Les cases d'Arne Jacobsen : el pati i el pavelló = Las casas de Arne Jacobsen : el patio y el pabellón = The houses of Arne Jacobsen : the courtyard and the pavilion

Autor/a

Bardí i Milà, Berta

Director/a

Solaguren-Beascoa de Corral, Félix

Data de defensa

2013-11-07

Dipòsit Legal

B 13555-2014

Pàgines

384 p.



Departament/Institut

Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics

Resum

Most of the publications on the Danish architect Arne Jacobsen are mainly dedicated on showing his extensive number of works, especially in the public sector, and the projects focused on the domestic area are left aside. However, most of his works are houses, of which he has designed over a hundred. The thesis focuses precisely on this second group of works which are more numerous but less dealt with by the critics. Attempting to inquire into the hypothesis that for Jacobsen "the source of all architecture seems to be the house, the world of domesticity, while the social field is understood as merely the natural extension of this", as Carles Marti explains. Or put in another way, by Josep Maria Sostres, "the starting point of all his experiences seems to be domestic architecture, factor which he prints in other works". Thus , the thesis is based on the belief that the house, quintessential space dedicated to live in, contains in itself the complexity of the major themes of architecture. In this sense,it is a useful vehicle to reach the formal and spatial mechanisms which are found in the base of the great works of all time, regardless of location and scale. The Rüthwen-Jürgensen house is a paradigmatic example to arrive at the concept that Jacobsen has of domesticity. His analysis allow researching how he faces the ancestral issue of the double reading of a home as a shelter and as a viewpoint, which is his formal response and which are the articulating spaces. In this sense, Jacobsen responds making the two spatial archetypes coexist: the courtyard and the pavilion; understanding the courtyard as an access area and the pavilion as an independent living area. From this point of view, the house would be the space comprised between the protection and projection, between the concave enclosure and the convex opening. The concave shape of the enclosure provides limitation, seclusion and protection, while the convex one of the living gives expansion, extension and infinity. The analysis of the Rüthwen-Jürgensen is complemented by a series of family homes which he designed during the same period (1954-1957). The twelve contemporary houses constitute a group in which the coexistence of the archetypes of the courtyard and pavilion can be extracted, in which they appear in more or less intensity. The Ved Bellevue Bugt group would be the representative of the courtyard houses , associated to the architectural principle of the precinct: an enclosure which establishes its relationship with the world through a vertical axis which links earth and sky. On the other hand, the Siesby house would be the representation of a pavilion house, in which abstraction helps reduce its essential features to the principle of a porch: a roof which obliges to interact horizontally with the environment. Throughout different projects it is intended to determine the criteria that guide the development of proposals and observe to what extent the approaches, doubts and changes are developed around spatial archetypes such as a courtyard or a pavilion, in other words , the vertical or horizontal delimitation of space. Consequently, it sets forth a methodology based on the analysis of the whole process of the project, which is embodied in the documents generated during the mental and material development (sketches , drawings, photographs, models , reports, etc.). Finally, it should be noted that it is not intended through the analysis to delve into historical and social problems, but merely reach the way in which a good project solves a specific need in a fixed location. Thus , analyzing the theory that supports each project reveals the spatial and formal relationships found in the work and turns it paradigmatic. It is interesting to reach the theoretical aspects especially the architectural ones, in which the architect finds the support necessary to justify the formal decisions.


