Relació entre activitat física i índex turmell braç: Estudi epidemiològic poblacional a partir de la cohort artper

Abstract

Objectius: Elaborar i validar una Versió Reduïda en Espanyol del qüestionari d’activitat física en el temps lliure de Minnesota (VREM). Posteriorment, s’examina la relació entre l'activitat física en el temps lliure (AFTL) i l'índex turmell braç (ITB) en població general. Metodologia: Es va dissenyar un estudi de validació d’un qüestionari amb una mostra de 200 subjectes iguals o majors de 50 anys. Es va construir el VREM mitjançant la reducció del nombre d'ítems del qüestionari original. La validesa de criteri i la fiabilitat test-retest es van avaluar mitjançant l'índex kappa i el coeficient de correlació intraclasse (CCI). A la segona part de la tesi, es van analitzar les dades basals de la cohort de l'estudi Arteriopatia Perifèrica (ARTPER) corresponents a 2.840 pacients. La variable AFTL es va obtenir mitjançant el qüestionari reduït VREM. Es va considerar arteriopatia perifèrica (AP) un ITB < 0,9 i calcificació arterial un ITB ≥ 1,4. Per avaluar l'associació independent entre l’AFTL i l’ITB es va realitzar una anàlisis de regressió logística multivariant. Resultats: Els 6 ítems inclosos en el VREM es refereixen a les activitats de caminar, treballar a l'hort, fer esport o ballar, pujar escales, anar a comprar a peu i netejar la casa. S’administra a través d’una entrevista amb una durada de 5 minuts, en comparació amb els 20 minuts del qüestionari original. La validesa de criteri, utilitzant 4 categories d'activitat física, des de “sedentari” a “molt actiu” va ser del 95,5% (kappa = 0,93). La fiabilitat test-retest va ser del 92,5% (kappa = 0,88). Utilitzant un resultat continu en forma de Metabolic Energy Turnover (MET), el VREM també va mostrar una alta validesa i fiabilitat (CCI = 0,95 i CCI = 0,96 respectivament). A la segona part, l'edat mitjana de la mostra estudiada va ser de 64,7 anys, el 52% dones. Un 6,3% presentaven AP i un 6,4% calcificació arterial. Els subjectes que realitzaven més AFTL eren més joves, de sexe femení, menys fumadors i tenien menys AP. L'activitat total mesurada en METs i el còmput d'hores totals d’AFTL va ser significativament superior en subjectes sense AP (p <0,001). Existia una relació inversa entre l’AFTL total i el risc de patir AP (odds ratio ajustada 0,56, interval de confiança del 95% 0,34-0,94) i específicament el fet de caminar (OR = 0,55 caminar més d'una hora respecte a caminar menys de mitja hora al dia). Conclusions: El VREM és vàlid i fiable en població major o igual a 50 anys, per tant, es converteix en una eina molt útil en les consultes d’Atenció Primària, on per l’escàs temps disponible són necessaris instruments vàlids i de ràpida execució. L’AFTL es relaciona significativament amb l'ITB. L'adopció d'un estil de vida físicament actiu, com caminar més d'una hora al dia, s'associa amb un menor risc de desenvolupar AP.

Goals: To develop and validate a shorter version (VREM) of the Spanish adaptation of the Minnesota leisure time Physical Activity Questionnaire (CAFM), and in the second phase, to examine the relation between physical activity in leisure time (PALT) and ankle-brachial index (ABI) in general population. Methodology: A validation study of a new physical activity measurement questionnaire was designed with a sample of 200 patients, 50 years of age or over, who visited one of 5 primary care centers in Barcelona, for a variety of medical reasons, and were selected, with Catalonia’s age-sex distribution. The validity and reliability of test-retest of VREM were analyzed, using kappa index and the intra-class correlation coefficient (ICC). For the second phase of the thesis, analysis was done on the baseline data of the cohort of ARTPER study corresponding to 2840 subjects above 49 years. The physical activity during leisure time (PALT) variable was obtained through VREM questionnaire (short spanish version of the Minnesota leisure time physical activity questionnaire). An ABI of <0,9 was considered peripheral artery disease (PAD) and an ABI of ≥1,4 was considered arterial calcification. A multivariate logistic regression analysis was conducted to evaluate the independent association between PALT and ABI. Results: 6 items were included in the VREM: walking, gardening, sport/dancing, climbing stairs, walking for the purpose of shopping and cleaning the house. The interview using VREM lasted 5 minutes (standard deviation 2). Agreement between both questionnaires, using 4 levels of physical activity, was 95,5% (kappa=0,93). Test-retest reliability of the questionnaire was 92,5% (kappa=0,88). Using a continuous outcome in metabolic energy turnover (MET), VREM also proved to be valid and reliable (ICC=0,95 and ICC=0,96 respectively). For the second part of the thesis, 52% of the sample were women, mean age 64,7 years. 6,3% of the sample had PAD and a 6,3% had arterial calcification. Subjects who practiced more PALT were: younger, female, smoked less and suffered less PAD. Total activity measured in METs and the calculation of hours of PALT was significantly higher in subjects without PAD (p<0,001). There was an inverse relationship between total PALT and the risk of suffering from PAD (adjusted odds ratio (OR) 0,56, confidence interval of 95% 0,34 – 0,94) and specifically to walking (OR = 0,55 walking more than one hour compared to walking less than half and hour a day). Conclusion: This short version of CAFM has shown good validity and reliability in people ≥ 50 years. In our study, PALT was significantly related to ABI, in subjects without PAD and in subjects with PAD. PALT becomes a very useful tool to be used in Primary Care Centers where, due to the limited amount of time available to patients, highly reliable and efficient tools are a necessity. Having a physically active way of life, such as walking more than an hour a day, is associated with a lower risk of developing PAD.