Intervenció antialcohòlica en bevedors crònics a l'Atenció Primària. Estudi i seguiment de la seva funció muscular esquelètica i cardíaca.

Abstract

Introducció <br/><br/>La malaltia alcohòlica presenta una elevada prevalença a l'atenció primària (AP). Una de les seves complicacions més rellevants és l'afectació muscular. Diversos estudis han demostrat l'existència d'una correlació entre la dosi total acumulada d'alcohol (DTA) i l'aparició de miopatia. El diagnòstic precoç és molt important donada la seva alta morbimortalitat i la seva reversibilitat amb l'abstinència. S'ha demostrat la utilitat de les proves no invasives (miometria i ecocardiografia) pel seu diagnòstic i seguiment. <br/><br/>Objectius <br/>1. Estudiar l'afectació muscular esquelètica i cardíaca en bevedors crònics des de l'AP. <br/><br/>2. Realitzar una intervenció antialcohòlica en aquests pacients i el seguiment de la seva funció muscular. <br/><br/>3. Valorar la utilitat de proves no invasives en el diagnòstic i seguiment de la miopatia des de l'AP. <br/><br/>Material <br/><br/>Diseny: estudi d'intervenció sense asignació aleatòria tipus "abans-després". <br/>Àmbit: centre d'atenció primària urbà. <br/>Durada: 2 anys. <br/>Població: Bevedors de risc inclosos en el registre d'edat i sexe del centre. <br/>Criteris d'inclusió: homes entre 20 i 60 anys consumidors de 100 o més grams d'alcohol al dia (gr/d) durant, com a mínim, 2 anys previs a l'inici de l'estudi. <br/><br/>Mètodes <br/><br/>Citació: derivació directa, telèfon i correu. <br/>Primera visita: a) anamnesi: antecedents familiars i personals, consum d'alcohol, símptomes de miopatia i miocardiopatia; b) Miometria: mitjançant el miòmetre de Penny&Giles, a nivell del múscul deltoide del braç dominant (mitjana de 3 mesures separades 5 minuts, considerant patològic un resultat <196 Newtons); c) ecocardiografia a tots els pacients amb miometria patològica; d) intervenció antialcohòlica (abordatge motivacional). <br/><br/>Seguiment: a) control de la desintoxicació i deshabituació; b) anamnesi del consum i miometria als 3, 6, 12, 18 i 24 mesos; c) ecografia als 6 i 12 mesos si la primera fou patològica i als 12 mesos si fou normal; d) càlcul del percentatge de reducció del consum (consum final - consum inicial / consum inicial x 100) als 12 i 24 mesos. <br/><br/>Resultats principals <br/>Valoració inicial: 64 pacients inclosos. Edat mitjana: 40,7±9,04 anys; consum mitjà: 130,9±52,5 gr/d; durada mitjana del consum: 21,4±9,1 anys. Símptomes: miopatia: 17 (26,6%) debilitat; cardiopatia: 11 (17,2%) palpitacions. Miometria <196 Newtons en 26 pacients (40,6%) (mitjana: 181,2±31,1 Newtons). Ecocardiografia patològica en 7 casos (26,9% dels 26 pacients amb miometria patològica i 11% del total dels pacients); diagnòstic més freqüent: disfunció diastòlica (19,2%, n=26). Correlació significativa entre DTA i miometria (p=0,003 y r=-0,363). <br/>Seguiment: Consum (mitjanes en gr/d): 32,2±42,7; 40±56,5; 31,3±41,2; 39,7±46,9; 37,7±41,7 als 3, 6, 12, 18 i 24 mesos respectivament; Percentatge mitjà de reducció: -67,6% als 12 mesos i -62,3% als 24 mesos. Miometria (mitjanes en Newtons): 187,1±23,3; 185,6±28,1; 187,9±30,3; 199,1±30; 198,8±28,2 en cada període valorat. Ecocardiografia sense canvis. <br/><br/>Conclusions <br/><br/>1. La prevalença de miopatia esquelètica és similar a la descrita en la literatura. <br/><br/>2. La disminució de la força muscular en aquests pacients està relacionada amb la DTA.<br/> <br/>3. La millora de la miometria durant el seguiment s'associa a la disminució del consum. <br/><br/>4. La prevalença de cardiopatia és inferior a la descrita en la literatura. L'alteració més freqüent fou la disfunció diastòlica. <br/><br/>5. La disminució del consum observada al llarg de tot l'estudi i el nombre de pacients abstinents al finalitzar el mateix, demostren que la intervenció antialcohòlica realitzada des de l'AP és útil en el tractament del bevedor crònic.<br/><br/>6. L'atenció primària pot ésser l'àmbit idoni per a iniciar l'abordatge del pacient amb transtorns relacionats amb l'alcohol i per a la detecció de complicacions derivades de la seva ingesta.