Sant Antoni Abat a Catalunya en els segles XIV-XV: relat, devoció i art

Abstract

Aquesta tesi estudia el relat, el culte i la iconografia de sant Antoni Abat a la Catalunya dels segles XIV i XV, tot i que aquestes limitacions geogràfico-temporals es traspassen quan la investigació ho requereix. Si bé en altres indrets aquest tema ha estat estudiat, no era així a Catalunya, de manera que la tesi pretén omplir aquest buit historiogràfic, tot i que amb un enfocament diferent als treballs d’abast més ampli o que se centren a Itàlia i a una part de França, posant l’èmfasi en les imatges del sant i en la seva iconografia però també al relat i al culte. Tot i tractar-se d’una tesi realitzada des de la història de l’art, aquesta interdisciplinarietat era inevitable: l’estudi de la iconografia –el propòsit inicial del treball- requeria també l’anàlisi del llegendari, al qual la historiografia havia prestat menys atenció de la que es mereix. Això ha permès poder arribar a conclusions de caire més general, però també a altres centrades en aspectes més concrets, siguin referents als textos, a la devoció o a la iconografia. Després d’un capítol dedicat a l’eremitisme, a la seva presència en la literatura medieval i al culte als sants eremites, que ens serveix per contextualitzar sant Antoni i el seu culte, la tesi aborda els tres aspectes citats: el relat, el culte i la iconografia del sant. Seguidament s’inclou el catàleg de les obres amb escenes narratives i les conclusions. L’estudi del relat antonià arrenca amb els textos escrits poc després del traspàs de l’eremita i la seva difusió a Catalunya. Això ha implicat analitzar alguns compendis hagiogràfics, entre els quals els diferents exemplars de la Llegenda àuria, que m’ha dut a replantejar algunes hipòtesis i afirmacions que havia fet la historiografia. Seguidament, es tracten els textos antonians escrits durant els segles medievals, que van enriquint el llegendari, així com la seva difusió en àmbit català. A més a més, es mencionen algunes notícies hagiogràfiques, incloses en textos de diversa índole. Amb tot plegat, queda palesa la vivacitat del relat. Quant al culte al sant, s’aborda el transcendent paper que va jugar l’orde dels antonians i la seva expansió en la potenciació del culte. Igualment, es tracta com n’ha estat de determinant per aquest culte la protecció que el sant ofereix als animals, que ve donada tant pel llegendari, com per la transcendència del porc per l’orde i per la situació de la festivitat del sant en ple cicle hivernal. Seguidament es posa en entredit una especialització que la historiografia havia donat al sant, la de protector de vaixells en alta mar, i s’analitza l’amplitud de la devoció i com aquesta es tradueix visualment. El següent capítol analitza la iconografia de sant Antoni així com les diferents escenes narratives que trobem a la plàstica catalana, des de les més recurrents fins a aquelles més minoritàries. A diferència del què passa en altres indrets, les dificultats que trobem a Catalunya per estudiar-la són destacables. D’entrada, perquè s’han perdut molts cicles dedicats al sant, entre els quals alguns d’especialment remarcables, i perquè desconeixem molta de la informació relativa a les peces. Aquesta, en cas que es conegui, es trobarà a les fitxes del catàleg raonat, on també s’inclouen imatges i la transcripció dels documents més destacats. Finalment, les conclusions recullen les aportacions del treball, constatant, d’una banda, com s’han resolt alguns aspectes i, de l’altra, com altres queden encara oberts, sense deixar d’apuntar possibles futures vies de recerca.

This dissertation studies Saint Anthony’s text, cult and iconography in Catalonia in the XIVth and XVth, although these geographical and chronological limitations are broken when necessary. This subject has been studied more in general or giving attention to other countries, but not to Catalonia. This is what this dissertation pretends to do, but with a different approach from what other studies did, focusing on images and their iconography but on text and devotion as well. Even if this is an Art History dissertation, the interdisciplanary approach was needed: studying the iconography implied analyzing the texts as well, in which historiography had paid less attention than the one it deserves. This allowed us to reach to general conclusions but also to other related to more concrete aspects, wheter about text, cult or iconography. After the first chapter dedicated to the heremitism, its presence in medieval literatura and the cult to hermitic saints –which contextualizes the saint and his cult- this dissertation studies saint’s text, devotion and iconography. Then, a catalogue compiles all the information related to the pieces and, at the end, we find the conclusions. The study of the texts starts with the ones written soon after saint’s death and their spreading in Catalonia. This lead me to analize some hagiographical compendiums, among them different Catalan Golden Legend manuscripts, which made me think about some hypothesis and statements historiography had defended. Then, we focus on the other text written during Middle Ages, which made saint Anthony’s hagiography richer, and on how they were well-known in Catalonia. Besides, some hagiographical news gathered in other codices are included. With all, the vivacy of the saint’s hagiography is clear. As far as the cult to the saint is concerned, the role that the order of Saint Anthony played in promoting it is studied here. Furthermore, the importance of the saint’s protection on the animals for the devotion is analized as well. This protection is justified by the text, the importance of the pig for the order and for the situation of the saint’s festivity during the Winter season. Then, I wonder about the saint’s speciallity of saving ships about to shipwreck. Finally, the wideness of the cult and its visual traduction is shown. The following chapter is dedicated to study saint Anthony’s iconography as well as the episodes represented in Catalan art, from those that are more famous to the ones that only appear few times. In Catalonia, studying these images is so difficult because of the lost of many relevant information, which does not happen in other countries. Besides, some of the greatest cycles are lost, too. Anyway, the known information about the different pieces is compilled in the catalogue, which also includes some images and copied documents, in case they are important. At the end, the conclusions gather the contributions of this dissertation, showing, on the one hand, how some aspects have been solved and, on the other hand, how others are still open. Some possible ways of future research have been indicated as well.