Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l’àrea de Barcelona durant el franquisme. El cas de Comissions Obreres (1964-1975)

Author

Varo Moral, Nadia

Director

de Riquer i Permanyer, Borja

Date of defense

2014-02-24

ISBN

9788449043420

Pages

686 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània

Abstract

La següent tesi té com a objectiu analitzar la relació entre Comissions Obreres (CCOO) i les treballadores de l’àrea de Barcelona durant la dictadura franquista. Per fer-ho s’ha estudiat com van participar-hi les dones, l’evolució de la conflictivitat laboral femenina i la seva vinculació amb el moviment sindical antifranquista, així com les relacions de gènere a CCOO. Aquest darrer punt implica estudiar quina percepció tenien els dirigents i militants de les dones treballadores, com consideraven que s’havien d’organitzar i la importància que atorgaven a les seves reivindicacions. A més, s’estudia com les dones van percebre la discriminació que experimentaven en el moviment i el seu qüestionament dels rols de gènere i del discurs de la pròpia organització al respecte. La relació de CCOO amb les treballadores va estar molt condicionada per la definició masculina del moviment obrer, fonamentada en la idea que era un moviment propi d’homes treballadors industrials i que, per tant, havia de defensar les seves reivindicacions. Aquest plantejament va afavorir que en el període entre 1964 i 1969 hi hagués una escassa presència de dones treballadores manuals a CCOO i que moltes de les dones que hi van participar no fossin considerades militants. A més, al llarg de tot el franquisme les reivindicacions de les treballadores van considerar-se secundàries. Tanmateix, la masculinització del moviment obrer es va haver de matisar pel context polític. La voluntat d’augmentar la capacitat de mobilització de CCOO, perquè fos un bon instrument per erosionar el règim franquista, va fomentar que es volgués atreure les dones treballadores al moviment sindical. A partir de 1969 va augmentar la presència de dones en l’organització, i la majoria van ser considerades militants. Aquestes dones van encoratjar el plantejament de reivindicacions als seus llocs de treball, i sovint protagonitzaren conflictes laborals. Van qüestionar els rols de gènere del moment, tant pel mateix fet de militar en una organització obrera i il·legal, com per les implicacions personals que tenia. Tanmateix, van assumir que el principal objectiu del moviment obrer era la lluita antifranquista i la millora de la situació dels treballadors (entesos com a col·lectiu masculí) fins que es va desenvolupar el moviment feminista, durant la Transició. A partir d’aquells moments, algunes militants nascudes cap a 1950 i incorporades a CCOO durant els anys setanta, van començar a posar en entredit la definició de treball, de classe obrera i de quines eren les seves reivindicacions.


The aim of the following thesis is to analyze the relationship among a social and political movement called Comisiones Obreras (Committees of Workers, CCOO) and the female workers during Franco’s dictatorship in the area of Barcelona. In order to do so, we study how women become involved in CCOO, the evolution of female workers’ protests, their links with anti-francoist labor movement and, finally, gender relationships in CCOO. In order to study the last issue, we scrutinize leaders’ and militants’ perceptions on female workers, how they believed women should be organized and how important female workers’ claims were. We also analyze how women perceive sexual discrimination in CCOO and whether they questioned gender roles and the organizational discourse about them. The masculine definition of “working class” assumed by CCOO harmed its relationship with female workers. The masculinisation of working class consisted of the idea that labor movement was a blue-collar men’s issue and consequently, it should fight for male worker’s claims. This way of thinking helps to understand the low presence of female workers in CCOO from 1964 to 1969, and why many women involved in the movement weren’t considered militants. In addition, female workers’ claims were treated as subsidiary during the dictatorship. Nevertheless, labor movement needed to moderate its masculine definition due to the political context. As CCOO wanted to increase its capacity to summon, in order to fight the dictatorship more efficiently, it wanted to attract female workers. From 1969 the female participation in CCOO increased, and these women were treated as militants. These female militants encouraged worker’s claims and often were leaders of labor conflicts. They questioned female domesticity because they took part in an illegal trade union, what had consequences in their private lives, which also questioned gender roles. Nevertheless, these women accepted that the main CCOO aims were to fight the dictatorship and improve workers’ situation (assuming that workers were men). It changed with the development of feminist movement in Spanish transition to democracy. From 1976, some female militants who were born in the 1950’s and took part in CCOO since the early 1970’s, began to doubt about CCOO definition of work, working class and its claims in terms of gender.

Keywords

Gènere; Sindicalisme; Dictadura

Subjects

39 - Cultural anthropology. Ethnography. Customs. Manners. Traditions. Way of life

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

nvm1de1.pdf

6.071Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)