Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional

Abstract

La tesi <i>Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional</i> se centra en l'estudi de la variació estilística que manifesten els segments vocàlics en dos àmbits concrets de la fonologia catalana: els contactes vocàlics entre mots i els clítics pronominals. Tot i que, d'entrada, pot semblar que aquests dos temes són molt diferents entre si, al llarg de la tesi es demostra que presenten fortes coincidències: estan subjectes a una notable variació lingüística, que s'accentua quan es produeix un canvi d'estil de parla, i aquesta variació implica sempre la presència / absència de segments vocàlics. Així, ambdós temes esdevenen complementaris i permeten esbrinar quin és el comportament que tenen les vocals en diferents contextos i en diferents estils de parla. La varietat dialectal objecte d'estudi és el denominat català central septentrional, parlat a les comarques de la província de Girona.<br/>La tesi persegueix quatre objectius bàsics. El primer consisteix a elaborar una descripció exhaustiva de les resolucions dels contactes vocàlics entre mots, per una banda, i de les realitzacions dels clítics pronominals, per l'altra. La intenció és descriure els diversos fenòmens que s'hi detecten, posant un èmfasi especial a mostrar la variació estilística que presenten. Les dades de què s'ha partit per dur a terme aquesta descripció procedeixen majoritàriament del Corpus Oral Dialectal (COD) de la Universitat de Barcelona, una extensa compilació de materials feta recentment amb criteris distints dels que segueix la dialectologia més tradicional: al COD els informants seleccionats no són persones grans que habiten nuclis rurals, sinó que són individus de mitjana edat que viuen en capitals de comarca. Es tracta de mostrar, doncs, la parla que se sent actualment als nuclis grans de població. Les dades del COD s'han completat amb enquestes addicionals enregistrades a les comarques més septentrionals del català central.<br/>El segon objectiu consisteix a comprovar quina és la influència que exerceix la forta expansió de les formes pròpies de la varietat estàndard i/o del barceloní en el comportament variable que presenten certs fenòmens fonològics descrits. Per poder determinar la influència exacta d'aquest factor, es comparen les dades del COD amb les d'un altre corpus més allunyat en el temps: els etnotextos de l'Atles lingüístic del domini català (ALDC), compilats entre els anys 60 i 70.<br/>El tercer objectiu consisteix a determinar quins són els factors lingüístics que condicionen els casos de variació descrits, i a proporcionar-ne una anàlisi formal. No es tracta de limitar-se a la mera descripció dels fenòmens, sinó que també es vol oferir explicacions de tipus formal. El marc teòric escollit és la teoria de l'optimitat (<i>Optimality Theory</i>), atès que actualment es considera un dels models amb més potencial explicatiu per donar compte de la variació lingüística. Es proporciona una anàlisi que integra tots els factors (prosòdics, fonològics, sintàctics, semàntics.) que poden influir en la realització final dels contactes vocàlics entre mots, d'una banda, i dels clítics pronominals, de l'altra. Dins de la teoria de l'optimitat, es recorre a algun dels models més recents que s'han desenvolupat per al tractament específic de la variació lingüística (<i>Floating Constraints Model, Rank-Ordering Model of Eval...</i>). L'anàlisi mostra que aquests models esdevenen útils per explicar les diferències fonològiques ocasionades pels canvis d'estil de parla.<br/>Finalment, el quart objectiu consisteix a comparar les anàlisis formals dels contactes vocàlics i de les realitzacions dels clítics pronominals per detectar-hi similituds i diferències. En aquesta comparació final es valora la utilitat dels mecanismes formals de tractament de la variació que s'han incorporat a l'anàlisi, i s'exposen les conclusions principals que es poden extreure de tot el procés d'investigació.

<i>The main goal of the present research is to study stylistic variation in two related fields of Catalan phonology: vowel contact resolutions and pronominal clitics. In both of them vowels show interesting patterns of variation when speakers change their speech style. In order to study these variable patterns it has been used data belonging to North-eastern Catalan, which is spoken in the Girona area.<br/>This dissertation provides both a description and a formal analysis of the different resolutions of vowel sequences across word boundaries, on the one hand, and the different realizations of pronominal clitics, on the other. The description is based on a huge amount of data recently compiled in the Corpus Oral Dialectal (COD) of the University of Barcelona. Data from this source have been completed by new questionnaires recorded during the research project. Additionally, it has been used data from the Atles lingüístic del domini català (ALDC), compiled in the 60s and 70s. Through the comparison between COD and ALDC it has been found that there are some cases of stylistic variation that are conditioned by the influence of the Standard variety. However, most variable patterns seem to be conditioned by other linguistic factors (e. g. prosodic, phonological, syntactic, lexical factors), which are accurately analyzed within Optimality Theory (OT), a framework that has proved to be more adequate than others in dealing with linguistic variation, especially in phonology.<br/>The formal analysis I propose also takes into account different submodels recently developed within OT to provide even more accurate analyses of linguistic and stylistic variation. The Rank-Ordering Model of Eval and, especially, the Floating Constraints Model become very useful mechanisms to analyze some of the phonological differences caused by changes of speech style.<br/>The final conclusions highlight the strong similarities found in the two previous formal analyses: the one concerning vowel contact resolutions and the other one concerning pronominal clitics. In both cases markedness constraints are low-ranked when the speech style is formal, while they are high-ranked in informal speech styles. Evidence is provided to show that this is a common cross-linguistic pattern. </I>