Relatos digitales en educación

Abstract

Esta tesis doctoral da cuenta de una investigación cualitativa cuyo foco general de interés es los Relatos Digitales –Digital Storytelling– en Educación, concretamente los de carácter amateur, multimedial, multimodal, no interactivo y, sobre todo, personal, cuando son desarrollados por distintos tipos de estudiantes en un marco de Educación Formal. Desde una visión interpretativa y participativa, especialmente, y combinando como métodos la Investigación basada en Diseño y el Estudio de Casos instrumental y múltiple, se identifican y resumen diez (10) propuestas metodológicas existentes para la creación de relatos digitales personales, y se describen y analizan diez (10) intervenciones planificadas y orientadas por la misma investigadora, o con su acompañamiento, desarrolladas en Cataluña (España) entre 2008 y 2012 con diversos tipos de educandos. De esa forma se cumplen los objetivos: el primero, describir y comprender: (a) las características del procedimiento de realización y de los productos resultantes, (b) las condiciones o las limitaciones de la aplicación en el contexto académico, (c) los posibles usos o aplicaciones didácticos, y (d) los beneficios pedagógicos que pueden ofrecer estos relatos, cuando se realizan como proyectos prácticos de aprendizaje; el segundo, diseñar, implementar y perfeccionar, con base en la teoría, las propuestas preexistentes, y lo ocurrido en las mismas prácticas desarrolladas durante la investigación, una metodología o estrategia didáctica que permita orientar su creación, así como sus posibles usos y aplicaciones, en procesos de enseñanza y de aprendizaje centrados en el alumnado. Esto último, por lo menos con aprendices o en contextos formativos similares a los de las prácticas analizadas. La investigación se fundamenta teórica y pedagógicamente en los postulados de las teorías educativas constructivistas y socioculturales, principalmente en lo que tiene relación con el Aprendizaje centrado en el Aprendiz –y con uno de los métodos que lo hacen posible, el Aprendizaje por Proyectos–, el Aprendizaje Situado, el Aprendizaje por la Acción o la Experiencia, y el planteamiento conocido por su nombre original, How People Learn (Cómo aprenden las personas). Asimismo, se fundamenta en el reconocimiento de: los conceptos Relato, Narración e Historia; las funciones, la importancia de los relatos para las personas y, de forma genérica, en la educación; las características comunes y diferenciales de los relatos digitales y analógicos; las particularidades y tipologías de los relatos digitales que están enfocados en las vivencias o en la visión de los autores; los proyectos o casos de aplicación de estos últimos en diversos ámbitos, y sus aportes y limitaciones cuando han sido realizados con propósitos educativos. Por su parte, el trabajo de campo del estudio está compuesto por cinco (5) intervenciones con 53 adolescentes, alumnos de Educación Secundaria Obligatoria (ESO), y por otras cinco (5) con 38 jóvenes y adultos, de licenciatura o máster, o docentes de ESO en proceso de formación –para un total de 91 educandos participantes–. Se describe el prototipo de la estrategia metodológica empleada en cada caso –el último corresponde a la propuesta metodológica que se deriva de la investigación–, se presentan los resultados y se discuten los hallazgos más relevantes, analizando cada práctica por separado, o estableciendo comparaciones entre unidades y subunidades de análisis similares, teniendo en cuenta la imposibilidad de contrastar algunos aspectos por las diferencias en el perfil de los participantes o por las condiciones en las que se desarrolló cada experiencia. El trabajo se realizó bajo la dirección del Dr. José Luis Rodríguez Illera, en el programa Multimèdia Educatiu del Departament de Teoria i Història de l'Educació, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, con el apoyo de varias de sus dependencias: la Agrupació de Recerca en Ciències de l’Educació (ARCE) y su Oficina de Recerca, el Observatori de l’Educació Digital (OED) y el Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV). Igualmente, con la contribución de la Fundació Bosch i Gimpera, de la Fundació per a la Societat del Coneixement-Citilab, y del IES Esteve Terradas i Illa. Se pretende contribuir al conocimiento de la relación entre narrativa digital y educación y, a la vez, facilitar y potenciar el aprovechamiento en el aula tanto de la expresión, las vivencias y las visiones de las personas que aprenden, como de las posibilidades de multimedialidad y multimodalidad que se potencian con las Tecnologías de Información y Comunicación.

