Translation and post-bellum image building: korean translation into the us after the korean war

Abstract

This research looks into literary translations from Korean into English right after the Korean War (1951 to 1975), comparing them to the translations published in the later years of truce and development (1976 to 2000). The aim is to discern to what extent a historical situation of interest in another culture rises in parallel to the demand for literary translations from that culture. The comparison shows no direct correlation between one and the other, suggesting that the translation flows have a logic on its own. However, several relations are displayed. The more volumes in the flow and the longer the cultural exchange, the wider the availability of agents (translators, editors, publishers), and the more specialized they become. The presentation discourses also specialize, becoming more target-oriented. As the flow grew, Korean literature was presented in more specific terms; translation and translators lost visibility; and the commercial aim becomes more noticeable.

Este estudio investiga la traducción literaria coreano-inglés en Estados Unidos tras la Guerra de Corea (1951 a 1975) en comparación con la producción en los posteriores años de desarrollo (1976 a 2000). Su objetivo es dilucidar el alcance de la relación entre una situación histórica de interés en otra cultura y la demanda de traducciones literarias de esa cultura. La comparativa muestra la falta de una relación directa y sugiere que los flujos traductores tienen una lógica propia. Igualmente, muestra varias relaciones. A mayor número de volúmenes e intercambio cultural, mayor disponibilidad de agentes (traductores, agentes literarios, editores), y mayor la especialización de los mismos. Los discursos que representan el flujo también se especializan, orientándose a la cultura meta. Al aumentar el flujo, la literatura coreana se presenta en términos más específicos, la traducción y los traductores pierden visibilidad y se acentúa el fin comercial de las obras.

Aquest estudi investiga la traducció literària coreà-anglès a Estats Units al període posterior a la Guerra de Corea (1951 a 1975) en comparació a la producció en anys de bonança (1976 a 2000). Es tracta de comprovar si una situació històrica d’interès en una altra cultura té una correlació directa amb la demanda de traduccions literàries d’aquesta cultura. La comparació no mostra una relació directa i suggereix que els fluxos traductors tenen una lògica pròpia. A més, mostra altres correlacions. Quants més volums e intercanvis culturals, major disponibilitat d’agents (traductors, agents literaris, editors) i més especialitzats. Els discursos que presenten el flux també s’especialitzen, orientant-se cap a la cultura meta. A un flux més voluminós, la literatura coreana es presenta en termes més específics, la traducció i els traductors perden visibilitat i s’accentua la finalitat comercial de les obres.