La majoria de les publicacions sobre l’arquitecte danès Arne Jacobsen es dediquen, bàsicament, a mostrar la seva extensa quantitat d’obres, especialment de l’àmbit públic (un total de 70), sense analitzar-les amb deteniment. Els ajuntaments d’Aarhus, Søllerød o Rødovre, l’escola Munkegård o el Catherine College, les oficines Jespersen i Stelling Hus, o l’hotel Royal SAS omplen les publicacions, i es deixen de banda els projectes centrats en l’àmbit domèstic, que en són majoria (128 cases i 14 blocs plurifamiliars). Aquesta tesi se centra, precisament, en aquest segon grup d’obres més quantioses però menys tractades per la crítica, amb algunes notòries excepcions, com ara les cases Søholm i Siesby, que simbolitzen la imatge i estendard habitual de la domesticitat de Jacobsen. Una gran part de les seves cases romanen encara sense analitzar i sense vincular-se a la seva idea d’arquitectura. Així doncs, la tesi intenta indagar en la hipòtesi que per a Jacobsen “la font de tota arquitectura sembla ser la casa, el món de la domesticitat, mentre que l’àmbit social s’entén tan sols com la prolongació natural d’aquest”, com explica Carles Martí. O dit d’una altra manera, per a Josep Maria Sostres, “el punt de partida de totes les seves experiències sembla que és l’arquitectura domèstica, factor que imprimeix en altres obres”. La tesi té l’origen en una recerca més àmplia al voltant de l’arquitectura domèstica nòrdica. En concret, tres cases coetànies capitalitzaven l’estudi: la d’Alvar Aalto, a Muuratsalo (1952-1953), la Rüthwen-Jürgensen d’Arne Jacobsen, prop de Copenhaguen (1954-1957), i la urbanització Kingo de Jørn Utzon, a Helsingør (1956-1960). (01-03) En tots tres casos, el desencadenant de l’anàlisi era el pati, espai primordial en la configuració general de cadascuna de les obres i arquetipus, també present a la tradició local a través de la granja nòrdica i la casa llarga, construcció víking de proporció allargada i amb un espai interior central. Efectivament, en els tres exemples un espai descobert sembla que és el punt de partida de la casa, tot i que la seva formulació parteix de mecanismes diferents. Mentre a Muuratsalo o a Helsingør el pati està lligat a la construcció d’un mur que encercla un espai propi, a la Rüthwen-Jürgensen el pati es formula a partir de l’articulació dels diversos volums que allotgen el programa de la casa. No obstant això, al llarg de la indagació en els diversos documents que s’elaboren per desenvolupar cadascun dels projectes, es descobreix que el punt de partida de la Rüthwen-Jürgensen és una casa atri que ràpidament evoluciona cap a una proposta on les diferents parts que rodegen el buit central adquireixen més autonomia. Fins al punt que algunes adopten la configuració de volums unitaris i compactes que s’aboquen amb intensitat cap a l’exterior com si es tractessin d’un pavelló, i s’avancen a encàrrecs immediatament posteriors com la casa Kokfelt (1955-1956) i la Siesby (1957). Per altra banda, la investigació al voltant de la casa atri no s’abandona i el mateix 1954 Jacobsen comença a treballar en unes agrupacions de cases pati a Carlsminde, experiència que trasllada més tard a la Hansa de Berlín (1955-1957) i a Ved Bellevue Bugt (1957-1961). Per no parlar d’exemples no estrictament domèstics com l’escola Munkegård (1948-1956), on el pati es troba a la base de la proposta com a sistema d’agrupació. Tots aquests fets converteixen la Rüthwen-Jürgensen en una obra útil per investigar el concepte de casa per a Jacobsen. El seu estudi juntament amb la sèrie de cases unifamiliars que projecta durant el mateix període (1954-1957), tant aïllades com agrupades, centra el desenvolupament d’aquesta tesi. En total són onze els projectes coetanis: l’agrupació Søholm III (Klampenborg, 1952-1955), l’agrupació Jespersen & Søn (Gentofte, 1953-1957), l’agrupació a Carlsminde (Søllerød, 1953-1959), la casa Engelbredt (Vordingborg, 1954), la Hallas Møller (Holte, 1954), la Knud Kokfelt (Tisvilde, 1955-1956), l’agrupació a Hansaviertel (Berlín,1955-1957), l’Edwin Jensen (Charlottelund, 1955-1958), la Leo Henriksen (Odden Harbor, 1956-1957), l’Erik Siesby (Virum, 1957) i l’agrupació a Ved Bellevue Bugt (Klampenborg, 1957-1961). A través de l’anàlisi dels diferents projectes es pretén determinar els criteris que guien l’evolució de les propostes i observar fins a quin punt els plantejaments, els dubtes i els canvis es desenvolupen al voltant de principis espacials com el de pati o pavelló, és a dir, la delimitació vertical o horitzontal de l’espai. Consegüentment, es planteja una metodologia basada en l’anàlisi de tot el procés del projecte, que es materialitza en els documents generats durant l’elaboració mental i material (esbossos, plànols, fotografies, maquetes, memòries, etc.). Finalment, cal subratllar que a través de les anàlisis no es pretén aprofundir en problemes històrics o socials, sinó simplement arribar a la manera com un bon projecte resol una determinada necessitat en un emplaçament fixat. Així, analitzant la teoria que suporta cada projecte es desvetllen quines són les relacions espacials i formals que es troben en l’obra i que la converteixen en paradigmàtica. Interessa arribar als aspectes teòrics especialment arquitectònics, en els quals l’arquitecte troba el suport necessari per justificar les decisions formals pròpies de l’exercici de la seva professió.