This doctoral thesis presents a qualitative investigation whereby general focus of interest is Digital Storytelling-in Education, more concretely of the amateur type, multimedia, multimodal, non-interactive and especially with personal character, when they are developed by different types of students, in a formal education framework. From an interpretive and participative vision, specially, and combining methods as the Investigation based on Design and the Study of Cases, ten (10) methodological existing proposals for the creation of digital personal stories have been presented, described and analyzed, and ten (10) interventions planned and orientated by the same investigator, or with her accompaniment like diverse types of pupils, in Cataluña (Spain), between 2008 and 2012, to fulfill the proposed aims. The first one, to describe and to understand: (a) the characteristics of the realization procedure and of the resulting products, (b) the conditions or limitations of the application in the academic context, (c) the possible uses or didactical applications and, (d) the pedagogical benefits that those stories may offer when they are carried out as practical learning projects. The second, to design, to implement and to improve, based in the theory, preexisting proposals, and what happened in the same practices that were developed during the investigation, a methodology or a didactical strategy that permits to orientate its creation, and also its possible uses and applications in teaching and learning processes that are focused in the alumni. The latest must be done at least with apprentices or in formative contexts that are similar to the analyzed practices. The investigation is based theoretically and pedagogically in the postulate of the educative theories: constructivists and socio-cultural, especially when they are related with the learning that is focused in the Apprentice - and with one of the methods that makes it possible which is the Learning by Projects, The Situated Learning, the Learning by the Action or the Experience, and the putting into execution known as How People Learn. Therefore, the investigation started from the recognition of the functions, the importance and uses of the stories on the life of the people and generically in the education; from the clarification between the concepts of Story, Narration and History; from the common characteristics and the differences of the digital and analogical stories; from the particularities and typologies of the digital stories that are focused in living experiences or in the vision of the authors; from the projects or cases of application on diverse contours and from the identified contributions and limitations when they have been realized with an educative purposes. Meanwhile, the fieldwork of the study has five (5) interventions with 53 adolescents from Obligatory Secondary Education, and has (5) more with 38 youths and adults from degree or master or teachers in a formative process. The applied methodological strategy prototype is described in each intervention, the results are presented, and the more relevant aspects are discussed analyzing each of the cases separately or establishing comparisons between the units and the sub-units from similar analysis, given the impossibility of contrasting some aspects due to the differences in the participants’ profile and by the conditions that each of the experiences was developed. This work was made under the direction of Dr. José Luis Rodríguez Illera, on the Educational Multimedia Program from the Theory and History Education Department and the Pedagogy Faculty at Barcelona University, with the support of the Association for Research in Education Sciences (ARCE), The Digital Education Observatory (OED), the Research Group Education and Virtual Learning (GREAV), The Bosch i Gimpera Foundation (FBG), Fundació per a la Societat del Coneixement-Citilab, and IES SEP Esteve Terradas i Illa school. The pretention is to contribute to the knowledge relation between digital narrative and education and at the same time to facilitate and to enhance in the classroom the use of the expression as well as living experiences and visions of the people that learn, also the possibilities of multimediality and multimodality that are potentiated with the Information and Communication Technologies.

