Fonètica dels parlars baleàrics segons les notes de Manuel Milà i Fontanals. Interpretació i estudi lingüístic, La

Abstract

Aquesta tesi es basa a l'estudi d'unes notes inèdites sobre els dialectes catalans en el segle XIX, escrites per Manuel Milà i Fontanals i que avui en dia es conserven a la "Biblioteca Menéndez y Pelayo" de Santander. D'aquest conjunt, s'han triat les notes relacionades amb el català que es parlava a les Illes Balears. <br/><br/>A la primera fase de l'estudi, s'han transcrit, interpretat i ordenat les notes relaciones amb la fonètica del baleàric, atès que es tracta de l'informació més sistematitzada, original i novedosa dels apunts esmentats. A la segona fase, un cop feta una introducción general als estudis dialectals publicats per Milà i a les fonts emprades per aquest autor a la confección de les seves notes, s'ha realitzat l'estudi lingüístic de l'informació que contenen sobre el baleàric. En primer lloc, s'ha tractat la descripción del vocalisme tónic i àton del català insular; tot seguit, les dades relacionades amb el consonantisme, recollides per Milà, i que han estat clasificades d'acord amb el mode d'articulació a la qual pertanyen. A tots dos casos s'han individualitzat sempre les tres varietats que formen el baleàric (mallorquí, menorquí i eivissenc), tal com va fer l'autor a les seves notes. En una tercera fase, a les conclusiones generals s'han remarcat les característiques més importants del material estudiat i el seu valor per a la lingüística catalana, que són bàsicament de tres menes: històrico-científic, teòric i lingüístic.

<i>Esta tesis se basa en el estudio de unos apuntes inéditos sobre los dialectos catalanas en el siglo XIX realizados por Manuel Milá i Fontanals, que se conservan actualmente en la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander. Del conjunto citado, se han seleccionado las notas referentes al catalán hablado en las Islas Baleares.<br/><br/>En una primera fase, se ha transcrito, interpretado y ordenado las notas referentes a la fonética del baleárico, ya que constituye la información más sistematizada, original y novedosa de los apuntes citados. En una segunda fase, después de haber hecho una introducción general a los estudios dialectales publicados de Milá y a las fuentes utilizadas por este autor en la confección de las notas, se ha procedido al estudio lingüístico de la información sobre la fonética del baleárico que contienen. Se ha tratado, en primer lugar, la descripción del vocalismo tónico y átono del catalán insular; a continuación, los datos referentes al consonantismo recogidos por Milá que han sido clasificados según el modo de articulación a que pertenecen.<br/><br/>En ambos casos se ha distinguido siempre las tres variedades que forman el baleárico (mallorquín, menorquín e ibicenco), tal como hizo el autor en las notas. En una tercera fase, se han destacado en las conclusiones generales las características más importantes del material estudiado y su valor para la lingüística catalana, que son básicamente de tres tipos: histórico-científico, teórico y lingüístico. </i>