La mayoría de las publicaciones sobre el arquitecto danés Arne Jacobsen se dedican, básicamente, a mostrar su extensa cantidad de obras, especialmente en el ámbito público (un total de 70), sin analizarlas con detenimiento. Los ayuntamientos de Aarhus, Søllerød o Rødovre, la escuela Munkegård o Catherine College, las oficinas Jespersen y Stelling Hus, o el hotel Royal SAS copan las publicaciones, y se dejan de lado los proyectos centrados en el ámbito doméstico, que son la mayoría (128 casas y 14 bloques plurifamiliares). Esta tesis se centra, precisamente, en este segundo grupo de obras más cuantiosas pero menos tratadas por la crítica, con algunas notorias excepciones, como por ejemplo las casas Søholm y Siesby, que simbolizan la imagen y el estandarte habitual de la domesticidad en Jacobsen. Una gran parte de sus casas permanecen todavía sin analizar y sin vincularse con su idea de arquitectura. Así pues, la tesis intenta indagar en la hipótesis de que para Jacobsen “la fuente de toda arquitectura parece ser la casa, el mundo de lo doméstico, mientras que el ámbito social se entiende tan sólo como la natural prolongación de aquél”, como explica Carles Martí. O dicho de otro modo, para Josep Maria Sostres “el punto de partida de todas sus experiencias parece ser la arquitectura doméstica, factor que imprime en otras obras”. La tesis tiene el origen en una búsqueda más amplia alrededor de la arquitectura doméstica nórdica. En concreto, tres casas coetáneas capitalizaban el estudio: la de Alvar Aalto en Muuratsalo (1952-1953), la Rüthwen-Jürgensen de Arne Jacobsen, cerca de Copenhague (1954-1957), y la urbanización Kingo de Jørn Utzon, en Helsingør (1956-1960). En los tres casos, el desencadenante del análisis era el patio, espacio primordial en la configuración general de cada una de las obras, y arquetipo también presente a la tradición local a través de la granja nórdica y la casa larga, construcción vikinga de proporción alargada y con un espacio interior central. Efectivamente, en los tres ejemplos un espacio descubierto parece ser el punto de partida de la obra, a pesar de que su formulación parte de mecanismos diferentes. Mientras en Muuratsalo o Helsingør el patio está ligado a la construcción de un muro que rodea un espacio propio, en la Rüthwen-Jürgensen el patio se formula a partir de la articulación de los diversos volúmenes que alojan el programa de la casa. Sin embargo, a lo largo de la indagación en los diversos documentos que se elaboran para desarrollar cada uno de los proyectos, se descubre que el punto de partida de la Rüthwen-Jürgensen es una casa atrio que rápidamente evoluciona hacia una propuesta donde las diferentes partes que rodean el vacío central adquieren mayor autonomía. Hasta el punto que algunas adoptan la configuración de volúmenes unitarios y compactos que se vuelcan con intensidad hacia el exterior, como si se trataran de un pabellón. De esta manera se avanzan encargos inmediatamente posteriores como la casa Kokfelt (1955-1956) y la Siesby (1957), donde la tipología del pabellón domina ya toda la obra. Por otro lado, la investigación alrededor de la casa atrio no se abandona y el mismo año 1954 Jacobsen empieza a trabajar en unas agrupaciones de casas patio en Carlsminde experiencia que se traslada más tarde a la Hansa de Berlín (1955-1957) y a Ved Bellevue Bugt (1957-1961), por no hablar de ejemplos no estrictamente domésticos como la escuela Munkegård (1948-1956), donde el patio se encuentra en la base de la propuesta como sistema de agrupación. Todos estos hechos convierten la Rüthwen-Jürgensen en una obra útil para investigar el concepto de casa para Jacobsen. Su estudio junto con la serie de casas unifamiliares que proyecta durante el mismo periodo (1954-1957), tanto aisladas como agrupadas, centra el desarrollo de esta tesis. En total son once los proyectos coetáneos: la agrupación Søholm III (Klampenborg, 1952-1955), la agrupación Jespersen & Søn en Ørnegårdsvej (Gentofte, 1953-1957), la agrupación en Carlsminde (Søllerød, 1953-1959), la casa Engelbredt (Vordingborg, 1954), la Hallas Møller (Holte, 1954), la Knud Kokfelt (Tisvilde, 1955-1956), la agrupación en Hansaviertel (Berlín, 1955-1957), la Edwin Jensen (Charlottelund, 1955-1958), la Leo Henriksen (Odden Harbor, 1956-1957), la Erik Siesby (Virum, 1957) y la agrupación en Ved Bellevue Bugt (Klampenborg, 1957-1961). A través del análisis de los diferentes proyectos se pretende determinar los criterios que guían la evolución de las propuestas y observar hasta qué punto los planteamientos, las dudas y los cambios se desarrollan alrededor de principios espaciales como el de patio o pabellón, es decir, la delimitación vertical u horizontal del espacio. Consecuentemente, se plantea una metodología basada en el análisis de todos los documentos generados durante la elaboración mental y material (esbozos, planos, fotografías, maquetas, memorias, etc.). Finalmente, hay que subrayar que a través de los análisis no se pretende profundizar en problemas históricos o sociales, sino simplemente esclarecer cómo un buen proyecto resuelve una determinada necesidad en un emplazamiento fijado. Así, analizando la teoría que soporta cada proyecto se desvelan cuáles son las relaciones espaciales y formales que se encuentran en la obra y que la convierten en paradigmática. Interesa llegar a los aspectos teóricos específicamente arquitectónicos, aquellos en los que el arquitecto encuentra el soporte necesario para justificar las decisiones formales propias del ejercicio de su profesión.

Matèries

72 - Arquitectura

Nota

Text bilíngüe (castellà-català)

Documents

TBBM1de2.pdf

15.86Mb

TBBM2de2.pdf

15.50Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)