dc.contributor
Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats
dc.contributor.author
Boada i Domènech, Lluís
dc.date.accessioned
2014-02-17T08:03:54Z
dc.date.available
2014-02-17T08:03:54Z
dc.date.issued
2013-12-11
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/130824
dc.description.abstract
La tesi s’estructura en dues parts ben marcades, com la mateixa vida del pintor
Manuel Humbert, per la tràgica ruptura que va representar l’esclat de la guerra
civil espanyola i un epíleg. Així, la primera part comprèn el seu trajecte vital i
artístic durant el període 1890-1936 que, en part, pot situar-se dins un projecte
col·lectiu, que inicialment i molt matisadament podem identificar amb el
noucentisme, i culmina amb el màxim reconeixement que Catalunya podia
donar a un artista seu, el Premi Nonell. Després, el context va determinar que
la segona meitat de la vida del nostre personatge fos una mena de dia a dia per
mantenir la dignitat personal i la qualitat artística. La conclusió és que va reeixir.
Malgrat tot, la seva memòria no ha resistit a l’oblit i la seva obra esdevé
progressivament desconeguda. L’epíleg tracta d’explicar les raons de l’oblit i
d’obrir perspectives o, almenys, esperances d’un futur reconeixement, ben
merescut.
cat
dc.description.abstract
La thèse est structurée en deux parties bien marquées, comme la vie ellemême
du peintre Manuel Humbert, par la tragique rupture qui a supposé l’éclat
de la guerre civile espagnole et un épilogue. Ainsi, la première partie comprend
sa trajectoire vitale et artistique pendant la période 1890-1936, laquelle, en
partie, on peut situer dans un projet collectif, qu’on veut d’emblé mais d’une
façon très nuancée identifier avec le noucentisme, et qui arrive à son point
culminant avec la plus grande reconnaissance que la Catalogne pouvait faire
d’un de leurs artistes, le Prix Nonell. Après, le contexte avait déterminé que la
seconde partie de sa vie fuisse une sorte d’au jour le jour pour maintenir la
dignité personnelle et la qualité artistique. La conclusion est qu’il y a réussit.
Malgré tout, sa mémoire n’a pas pu résister à l’oubli et son oeuvre devient
progressivement inconnue. L’épilogue essaye d’expliquer les raisons de l’oubli
et d’ouvrir des perspectives ou, tout au moins, des espoirs d’une future
reconnaissance, bien méritée.
fra
dc.format.extent
634 p.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Pintura moderna
cat
dc.subject
Humbert, Manuel, 1890-1975
cat
dc.title
Manuel Humbert : 1890-1975
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Argullol, Rafael
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B 5132-2014
cat
dc.description.degree
Programa de doctorat en Humanitats