Un laboratori de divulgació tecnològica. El New York Museum of Science and Industry i la política de la museïtzació de la tecnologia als Estats Units (1912-1951)

Abstract

Aquesta tesi doctoral analitza els canvis en la política de la museïtzació de la tecnologia als Estats Units durant el període d’entreguerres a través del cas d’estudi del New York Museum of Science and Industry (1912-1951), un dels primers museus industrials dels Estats Units. El museu, que havia d’ubicar-se en un edifici d’estil neoclàssic en un parc, va néixer l’any 1927 com a Museum of the Peaceful Arts, va passar a anomenar-se New York Museum of Science and Industry quan va traslladar-se al Daily News Building l’any 1931 i va estar a punt de ser rebatejat com a Science Center quan va reinaugurar-se al Rockefeller Center l’any 1936. La tesi segueix la trajectòria d’aquest museu errant a través de tots els canvis de nom, lloc i coses, que reflecteixen un allunyament gradual de les coordenades ideològiques, els règims visuals i les característiques arquitectòniques del que Tony Bennett anomena exhibitionary complex. La tesi replanteja i fa més complexa la narrativa històrica sobre els museus tècnics del segle XX, tot defensant que el període d’entreguerres va viure una transformació en la política de la museïtzació de la tecnologia, que va tenir el seu origen als Estats Units i que suposa la transició entre el model cultural dels grans museus tècnics nacionals del segle XIX i el dels science centers “interactius” de la segona meitat del segle XX. Els museus tècnics, que havien nascut de la mà del sector més conservador dels enginyers nord-americans amb una retòrica paternalista de disciplinament i elevació moral de les classes treballadores a través de l’educació industrial, van concentrar-se arrel de la Gran Depressió en la producció i reproducció de discursos sobre el rol de la tecnologia en la història i, en una creixent simbiosi amb les grans corporacions tecnocientífiques, van adoptar noves tècniques expositives dirigides a fomentar l’alfabetització tecnològica entre els consumidors de classe mitjana definits per la indústria cultural de la comunicació de masses. A través de fonts textuals i visuals, aquesta tesi combina la història de la tecnologia amb el que en el món acadèmic anglosaxó s’anomena museum studies, que posa l’accent en la importància de la materialitat i estructura dels espais expositius, així com en la performativitat de les pràctiques de visita, per tal d’entendre la producció i reproducció de significats als museus. La tesi considera els museus tècnics com a espais en què es produïen, consumien i legitimaven imatges de la ciència i la tecnologia en un context de lluita ideològica per l’hegemonia cultural. Defensa que el New York Museum of Science and Industry va ser un laboratori experimental de divulgació tecnològica i explora els mecanismes canviants a través dels quals aquestes imatges van circular en un context històric en què eren ingredients fonamentals de la producció de consensos al voltant d’un capitalisme en crisi.

This PhD Dissertation analyzes the changing politics of technological display in the United States during the interwar years through the case study of the New York Museum of Science and Industry (1912-1951), one of the first industrial museums in the United States. The museum was physically born in 1927 as the Museum of the Peaceful Arts, and it was meant to be a classical building in a park, it changed its name in 1931 into the New York Museum of Science and Industry while in the Daily News Building, and it was close to being renamed as Science Center when it moved in 1936 to the Rockefeller Center. This dissertation follows the museum through all these changes in name, place and things, which reflect a gradual departure from the ideological contexts, visual regimes and architectural forms of what Tony Bennett calls the “exhibitionary complex”. It challenges and makes more complex the standard narrative on technical museums in the twentieth century by arguing that a transformation in the politics of technological display took place during the interwar years in the United States, which saw the transition from the cultural model of the big national technical museums of the nineteenth century towards the “interactive” science centers of the second half of the twentieth century. American technical museums were promoted by conservative engineers with a rhetorics dealing with discipline and moral uplift for the working classes through industrial education, but the Depression made them change their course and focus on the production and reproduction of discourses concerning the role of technology in history. Increasingly linked with big corporations, they embraced new display techniques aimed at promoting technological literacy among middle-class consumers defined by the context of a mass communications cultural industry. Drawing both on textual and visual sources, this dissertation combines the history of technology with results from the museum studies field, which stress the importance of the materiality of place, the structure of the displays, and the visiting practices in order to fully understand the production and reproduction of cultural images of science and technology. It sees museums as semiotic devices, as places where images and discourses on science and industry were produced, consumed and legitimized in the context of an ideological battle for cultural hegemony. It argues that the New York Museum of Science and Industry was an experimental laboratory in this regard, and explores the changing mechanisms by which these images were produced and consumed in a context in which they were key elements in the manufacturing of consent around a wounded capitalism.