Diabetis mellitus tipus 1 i rigidesa arterial: avaluació no invasiva i mecanismes fisiopatològics implicats

Abstract

Introducció: La diabetis tipus 1 (DM1) es caracteritza per un procés d'arteriosclerosi accelerat, sent la malaltia coronària la seva primera causa de mort. Aquest augment del risc cardiovascular no s'explica completament pels factors de risc clàssics. Per aquest motiu, en els últims anys, s'han descrit una sèrie de possibles nous factors de risc cardiovascular, coneguts com a "no clàssics", com la inflamació sistèmica de baix grau (ISBG) o la disfunció endotelial. La rigidesa arterial (RA) central es considera un signe d’arteriosclerosi preclínica. En diverses poblacions, l’estudi de la RA mitjançant la velocitat de l'ona del pols aòrtica (VOPa) (gold standard) ha demostrat aportar informació addicional als factors de risc clàssics en la predicció d’episodis cardiovasculars. Tot i que la determinació de la VOPa és relativament senzilla, existeixen pocs estudis realitzats en la DM1. A més a més, els mecanismes fisiopatològics implicats en la seva aparició no estan clarament establerts. Es creu que la RA es desenvoluparia a través d'una complexa interacció entre canvis estructurals (sobreproducció de col·lagen i disminució relativa d'elastina) i funcionals (vasoconstricció) que contribuirien a l’aparició d'aquesta. Objectius: Avaluar la RA central en un grup de persones amb DM1 i sense malaltia cardiovascular prèvia en comparació amb un grup controls sans, i avaluar els possibles mecanismes fisiopatològics implicats en el seu desenvolupament, centrant-nos en el paper de la ISBG i la disfunció endotelial. Mètodes: Estudi de casos i controls incloent un total de 136 individus, 68 casos i 68 controls, aparellats per edat i sexe i tots sense malaltia cardiovascular prèvia. L'anàlisi es va realitzar de forma estratificada per sexe. Es va avaluar la RA central mitjançant la mesura de la VOPa per tonometria d'aplanament. Addicionalment, es van determinar les concentracions sèriques dels marcadors d'ISBG (PCRus, IL-6, sR1TNFα i sR2TNFα, sTWEAK i sCD163) i es va realitzar l'avaluació de la disfunció endotelial mitjançant pletismografia arterial perifèrica i marcadors sèrics (ICAM-1, VCAM-1 i E-Selectina). Resultats: Els individus amb DM1 van presentar un increment de la VOPa en comparació amb els del grup control, diferències que es van mantenir estadísticament significatives després d'ajustar per la resta de factors de risc cardiovascular clàssics. Els homes amb DM1 van presentar un augment de les concentracions sèriques dels marcadors d'ISBG (PCRus, IL-6, sR1TNFα i sR2TNFα), increment que es va associar a l'augment de VOPa. Addicionalment, els pacients amb DM1 van presentar una disminució de les concentracions sèriques de sTWEAK i un augment de les concentracions de sCD163 (només en homes), tot i que cap dels dos marcadors es va associar a l'increment de RA després d'ajustar per la resta de factors de risc cardiovascular. Per últim, les dones amb DM1 van presentar més disfunció endotelial en comparació amb el grup control, no obstant aquest augment no es va associar a l'increment de RA. Conclusions: Els individus amb DM1 sense malaltia cardiovascular prèvia presenten un increment de la VOPa en comparació amb els controls sans, de forma independent de la resta de factors de risc cardiovascular clàssics. Els homes amb DM1 presenten un augment d'ISBG que està associat a l'increment de la VOPa. Les persones amb DM1 presenten una disminució de les concentracions sèriques de sTWEAK i un augment de les de CD163 (homes); no obstant, aquests dos marcadors no s'associen a l'increment de la VOPa en aquesta població. Les dones amb DM1 presenten més disfunció endotelial en comparació amb els controls, tot i que l'augment de disfunció endotelial no s'associa amb l'increment de la VOPa característic de la DM1.

Introduction: Type 1 diabetes (T1DM) results in an accelerated arteriosclerotic process. In fact, coronary heart disease is the major cause of mortality in T1DM. The increased cardiovascular risk is not fully explained by classical cardiovascular risk factors. Recently, other "non-classical" risk factors, such as low-grade inflammation or endothelial dysfunction, have been described that could also be related to increased cardiovascular risk. Central arterial stiffness (AS) is an early sign of arteriosclerosis. Aortic pulse wave velocity (aPWV) is considered the gold standard for measuring AS. aPWV predicts cardiovascular events independently of classical cardiovascular risk factors in several populations. However, studies in T1DM are scarce. Furthermore, the exact mechanisms responsible for the increase in AS in T1DM are not fully understood and are likely to reflect complex interaction between structural (overproduction of abnormal collagen and diminished quantities of normal elastin) and functional changes (vasoconstriction), contributing to the increase in AS. Objectives: To evaluate AS in a group of subjects with T1DM, without previous cardiovascular disease, compared with a control group, and to evaluate the possible pathophysiological mechanisms involved in its increase, focusing on the role of low-grade inflammation and endothelial dysfunction. Methods: Sixty-eight subjects with T1DM and 68 age and sex-matched healthy subjects were evaluated. All statistical analyses were stratified by gender. AS was assessed by aPWV (applanation tonometry). Additionally, serum concentrations of low-grade inflammation markers were assessed (hsCRP, IL-6, sR1TNFα, sR2TNFα, sTWEAK and sCD163). Endothelial dysfunction was assessed by reactive hyperemia peripheral arterial tonometry and by serum concentrations of endothelial dysfunction markers (ICAM-1, VCAM-1 and E-selectin). Results: Subjects with T1DM had higher aPWV compared with healthy subjects. These differences remained significant after adjusting for classical cardiovascular risk factors. Men with T1DM had higher serum concentrations of low-grade inflammation markers (hsCRP, IL-6, sR1TNFα and sR2TNFα). Low-grade inflammation was associated with the increased in aPWV. Additionally, subjects with T1DM had lower serum concentrations of sTWEAK and higher serum concentrations of sCD163 (only in men), but none of these changes were associated with AS after adjusting for the remaining cardiovascular risk factors. Finally, women with T1DM had more endothelial dysfunction compared with the control group, but this increase was not associated with the increase in aPWV. Conclusions: AS assessed as aPWV is increased in subjects with T1DM without clinical cardiovascular disease, independently of classical cardiovascular risk factors. Men with T1DM have higher serum concentrations of low-grade inflammation markers and this increase is independently associated with AS. sTWEAK is decreased in subjects with T1DM. Additionally, men with T1DM have higher serum concentrations of sCD163. However, these two markers are not associated with AS. Endothelial dysfunction is increased in women with T1DM compared with healthy women, although endothelial dysfunction is not associated with AS in this population.