Universitat Ramon Llull
Coll-Vinent, Silvia
2014-02-24
B 6474-2014
341 p.
Universitat Ramon Llull. La Salle
El Catholic revival a Europa, al qual pertanyen autors francesos com Barbey, Bloy, Huysmans, Péguy, Claudel, Bernanos i Mauriac, va ser originàriament una literatura neoromántica i decadentista, directament oposada a la primacia de la filosofia de la Il•lustració i a la doctrina antireligiosa de la Revolució francesa. Aquests escriptors empraren hàbilment la novel•la catòlica per contrarestar el pensament positivista i per mostrar que el catolicisme era una alternativa filosòfica, política i artística a la davallada religiosa dels temps moderns.. Graham Greene emfasitzà els temes de la novel•la catòlica francesa, descrits per David Lodge: la idea del pecador en el cor de la Cristiandat, la crítica del materialisme, la caça incansable de l’ànima esgarriada per part de Déu i la substitució mística o sofriment vicari. Aquest últim tema, totalment contrari a la saviesa de l’humanisme racionalista que intenta resoldre tots els problemes sense Déu, suposa sempre l’existència d’un món malmès per la caiguda de l’home, on el mal només pot ser vençut adreçant-se a l’Invisible a través del que és visible. De fet, no és infreqüent que l’argument de les novel•les catòliques desenvolupi ortodoxament la transferència del sofriment que fa una persona per salvar una altra, en virtut de la participació en la substitució mística de Crist a la creu. Tanmateix, Greene volgué dur aquesta idea a l’extrem, forçant-la fins a les últimes possibilitats dramàtiques; per això, aportà una nova veu a les tècniques de la ficció catòlica: una veu de dubte, de controvèrsia i d’ironia, que bandeja la certesa i la creença en els mitjans eficaços que menen inevitablement a la salvació o a la damnació. Aquesta tesi examina el sofriment vicari en l’obra de Greene, que esdevé més heterodox que les dels autors francesos. Els herois reticents i marginats de les seves novel•les, malgrat la manca aparent d’imaginació, emoció i disponibilitat interior que sembla paralitzar-los –com, per exemple, Rose en Brighton Rock, del capellà en The Power and the Glory, el dissortat Scobie de Heart of the Matter, Sarah en The End of the Affair i fins i tot Querry en A Burnt-Out Case–, acompleixen de sobte uns actes sublims de compassió. Accepten lliurament oferir la vida, la fe, la pau, l’amor o la salvació eterna a canvi d’evitar mals físics i espirituals a uns altres personatges, tan pobres i desarrelats com ells mateixos. En aquest sentit, el sofriment vicari en la ficció de Greene mira de posar a prova literàriament “l’espantosa raresa de la misericòrdia de Déu”.
El Catholic revival en Europa, al cual pertenecen Barbey, Bloy, Huysmans, Péguy, Claudel, Bernanos y Mauriac, entre otros autores, nació en Francia bajo la forma de un nuevo romanticismo decadentista, que se presentó como una reacción contra la corriente mayoritaria de la filosofía de la Ilustración y las doctrinas opuestas a la religión de la Revolución francesa. Tales escritores crearon una literatura para contrarrestar el pensamiento positivista y defender eficazmente el catolicismo como una alternativa al declive religioso de su época. El escritor inglés Graham Greene puso especial énfasis en los temas de la novela católica francesa, estudiados por David Lodge: la idea del pecador en el centro de la Cristiandad, la crítica del materialismo, la incansable caza divina del alma extraviada y la substitución mística o sufrimiento vicario, concepto clave para combatir el racionalismo humanista ateo. En efecto, esta teoría afirma que hay un mundo casi totalmente corrompido por el pecado del hombre, donde el mal sólo puede ser erradicado apelando a lo Invisible a través de lo que es visible. En realidad, el argumento de algunas novelas católicas es conforme a la ortodoxia de esta doctrina, ya que el protagonista acepta libremente sufrir por otros personajes, participando así en la substitución mística de Cristo en la cruz. No obstante, Greene desarrolla esta idea hasta el límite, apurando perversamente sus posibilidades, con lo cual introduce, en la novela católica, la duda, la sospecha y la ironía donde antes había la certeza y la creencia en los medios eficaces para lograr salvarse o condenarse irreversiblemente. Esta tesis examina el sufrimiento vicario en la ficción de Greene, muy heterodoxo en relación al de los autores católicos franceses. Sus héroes reticentes y marginados, pese a la aparente pasividad, por su escasa imaginación, emoción y disponibilidad interior, realizan inesperadamente actos sublimes. Así, Rose en Brighton Rock, el sacerdote en The Power and the Glory, el desgraciado Scobie de The Heart of the Matter, Sarah en The End of the Affair e incluso Querry en A Burnt-Out Case se prestan a dar la vida, la fe, la paz, el amor o la salvación eterna a cambio de suprimir el mal físico o espiritual que padecen otros personajes de sus novelas católicas, No es erróneo afirmar que el sufrimiento vicario en su ficción constituye un reto literario al “carácter terriblemente extraño de la misericordia de Dios”.
The Catholic revival in Europe –Barbey, Bloy, Huysmans, Péguy, Claudel, Bernanos, and Mauriac– originated in the neoromantic and decadent form of French literature as a reaction against the dominant discourse of Enlightenment philosophy and the antireligious doctrines of the French Revolution. These writers made the Catholic novel into an accomplished literary form which opposed positivist thought and defended Catholicism as a powerful philosophical, political and artistic alternative to the state of religious decline in modernity. Graham Greene comes close to dramatizing the themes of the French Catholic novel elucidated by David Lodge: the idea of the sinner at the heart of Christianity, the criticism of materialism, the tireless pursuit of the erring soul by God and the mystical substitution or vicarious suffering. Unlike the wisdom of rationalist humanism which aims at solving all the problems without God, the concept of the vicarious suffering involves always a world based on the fall of man, where evils can be overcome by accessing the Invisible through the visible. In fact, the dramatic action of some Catholic novels develops into an orthodox way this doctrine of substituting oneself for the sake of the other, a participation in Christ’s mystical substitution on the cross. However, Greene explores this idea in the extreme, maliciously pushing it to its ultimate dramatic potential; that’s why he brought a new voice to the techniques of the French Catholic novel: a voice of doubt, questioning and irony, as opposed to the certainty and belief in efficacious means that led ineluctably to salvation or damnation. This thesis examines Greene’s views on the mystical substitution or vicarious suffering, which are more unorthodox than those of French novelists. In spite of an apparent lack of imagination, emotion and inner availability which seems to paralyze the reluctant and outsider heroes of his novels –such as Rose in Brighton Rock, the priest in The Power and the Glory, the unfortunate Scobie in The Heart of the Matter, Sarah in The End of the Affair, and even Querry in A Burnt-Out Case–, these main characters carry out unexpected and sublime acts of compassion. They offer the loss of life, faith, peace, love or eternal salvation in exchange for avoiding physical or spiritual evils to other people, who are poor and rootless too. In one sense, vicarious suffering in Greene’s fiction tries to test literarily “the appalling strangeness of the mercy of God”.
Sofriment vicari; Graham Greene; Renouveau Catholique; Sufrimiento vicario; Vicarious suffering
1 - Philosophy. Psychology
Filosofia i Estudis Humanístics
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
