Límits de la modularitat lingüística: la frontera matemàtica i la frontera no verbal, Els

Abstract

En el primer capítol de la nostra Tesi mostrem quin és el marc històric i conceptual en el que neix i es desenvolupa la noció de modularitat, afirmant alhora que aquest marc és plenament vàlid per a criticar-la. El fet, però, d'estar situats en l'àmbit cognitiu no és suficient. Calia concretar més. Per exemple, pel que fa l'adquisició del llenguatge -un dels temes clau de la modularitat- cal posicionar-se o bé amb els que parlen de certa dissolució entre el llenguatge i el coneixement general -passant per una sèrie d'estadis- o bé amb qui compta amb pressupòsits més innatistes i d'independència del processament lingüístic respecte d'altres processos mentals.<br/><br/>Un dels punts dèbils d'aquesta darrera teoria el suposa 1a semàntica doncs és el component del llenguatge menys "independent". El generativisme utilitza el concepte de paper temàtic per a sortir-se'n. Els papers temàtics són un concepte que costa de casar amb la suposada "independència" del llenguatge. La semàntica inclou una sèrie de problemes que han portat a una multiplicitat de definicions del significat. Aquest apartat del treball és fonamental per a fer veure que dintre del mateix paradigma no solament conviuen disciplines molt diferents sinó explicacions dels fets també molt diferents que afecten per acció o reacció el concepte de modularitat. Un punt dèbil era la semàntica. En canvi, el punt fort de la modularitat és l'innatisme i el fisicalisme, amb dades empíricament fortes. El fisicalisme del llenguatge té com a precursora destacada la Frenologia. Hem tractat especialment el fenomen a Catalunya on va tenir un nombrós grup de seguidors.<br/>Després d'haver ubicat el problema, la Tesi ataca ja directament cada un dels requisits que diuen els modulacionistes que respecta el mòdul lingüístic i ho fem seguint una metodologia pròpia de les Ciències Socials, potser antiquada però creiem que eficaç: el mètode marxista -tesi/antítesi/síntesi- Fem esment, abans de començar, al fet que el modulacionisme ja havia estat tractat d'una altra manera a través de la psicologia de les facultats, la psicologia diferencial, els tests d'intel·ligència, etc. que utilitzen per a referir-se als diferents tipus d'intel·ligències unes propietats sospitosament similars a les del llenguatge. Ens centrem en l'anàlisi de les característiques modulars del llenguatge: especificitat de domini, obligatorietat, accessibilitat del sistema central, velocitat, encapsulament informatiu, superficialitat dels productes, arquitectura neuronal específica, patrons de disfunció específics i seqüencialitat ontogènica.<br/>La successió de tesis i antítesis raonades sobre la modularitat esdevenen una síntesi en els dos darrers capítols. En el capítol segon, "La connexió matemàtica", hem tractat els límits del mòdul lingüístic atenent a la seva connexió amb la matemàtica. Aquesta connexió és tripartita: l- el llenguatge com a àlgebra, 2- la matemàtica com a forma de llenguatge, 3- i les possibles aplicacions de la teoria matemàtica del Caos a la definició de llenguatge.<br/><br/>El tercer i últim capítol proposa difuminar el límit entre el llenguatge verbal i el no verbal a través del que anomeno "signes no verbals supramodulars", com els sorolls i els signes quasiparalingüístics", com ara els gemecs i els riures. S'ha fet imprescindible fer referència a classificacions ja tradicionals, però matisant-les i revisant-les. Els signes supramodulars no són els únics que ballen en el llindar lingüístic; comparteixen amb els signes no verbals convencionals (llenguatges de signes de sordsmuts) una sèrie de trets que fan que els darrers no siguin només una traducció o una versió del llenguatge verbal. Exemples que nosaltres proposem ens donen peu a pensar que o bé aquests signes pertanyen a un mòdul autònom o bé impliquen més aviat una difuminació del mòdul lingüístic en la linea que defensem en la nostra Tesi.