Aquesta tesi doctoral dóna compte d’una recerca qualitativa, el focus d’interès general de la qual són els Relats Digitals –Digital Storytelling– en Educació, més concretament els de tipus amateur, multimedial, multimodal, no interactius i, sobretot, de caràcter personal, quan són desenvolupats per diferents tipus d'estudiants, en un marc d'Educació Formal. Des d'una visió interpretativa i participativa, especialment, i combinant com a mètodes la Recerca basada en Disseny i l'Estudi de Casos instrumental i múltiple, es presenten, descriuen i analitzen deu (10) propostes metodològiques existents per a la creació de relats digitals personals, i deu (10) intervencions planificades i orientades per la mateixa investigadora, o amb el seu acompanyament, amb diversos tipus d’educands, a Catalunya (Espanya), entre 2008 i 2012, per complir els objectius proposats: el primer, descriure i comprendre: (a) les característiques del procediment de realització i dels productes resultants, (b) les condicions o les limitacions de l'aplicació en el context acadèmic, (c) els possibles usos o aplicacions didàctiques, i (d) els beneficis pedagògics que poden oferir aquests relats, quan es realitzen com a projectes pràctics d'aprenentatge; el segon, dissenyar, implementar i perfeccionar, basant-se en la teoria, les propostes preexistents, i l'ocorregut en les mateixes pràctiques desenvolupades durant la recerca, una metodologia o estratègia didàctica que permeti orientar la seva creació, així com els seus possibles usos i aplicacions, en processos d'ensenyament i d'aprenentatge centrats en l'alumnat. Això últim, almenys amb aprenents o en contextos formatius similars als de les pràctiques analitzades. La recerca es fonamenta teòricament i pedagògica, en els postulats de les teories educatives constructivistes i socioculturals, especialment en allò que té relació amb l'Aprenentatge centrat en l'Aprenent –i amb un dels mètodes que ho fan possible, l'Aprenentatge per Projectes–, l'Aprenentatge Situat, l'Aprenentatge per l'Acció o l'Experiència, i el plantejament conegut pel seu nom original, How People Learn (Com aprenen les persones). Així mateix, parteix del reconeixement de les funcions, la importància i els usos dels relats en la vida de les persones i, de forma genèrica, en l'educació; de l'aclariment entre els conceptes Relat, Narració i Història; de les característiques comunes i diferencials dels relats digitals i analògics; de les particularitats i tipologies dels relats digitals que estan enfocats a les vivències o a la visió dels autors; dels projectes o casos d'aplicació en diversos àmbits, i de les aportacions i limitacions identificades, quan s'han realitzat amb propòsits educatius. Per la seva banda, el treball de camp de l'estudi està compost per cinc (5) intervencions amb 53 adolescents, alumnes d'Educació Secundària Obligatòria (ESO), i per cinc (5) altres amb 38 joves i adults, de llicenciatura o màster, o docents d'ESO en procés de formació–. Es descriu el prototip de l'estratègia metodològica empleada en cadascuna de les intervencions, es presenten els resultats, i es discuteix sobre les troballes més rellevants, analitzant cada cas per separat, o establint comparacions entre unitats i subunitats d'anàlisis similars, tenint en compte la impossibilitat de contrastar alguns aspectes per les diferències en el perfil dels participants o per les condicions en les quals es va desenvolupar cada experiència. Aquest treball es va realitzar sota la direcció del Dr. José Luis Rodríguez Illera, dins el programa Multimèdia Educatiu del Departament de Teoria i Història de l'Educació, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de diverses de les seves dependències: l’Agrupació de Recerca en Ciències de l’Educació (ARCE), l’Observatori de l’Educació Digital (OED) i el Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV). Igualment, de la Fundació Bosch i Gimpera, de la Fundació per a la Societat del Coneixement-Citilab, i de l'IES SEP Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat (Catalunya). Al document s'ofereixen, en aquest ordre: la introducció, el marc teòric i referencial, el plantejament de la recerca –formulació i justificació del problema–, el marc i el disseny metodològic, el resum de les principals propostes metodològiques existents per a la realització de RDP, la descripció del treball de camp –incloent el perfil dels participants, i l'estratègia didàctica prototip, dissenyada i aplicada en cada cas–, la presentació, l'anàlisi i la discussió de les troballes rellevants, les conclusions –entre les quals s'explica la proposta final– i alguns suggeriments per a futures indagacions, les referències bibliogràfiques, els annexos –materials empleats o derivats de l'estudi– i, finalment, els apèndixs –que pretenen facilitar la lectura i comprensió d'aquest text–. Es pretén contribuir al coneixement de la relació entre narrativa digital i educació i, alhora, facilitar i potenciar l'aprofitament a l'aula tant de l'expressió, les vivències i les visions de les persones que aprenen, així com de les possibilitats de multimedialidad i multimodalitat que es potencien amb les tecnologies de la informació i la comunicació.