botella i col•laboradors (Botella, 2001; Botella i Herrero, 2000). El segon enfocament, és la Teoria dialògica i, en concret, la metodologia Dialogical Investigations of Happenings of Change, desenvolupada per Jaakko Seikkula i col•laboradors (Seikkula, Laitila, i Rober, 2012). Per tal d'aconseguir l’objectiu d'aquesta tesi -contribuir a la comprensió dels processos de construcció de significat i la seva relació amb el benestar psicològic basant-se en la teoria narrativa- quatre estudis diferents han estat desenvolupats que persegueixen els següents objectius: 1. Analitzar les característiques i l'existència de narratives prototípiques que diferenciïn els pacients que presenten depressió d’aquells que presenten ansietat; 2. Analitzar disrupció narrativa i la qualitat de vida percebuda en els processos d'immigració; 3. Analitzar els processos de construcció de significat des d'un enfocament dialògic en un entorn psicoterapèutic d'una teràpia de parella per violència de gènere. En els dos primers objectius, l'estudi de les narracions s'aborda des d'un enfocament constructivista relacional, el qual sembla el més apropiat quan es treballa de forma individual. El tercer, se centra en el Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change, el qual sembla el més apropiat quan es treballa amb la família i la teràpia de parella. En les conclusions es destaquen els principals resultats troballes de cada estudi i la forma en què proporcionen nova informació sobre els processos de construcció de significat, des d’un enfocament narratiu. També s’assenyalen les possibles implicacions clíniques derivades d'aquest programa de recerca, les limitacions i les qüestions que es deixen per a investigacions futures. Finalment, en les conclusions finals es discuteix sobre la utilitat d'aquests dos enfocaments integradors quan el focus se centra en la narrativa i la construcció de significats.

El objetivo de esta tesis es contribuir a la comprensión de los procesos de construcción de significado y su relación con el bienestar psicológico. Esta contribución se nutre de los enfoques constructivistas y construccionistas sociales, basándose en la teoría narrativa. Aunque los enfoques constructivistas y construccionistas sociales comparten la premisa básica de que los procesos de construcción de significados son construidos en la interacción en contextos socioculturales específicos, ambos paradigmas difieren sobre el énfasis que ponen al individuo frente a lo social. Sin embargo, las últimas investigaciones han llegado a reconocer algunos puntos de encuentro para integrar ambos enfoques en referencia a la narrativa y el lenguaje (McNamee, 2004). Esta tesis tiene como objetivo explorar algunos de estos puntos de encuentro, ya que se sitúa en el cruce de la integración de los enfoques constructivistas y construccionistas, al analizar la construcción de significados a través de un enfoque narrativo. Por lo tanto, se presenta una serie de estudios centrados en dos enfoques narrativos integradores en los que se entrelazan las perspectivas constructivistas y construccionistas. El primer enfoque integrador seguido es el enfoque constructivista relacional, propuesto por Luis Botella y colaboradores (Botella, 2001; Botella y Herrero, 2000). El segundo, es la Teoría dialógica y en concreto, la metodología “Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change”, desarrollada por Jaakko Seikkula y colaboradores (Seikkula, Laitila y Rober, 2012). Con el fin de lograr el objetivo de esta tesis -contribuir a la comprensión de los procesos de construcción de significado y su relación con el bienestar psicológico desde la teoría narrativa- cuatro estudios diferentes han sido desarrollados que persiguen los siguientes objetivos: 1. Analizar las características y la existencia de narrativas prototípicas que diferencien los pacientes con depresión de los pacientes con ansiedad; 2. Analizar la disrupción narrativa y la calidad de vida percibida en los procesos de inmigración; 3. Analizar los procesos de construcción de significado desde un enfoque dialógico en un entorno psicoterapéutico de una terapia de pareja por violencia de género. En los dos primeros objetivos, el estudio de las narraciones se aborda desde un enfoque constructivista relacional, el cual parece más apropiado cuando se trabaja con los individuos. El tercero, se centra en el Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change, el cual parece el más apropiado cuando se trabaja con terapia familiar y/o de pareja. En las conclusiones se destacan los principales resultados de cada estudio y la forma en que proporcionan nueva información sobre el proceso de construcción de significados, desde un enfoque narrativo. También señalamos las posibles implicaciones clínicas derivadas de este programa de investigación, las limitaciones y las cuestiones que se dejan para trabajos futuro. Por último, en las conclusiones finales se discute acerca de la utilidad de esos dos enfoques integradores cuando el enfoque se centra en la narrativa y la construcción de significados.

The goal of this thesis is to contribute to the understanding of human meaning making processes and their relation to psychological well-being. This contribution is drawn from constructivist, and social constructionist approaches, heavily relying on narrative theory. Although constructivist and social constructionist approaches share the basic assumption that meaning making processes are embedded and constructed in interaction in specific sociocultural contexts, both paradigms differ regarding the emphasis they place to the individual vs the social word. However, latest research has come to recognize some meeting points for bridging both approaches when the focus is on narrative and language (McNamee, 2004). This thesis aims at exploring some of these meeting points, since it is situated at the crossroad of the integration of constructivist and constructionist approaches, when analyzing meaning-making through a narrative focus. Therefore, it presents a series of studies focused on two integrative narrative approaches in which constructivist and social constructionist perspectives are intertwined. The first integrative approach followed is the Relational Constructivist approach, proposed by Luis Botella and collaborators (Botella, 2001; Botella &,Herrero, 2000). The second one, is the Dialogical Theory and specifically, the Dialogical Investigations of Happenings of Change methodology, developed by Jaakko Seikkula and collaborators (Seikkula, Laitila,, & Rober, 2012). In order to accomplish this thesis’ goal -to contribute to the understanding of human meaning making processes and their relation to psychological well-being relying on narrative theory- four different studies have been developed addressing the following objectives: 1. To analyze the characteristics and the existence of prototypic narratives that differentiate depressed from anxious patients; 2. To analyze narrative disruption and the perceived quality of life in immigration processes; 3. To analyze meaning making processes from a dialogical approach in a psychotherapeutic setting of a couple therapy for Intimate Partner Violence. As can be inferred, in the first two objectives, the study of narratives is addressed from a relational constructivist approach, which seemed the most appropriated when working with individuals. The third one is focused on the Dialogical Methods of Investigations of Happenings of Change, which seemed the most appropriated when working with family and couple therapy. In the conclusion we highlight the main findings of each study and the way in which they provide new information on human meaning making process focusing on a narrative approach. We also point out the potential clinical implications derived from this research program, the limitations, and the issues that are left for future work. Finally, in the concluding remarks we discuss about the usefulness of those two integrative approaches when focusing on narrative and meaning making.