Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions
Aquesta tesi té per objectiu analitzar els canvis en les tries lingüístiques dels preadolescents mataronins en la transició a l’educació secundària. L’adolescència és una etapa vital marcada per constants transformacions i transicions a tots nivells on els preadolescents es redefineixen, canvien i es transformen constantment. Malgrat les transformacions constants aquests adolescents se socialitzen lingüísticament en un entorn concret (Schieffelin i Ochs 1986; Garrett i Baquedano-López 2002), assumint unes normes d’ús (Vila 2012) i uns habitus determinats (Bourdieu 1985). I és durant aquest procés quan adquireixen uns repertoris lingüístics i comunicatius concrets a través dels diferents camps socials –institucions escolars, mitjans de comunicació, xarxes socials, família– on estan immersos. Els objectius principals d'aquesta recerca són tres: en primer lloc es pretén examinar els canvis lingüístics de la població escolar que es produeixen en el Temps 1 (6è P) i el Temps 2 (1r ESO). En segon lloc, analitzar els canvis en les trajectòries individuals: els canvis intraindividuals. I finalment, dibuixar els perfils sociolingüístics dels canvis en els usos i les tries lingüístiques, i els lligams d’aquests amb els factors sociodemogràfics i sociolingüístics que els acompanyen. El projecte està concebut de manera longitudinal, amb dues etapes de recollida de dades. Una primera etapa, en què s’analitza el comportament dels informants en el seu últim any d'ensenyament primari (6è grau) i una segona etapa, un any més tard, amb l’anàlisi dels informants a la fi de 1r de l’Educació Secundària Obligatòria. La base de l'anàlisi és la comparació diacrònica dels indicadors d’usos lingüístics interpersonals (amb la família, amb els amics i amb el professorat) i de tries lingüístiques en el consum mediàtic (elecció de llengua en el consum cultural, mediàtic i d'oci). L'univers d'estudi (N= 888) són els alumnes de Mataró nascuts a l’any 1995 que durant el curs escolar 2006-07 cursaven 6è de primària (11 a 12 anys) i durant el curs escolar 2007-08 cursaven 1r ESO (12 a 13 anys). Les conclusions d'aquesta tesi indiquen que els preadolescents mataronins sociolingüísticament no formen grups hermètics sinó fluids i dinàmics. Les pràctiques lingüístiques dels alumnes mataronins s’inscriuen dins un contínuum social on s’han de seguir les trajectòries individuals per tal d’entendre el procés que estan vivint i els canvis en les seves tries lingüístiques. Podem agrupar els canvis en les tries lingüístiques en dues tendències: d’una banda, hi ha els canvis que es detecten al conjunt de la població escolar, és a dir, que tots els alumnes segueixen la mateixa tendència; i d’altra banda, hi ha els canvis en les tries lingüístiques més vinculats a les trajectòries individuals que només s’han detectat a través de l’estudi panel (canvis intraindividuals). En resum, els adolescents de la societat de la informació, no poden ser categoritzats en grans col•lectius –els que canvien les tries lingüístiques, dels que no–, sinó que les transformacions sociolingüístiques són molt més complexes i heterogènies. Ara bé, podem concloure en termes generals que: d’una banda, hi ha un retrocés del català en favor del castellà, sobretot per l’aprimament dels usos bilingües en català i castellà. D’altra banda, es detecten menys canvis en els usos interpersonals privats –família i amics– que en els formals –professorat– o en el consum cultural i mediàtic. I finalment, hi ha una certa estabilitat general (no hi ha canvis extrems en cap camp social), però sí que es produeixen oscil•lacions generalitzades en les trajectòries individuals.
One of the current challenges confronting bilingual education has to do with pupil’s reluctance to transfer their school-based L2 linguistic knowledge into their wider social domain. Whilst it is clear that bilingual education, in its multiple forms, can and does lead to successful outcomes (Baker 2006), the definition of success is often limited to the sociopolitical climate of the school, area or community and to the patterns of dominance relations between the two languages (Thomas and Roberts 2011). Nowadays, the successful of bilingual education in Catalonia is complex. On one hand, knowledge of Catalan among young people has increased significantly. However, knowledge is not seen translated into an effective growth in the use of Catalan inside and outside the school. Some authors have attempted to explain part of this process by examining the transition from childhood to youth. This thesis investigates the change in language practices that take place during the transition from primary to secondary school. It focuses especially on: identifying the most relevant changes that are produced in the linguistic uses in three domains: home, school and peer-to-peer, and examining the influence of sociodemographic and sociolinguistic environment in the transition and its sociolinguistic impact. The methodology for the study was based on a survey on language competence and use in Catalan and Castilian. The universe of the study is formed by 888 pupils aged between 11 and 13. The basis of the analysis is a panel comparison of indicators. Results show that in the transition from primary to secondary school there is an increase in the use of Castilian in all domains, from home to school. However, the use of Catalan is explained by the characteristics of the individual, the nature of the linguistic interaction and the availability of the language inside and outside the school.
Sociolingüística; Sociolinguistics; Política lingüística; Language policy; Multilingüisme; Multilingüismo; Multilingualism; Sociologia de l'educació; Sociología de la educación; Educational sociology
316 - Sociologia. Comunicació
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials