Validació d’una entrevista estructurada sobre el bon i mal ús de l’arma de foc en un col·lectiu de policies locals de Catalunya

Abstract

Aquesta tesi versa sobre l’entrevista estructurada aplicada en les avaluacions que es realitzen per valorar les condicions psicològiques per dur un arma de foc en les policies locals de Catalunya. Aquesta té la finalitat d’ajudar i contribuir a la detecció i prevenció d’usos inapropiats de l’arma de foc en aquest col·lectiu de seguretat. S’ha dividit la tesi en dos parts. La primera analitza la fiabilitat i validesa externa de l’esmentada entrevista, mentre que la segona cerca aquells predictors del bon i mal ús de l’arma de foc mitjançant la mateixa entrevista i un estudi transversal i un de casos. Les dades s’han recollit en el marc de les avaluacions periòdiques vers l’arma de foc que, segons el Decret 219/1996, duu a terme el Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya a les policies locals de Catalunya cada dos anys. En total, s’han recollit 250 casos, partint de l’any 2012 cap enrere. La gran majoria dels casos pertanyien al gènere masculí i d’edats compreses entre els 31 i els 50 anys. Han estat representades plantilles de diverses mides, així com les seves diferents categories jeràrquiques. El nivell d’estudis ha estat inferior en policies sense càrrec de comandament. Les àrees d’estudi i d’interès han estat: laboral, clima laboral, arma, afectiva, personal i perfil psicopatològic. Dites àrees s’han desglossat en múltiples variables, les quals també han estat objecte d’anàlisis. Les mesures utilitzades per extreure informació de les variables han estat la pròpia entrevista estructurada i una breu enquesta de seguiment per avaluar el rendiment dels policies als quals se’ls ha retirat l’arma de foc. Els mètodes estadístics emprats per a l’anàlisi de les dades i l’elaboració del treball han estat el Coeficient Kappa, el Model de regressió logística, el Test Xi quadrat i la Tècnica de l’Arbre de decisió. Dels resultats obtinguts, destacar que les proves de fiabilitat interexaminadors i de validesa externa en les diferents àrees de l’entrevista han mostrat un coeficient kappa situat entre 0,5 i 0,8, establint-se així una força de concordança entre moderada i considerable. En quant a la seva capacitat predictiva, els resultats l’han situat per sobre del 90% en totes les àrees analitzades. Les variables de les àrees que han sortit significatives han estat: Assoliment, Expectatives, Incidències, Ambient, Despersonalització, Retirada, Mesures, Incidents, Cas 1, Cas 2, Fonts estrès, Afrontament, Salut física, Salut psíquica i Alcohol. De totes elles, solament la d’Afrontament i la d’Incidents ja classifiquen de forma exacta un 92,5% de la mostra. Del perfil psicopatològic, ressaltar que els trastorns de l’estat d’ànim i els trastorns d’ansietat han contingut el 80% dels casos de no aptes. La variable de seguiment sobre l’àrea afectiva i perfil psicopatològic, seguida de la de l’àrea laboral i personal, són les que millor han predit l’encert en les decisions preses en el moment de retornar o no l’arma de foc als policies que se’ls hi havia retirat inicialment, amb un valor predictiu superior al 0.85. Tot i les limitacions de l’estudi (impossibilitat d’igualar la mostra, l’ús de variables subrogades,...) crec que he aconseguit donar a aquesta entrevista estructurada un major rigor científic i una major agilitat i eficiència, afavorint alhora la recerca i descoberta d’aquells aspectes que cal prevenir amb major esforç per no produir-se usos inapropiats de l’arma de foc en aquests cossos de seguretat. Tot això, sense perdre els nivells d’eficàcia que han caracteritzat aquest tipus d’avaluacions fins a data d’avui. Futures vies d’estudi podrien passar per fer anàlisis més exhaustius de casos concrets sobre usos de l’arma de foc, així com la implantació d’aquest tipus d’eines preventives en altres col·lectius de seguretat.

This thesis deals with the structured interview applied to the performed evaluations to assess psychological conditions to carry a firearm in the local police of Catalonia. This aims to help and contribute to the detection and prevention of inappropriate uses of firearms in this security force. The present thesis’ work is divided into two parts. The first one examines the reliability and external validity of the interview. The second part is focused on the search of factors that are predictors of good or bad use of firearms using for this purpose the same interview, a cross-sectional study and cases study. Data were collected as part of regular assessments towards the gun, that according to Decree 219/1996, is carried out by the Service Selection, Monitoring and Evaluation of the Institute of Public Safety in Catalonia local police in Catalonia every two years. The final sample consisted of 250 cases collected from 2012 to backwards. The large majority of the cases were male aged between 31 and 50 years. On this sample were included and represented police organizations with different staff number as well as their different hierarchical categories. The level of education was lower by police without command. The areas of study and interest were: labor, work environment, gun, emotional, personal and psychopathology. These areas have been divided into multiple variables, which have also been subject to analysis. The measures used to obtain information about these variables have been: their own structured interview and a brief follow-up survey to evaluate the performance of the police whose firearm was taken out. The statistical methods used for data analysis and preparation of this work are the Kappa coefficient, the logistic regression model, the Chi square test and Technology of the decision tree. The results obtained at the interexaminer reliability tests and external validity in different areas of the interview showed a kappa coefficient located between 0.5 and 0.8 , thus establishing a force of moderate to substantial agreement . In terms of its predictive ability, the results are placed above 90 % in all areas tested. Variables that result significant areas are: Achievement , Expectations , Issues , Environment , depersonalization , withdrawal , Measures Incident , Case 1 , Case 2 , sources stress, Coping , Physical Health , Alcohol and mental health . From all these, just the coping and the Incident can categorize the 92.5 % of the sample. The findings about the psychopathology profile prove that mood disorders and anxiety disorders have contained 80% of cases unfit. The variable "monitored affective area and psychopathology", followed by the professional and personal areas, are considered the best to predict the right decision at the time to decide if the gun is returned or still not to the police who had been initially removed with a predictive value greater than 0.85 . Despite the limitations of the study ( inability to match the sample , the use of surrogate variables , ...) I think I managed to endue at this structured interview more scientific, greater flexibility and efficiency, while permitting research and discovery in areas that need more effort to prevent not occur inappropriate uses of firearms in these security forces. All this has been done without losing efficiency levels that have characterized this kind of assessments until this date. Future avenues of research could realize more comprehensive analyzes of specific cases on the use of firearms, as well as the implementation of preventive tools to other security staff.