Universitat de Barcelona. Departament de Lingüística General
L'objectiu del present treball és trobar una descripció funcional del sistema verbal búlgar que permeti encabir i relacionar totes les formes temporals i modals, siguin molt o poc gramaticalitzades, en un model sistemàtic i coherent.<br/> La metodologia aplicada és la de recollir el major nombre possible de dades i opinions, d'autors búlgars i estrangers, a les gramàtiques, treballs monogràfics i articles diversos, des dels ja clàssics fins als autors considerats més innovadors. Amb aquest material presentem un panorama de l'estat de la qüestió, que hem intentat que sigui el més ampli possible, i contrastem els diferents punts de vista per tal de treure les conclusions pertinents.<br/> Com un pas previ, i de forma necessàriament breu, presentem el sistema verbal del búlgar antic (cap. 1) i el paradigma actual, tot remarcant els canvis més significatius que l'han dut fins a aquestes formes (cap. 2). <br/> Quant a l'evolució del sistema cal assenyalar que, contra la tendència a la simplificació comuna a les altres llengües eslaves, en búlgar es manté vigent el sistema antic i es fa encara més complex amb l'aparició de noves formes més o menys gramaticalitzades i de nous significats perifèrics a les formes ja existents.<br/>Una referència obligada, tractant-se d'una llengua eslava, és la categoria d'aspecte (cap. 3), tot i que en aquest terreny els postulats teòrics de la gramàtica russa tenen també validesa i per això limitem la descripció a les realitzacions pròpies de la llengua búlgara, ja que no és la nostra intenció fer un estudi aprofondit sobre l'aspecte.<br/>Centrem el nostre estudi en les categories de temps (cap. 4) i mode (cap. 5) en búlgar modern, que són les més complicades i les que han generat i generen més discussions entre els estudiosos. <br/> Finalment fem un repàs dels jocs d'oposicions morfològiques sobre els quals es pot estructurar el sistema (cap. 6) per tal de comprovar la posició de les formes temporals amb orientacions més complexes dins del paradigma i valorar-ne la funció, i per trobar una ubicació adient per a totes les formes més o menys estables que denoten valors modals subjectius.<br/> Concloem que des del punt de vista de la gramàtica tradicional es fa difícil de representar un sistema tan complex i tan ric de formes i homonímies. Considerem, per tant, que cal deixar de banda els modes de la nostra gramàtica tradicional i cal fer en canvi una classificació de caràcter funcional. Això no pressuposa negar l'oposició clàssica objectiu / subjectiu però, en lloc de definir una sèrie de formes no marcades que s'oposa a les sèries marcades, és més exacte pensar en una gradació del caràcter marcat i cal considerar el sistema en un espectre de variació gradual del compromís epistèmic del parlant, des de l'objectivitat fins a la subjectivitat i des de la realitat fins a la irrealitat, un sistema que pot integrar les formes temporals i modals tradicionals i no tradicionals, juntament amb les formes perifràstiques i construccions sintàctiques de caràcter modal.
<I>The aim of this study is to find a functional description of bulgarian verbal system comprising and relating all temporal and modal forms, with a high degree of grammaticalisation or not, on a systematic and coherent model.<br/>The introductory part of the study consists of a research of ideas of the most eminent authors, bulgarians ant foreighners, regarding the categories of tense and mood, the most interesting in modern bulgarian, in order to contrast the various standpoints on this domain.<br/>The final part examines a lot of morphologycal oppositions those should be taken into account and what relevant categories can be established upon this basis, in order to show position of all temporal and modal forms with more complex orientation within the paradigm, which draws to more representative description of the system. </I>
Gramàtica; Bulgària; Llengua búlgara; Sistema verbal
80 - Qüestions generals de la lingüística i la literatura. Filologia
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.