Sostenibilidad económica municipal de los crecimientos y servicios urbanos asociados al planeamiento urbanístico

Abstract

El constante crecimiento de la urbanización de las ciudades hace necesaria una continua expansión de los servicios públicos municipales hacia las zonas recién urbanizadas. El coste del mantenimiento de las infraestructuras o servicios urbanos asociados está asociado a la distribución de los viales y espacios libres. Por ello la forma urbana afecta a la morfología de los elementos físicos del servicio, y por tanto incide sobre su balance económico de explotación. Dado que la estructura de la ciudad y particularmente la de sus espacios públicos es muy rígida en el tiempo, tiene gran trascendencia el adecuado conocimiento de las relaciones que vinculan la ordenación urbanística de un ámbito con los futuros ingresos y gastos generados en la gestión de los servicios públicos asociados. Con objeto de definir y cuantificar estos nexos de unión entre urbanismo y Haciendas Locales, se ha procedido a seleccionar de entre todas las competencias municipales aquellas relacionadas con el territorio. Globalmente se ha obtenido que, de media, el 41% de los ingresos y el 28% de los gastos corrientes del municipio se destinan a servicios íntimamente ligados a la ordenación urbanística. En un segundo nivel de escala, se ha analizado el rol de cada una de las variables urbanísticas con incidencia en el balance económico de explotación de los servicios públicos municipales en zonas residenciales. Se ha encontrado que la edificabilidad, el valor de las propiedades y la densidad de viviendas serían los determinantes urbanísticos de los ingresos municipales, mientras que la eficiencia lineal, la eficiencia superficial y la densidad lo serían en el paso de los gastos. A partir de las variables anteriores se han podido estimar las funciones de ingreso y de gasto corriente municipal para zonas de nuevo desarrollo, así como los umbrales urbanísticos de la sostenibilidad económica de los nuevos crecimientos urbanísticos. Finalmente, se ha estudiado la elasticidad del balance económico municipal en los nuevos sectores urbanizados frente a la existencia de parcelas sin edificar, viviendas vacías y segundas residencias, observándose que todas las situaciones anteriores pueden derivar en enormes variaciones de ingresos y gastos sobre los teóricos previstos.

El constant creixement de la urbanització de les ciutats fa necessària una contínua expansió dels serveis públics municipals cap a les zones recentment urbanitzades. El cost del manteniment de les infraestructures o serveis urbans associats està associat a la distribució dels vials i espais lliures. Per això la forma urbana afecta a la morfologia dels elements físics del servei, i per tant incideix sobre el seu balanç econòmic d'explotació. Atès que l'estructura de la ciutat i particularment la dels seus espais públics és molt rígida en el temps, té gran transcendència l'adequat coneixement de les relacions que vinculen l'ordenació urbanística d'un àmbit amb els futurs ingressos i despeses generades en la gestió dels serveis públics associats. A fi de definir i quantificar aquests nexes d'unió entre urbanisme i Hisendes Locals, s'ha procedit a seleccionar d'entre totes les competències municipals aquelles relacionades amb el territori. Globalment s'ha obtingut que, de mitjana, el 41% dels ingressos i el 28% de les despeses corrents del municipi es destinen a serveis íntimament lligats a l'ordenació urbanística. En un segon nivell d'escala, s'ha analitzat el rol de cadascuna de les variables urbanístiques amb incidència en el balanç econòmic d'explotació dels serveis públics municipals en zones residencials. S'ha trobat que l'edificabilitat, el valor de les propietats i la densitat d'habitatges serien els determinants urbanístics dels ingressos municipals, mentre que l'eficiència lineal, l'eficiència superficial i la densitat ho serien en el cas de les despeses. A partir de les variables anteriors s'han pogut estimar les funcions d'ingrés i de despesa corrent municipal per a zones de nou desenvolupament, així com els llindars urbanístics de la sostenibilitat econòmica dels nous creixements urbanístics. Finalment, s'ha estudiat l'elasticitat del balanç econòmic municipal en els nous sectors urbanitzats enfront de l'existència de parcel·les sense edificar, habitatges buits i segones residències, observant-se que totes les situacions anteriors poden derivar en enormes variacions d'ingressos i despeses sobre els teòrics previstos.

The steady urban growth in cities calls for a continued expansion of municipal services to newly urbanized areas. The cost of infrastructure maintenance and associated urban services is closely related to the distribution of roads and open spaces. Therefore urban form affects the morphology of the physical elements of the service and therefore affects its operating economic balance. Since the structure of the city, and particularly its public spaces, is very rigid over time, it is of great significance to have an adequate knowledge of the relationship linking the urban planning of an area with future income and expenses arising from the management of associated utilities. In order to define and quantify these links between urban planning and local budget, we have selected from all municipal powers only those related to physical territory. Overall it was shown that, on average, 41% of revenues and 28% of the running costs of the municipality are for services closely linked to urban planning. On a secondary level, the role of each of the urban variables has been analyzed along with its impact on the economic balance of the exploitation of municipal utilities in residential areas. It has been found that buildability, property values and housing density are the urban determinants of municipal revenues, whereas the linear efficiency, open space efficiency and housing density are the determinants with respect to costs. From the above variables we have been able to estimate revenue from current expenditures for areas of new development as well as establish the urban thresholds of economic sustainability of new urban growth. Finally, the elasticity of the municipal economic balance in the newly urbanized areas has been studied, given the existence of undeveloped parcels, empty homes and second homes, noting that all the above situations can lead to huge variations of income and expenses expected on the theoretical predictions.