Representació pictòrica de la música en l’obra de Joan Carandell

Abstract

L’objectiu primordial de la tesi és l’anàlisi de la representació de la música en la obra de l’artista Joan Carandell. S’estudia Carandell i la seva obra com a paradigma contemporani a per establir correspondències entre el món interdisciplinari de les arts i la iconografia de la representació musical.

S’investiga i s’estudia la col•lecció “Història de la Música” de Carandell per la seva dimensió musical. La tesi consta de dos volums. Així mateix, el primer volum està dividit en dos capítols, apèndix I i apèndix II. I el segon volum és un annex amb la selecció de la documentació recopilada de catàlegs de les exposicions individuals, conferències, il•lustracions de llibres i revistes, i de la recopilació de premsa escrita sobre Carandell.

En l’apèndix I es recopilen i es seleccionen representacions de diversos artistes, per obtenir la informació complementària i per deixar constància de les línies principals de la iconografia musical des del Romanticisme fins a la pintura contemporània. S’observen les constants iconogràfiques i les variades línies estètiques de la representació dels aspectes musicals. A l’apèndix II s’inclou un complement bibliogràfic sobre l’artista.

Es parteix de l’estudi de la iconografia i de la representació de la música per establir unes línies formals de representació i es proposa la hipòtesi: Carandell s’aparta, sens dubte, de les línies establertes en la història de la representació musical i la seva “Història de la Música” s’escapa als paràmetres convencionals per la seva extensió i perquè conté un factor didàctic i filosòfic.

Primera conclusió, la proposta de Carandell és innovadora perquè té sentit d’unitat pictòrica vers la vibració musical, hi ha una representació coherent de l’evolució de la música des dels grecs fins als compositors contemporanis i és un resum de la història de la música de manera pictòrica. Segona, les obres de l’artista parteixen de la vibració musical que es transforma en les seves personals i innovadores manifestacions pictòriques de línia i color. Tercera, es refereix a la intencionalitat didàctica del seu projecte “Història de la Música” que és progressista i innovador. Quarta, és sobre el suggeriment de Carandell de real però inventat que determina un surrealisme i també una metafísica que convida a imaginar una dimensió pictòrica oberta a l’espectador, a la seva pròpia experiència i sensibilitat i li descobreix expectatives de reflexió filosòfica. La cinquena conclusió refereix l’assoliment de les qüestions proposades a la hipòtesi i amb el resultat d’un treball d’investigació innovador i necessari per a la historiografia de l’art.

The main objective of the thesis is to analyse the representation of music in Joan Carandell’s work which is studied as the contemporary paradigm to establish links between the interdisciplinary world of arts and the iconography of musical representation. Carandell’s History of Music collection is researched and studied for its musical dimension. The thesis includes two volumes, the first is divided into two chapters, appendixes I and II, and the second is an annex. Appendix I gathers and selects representations of various artists to obtain complementary information and to record the main features of musical iconography, from Romanticism to contemporary painting. The iconographic constants and varied aesthetic features of representation of the musical aspects are observed. Appendix II includes a biographical complement about the artist. The starting point is the study of the iconography and musical representation to establish formal representation lines and the proposal of the following hypothesis: Carandell no doubt moves away from the established lines in the history of musical representation, his History of Music slipping away from conventional parameters due to its extension and educational and philosophical factors. First conclusion: Carandell’s proposal is innovative because of its sense of pictural unit towards musical vibration, with a consistent representation of musical evolution from the Greeks to contemporary composers, and being a summary of the history of music in a pictural fashion. Second: the artist’s works are based on the musical vibration which is transformed into his personal and innovative pictural manifestations of line and colour. Third: it refers to the educational intention of his project History of Music which is both progressive and innovative. Fourth: it deals about Carandells’s suggestion of real but invented which determines a surrealism and metaphysics leading to imagine a pictural dimension open to the eye of the beholder, to his own experience and sensitivity, uncovering to him expectations of philosophical reflection. The fifth conclusion refers to the achievement of the issues proposed in the hypothesis, with the result of a research work that is both innovative and necessary for the historiography of art.