Paisatge de Calders, Bages, El

Abstract

L'objectiu del treball és fer una aproximació al present del municipi de Calders i, de forma més modesta, a la comarca del Moianès. El paisatge actual i les causes que l'han portat a aquesta vigència. L'acció natural sobre el medi ha estat la més important en la història, però l'activitat humana i especialment la seva conducta en els darrers decennis són, com en altres llocs, els factors de modificació principals. <br/>Una modesta visió geològica, subratllat els efectes de la xarxa hidrogràfica, principal motor de meteorització sobre l'actual paisatge, ens ajuda a entendre la convulsió del relleu. <br/>La dinàmica d'abandó de l'espai rural quan aquest era usat únicament per les activitats primàries i un retorn posterior per les segones residències i més properament com a primeres residències per una població que ja fonamenta en la mobilitat la seva organització principal, es palesa en aquesta població de prop mil habitats, que constitueix un espai de transició entre la terra baixa Bagenca i l'altiplà Moianès. Una població que ha passat de fonamentar la seva economia en l'agricultura i la indústria tèxtil en aquest cas per les activitats manufactureres, sempre al costat del riu, a fi d'aprofitar l'energia hidràulica d'aquest, a un altre tipus d'activitats on l'agricultura encara manté un pes residual, molt decantada a l'agroturisme i altres activitats terciàries..<br/>Un passat proper determinat també per les segregacions del Galobart, en favor de Navarcles i de la part sud-est del terme per concretar el nou municipi de Monistrol de Calders, que aquest any celebra els 75 anys de la seva constitució.<br/>Un espai urbà, concretat en: el poble vell que es desenvolupa sota el Puig, l'eixample cap el est i sud-est, i, cap a l'oest l'urbanització de la finca de la Guàrdia iniciada a principis dels anys 60's del segle passat; tots ells encimats a la carena que, d'est a oest, limita les aigües de la riera Gavarresa al nord i del riu Calders al sud. <br/>El fons del riu Calders que constitueix un espai amb unes potencialitats encara no valorades, però que es manifesta pregonament per la seva bellesa i singularitat en un territori molt més proper de les grans concentracions urbanes que altres de més feréstecs però més allunyats.<br/>La condició d'espai de transició es pot veure també en la meteorologia. El terme de Calders canvia entre la zona més baixa de l'Ollé i les Tapies, propera al pla de Bages, a poc més de 250 m d'altitud i la de la Grossa a més de 500 m d'altitud. La pluja i les temperatures remarquen el canvi i la diferència. També per l'efecte de la Serra de Sant Llorenç i de l'Obac, que sovinteja els 1.000 m d'altitud, a la serralada prelitoral, al sud del terme.<br/>La presència, des de fa 50 anys, dels grans incendis forestals a la Catalunya Central, han fet que el "corró de foc", els grans incendis forestals, hagi afectat en diverses ocasions els boscos, relleu i fins i tot l'espai urbà de Calders. En existir diversos episodis en la cronologia d'aquest darrer mig segle, ens permet fer exemple per altres espais de les zones mediterrànies. Per això es fa una extens estudi dels grans incendis rurals que han afectat al meso espai de la Depressió Central Catalana i de forma especial els que durant els darrers 20 anys han afectat a Calders o l'espai molt proper a aquest municipi. <br/>La voluntat, modesta, però, de diversos municipis per definir un espai comú que reivindica com a comarca administrativa el Moianès, i la creació d'un consorci, de tèbies, però efectives accions, ens ha permès aprofitar un estudi de població que, degudament analitzat, ens permet obtenir una fotografia de l'actualitat de Calders i del Moianès.

The purpose of my thesis is to set up an approach to the present-day village of Calders and, in a more modest way, to the small region of Moianès: the current landscape and the reasons why it has become what it is. The action of nature on the environment has been the most important in history, but the action of man and especially his attitude over the last decades are, as in other places, the main elements in this alteration.<br/>The abandoning of rural space, when it was used exclusively in primary activities, and a later return to it because of second homes and later still as first homes by a mobile population become patently clear in this village with its thousand inhabitants. It represents a space of transition between the lowland from Bages and the high Moianès plateau. The economy of the population was previously based on agriculture and the textile industry, mainly because of factories beside the river taking advantage of water power. Now, however, it depends on other kinds of activities and, although agriculture still has a slight importance, it is strongly moving towards agricultural tourism and other tertiary activities.<br/>The urban space consists of: the old village developing under the Puig, the expansion towards the east and south-east, and, to the west, the urbanisation of the La Guàrdia property, at the beginning of the 1960's, all of them on the crest line that, from east to west, delimits the Gavarresa brook in the north and the Calders river in the south.<br/>Its recent past has been marked also by the segregations of the Galobart, in favor of Navarcles, and that of the south-eastern part of the municipal district to result in the new village of Monistrol de Calders.<br/>The presence, over the last fifty years, of important forest fires in Central Catalonia has damaged the woods, the relief and even the urban space of Calders several times. For this reason an extensive study of the great rural fires has been carried out: those affecting the Catalan Central Depression and especially Calders or its vicinity over the last twenty years.