Regulació de la Producció de Gelatinases (MMP2 i MMP9) pels Limfòcits. Implicació en Malalties Inflamatòries i Síndromes Limfoproliferatives.


Autor/a

Segarra Blasco, Marta

Director/a

Cid Xutglà, M. Cinta

Fecha de defensa

2006-03-29

ISBN

8469011103

Depósito Legal

B.45213-2006



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Medicina

Resumen

Les metal·loproteïnases de matriu (MMPs) són uns enzims de gran rellevància biològica en totes les accions relacionades amb la reorganització de la matriu extracel·lular i també en la regulació de molts processos cel·lulars. <br/>Els limfòcits produeixen petites quantitats de gelatinases (MMP2 i MMP9) que són essencials en la migració a través dels teixits, tant en situacions fisiològiques com en els fenòmens patològics d'inflamació i disseminació tumoral. <br/>Prèviament vam demostrar que la interacció amb proteïnes de la matriu extracel·lular a través de receptors integrina era un dels mecanismes més efectius no només en la producció sinó també en l'activació de gelatinases en cèl·lules limfoïdes T. No obstant, els mecanismes que modulen la producció de MMPs a través d'integrines en els limfòcits no estaven identificats. En el conjunt d'aquests treballs hem volgut aprofundir en diferents aspectes de la producció de gelatinases pels limfòcits derivada del contacte cel·lular. Primerament hem estudiat les vies de transducció de senyals involucrades en aquest procés i després hem analitzat les seves implicacions en dos processos fisiopatològics que tenen un vincle important amb el microentorn matricial: una malaltia inflamatòria invasiva (arteritis de cèl·lules gegants) i una patologia neoplàsica (síndromes limfoproliferatives).<br/>Els resultats obtinguts en aquests treballs ens han permès arribar a les següents conclusions:<br/><br/>1. La senyalització a través d'integrines en resposta a estímuls del microentorn (proteïnes de la matriu extracel·lular, concretament fibronectina) és un mecanisme molt eficient per a la producció i activació de gelatinases (MMP2 i MMP9) i MMP14 pels limfòcits T i B.<br/><br/>2. La unió a fibronectina provoca un alliberament post-transcripcional ràpid de gelatinases en aquestes cèl·lules. La secreció d'aquests enzims és necessària per al procés d'invasió. <br/><br/>3. Els mecanismes de senyalització integrina estan modulats per FAK i la seva interacció amb Src. FAK, a través de l'acoblament de senyals duals, coordina l'alliberament de gelatinases i els processos d'adhesió cíclica necessaris per a la migració, suggerint que FAK adaptaria la secreció pulsàtil de gelatinases als canvis del citoesquelet en el procés invasiu limfocitari.<br/><br/>4. La inflamació de les artèries de pacients d'arteritis de cèl·lules gegants s'acompanya d'un increment en l'expressió i activació de gelatinases i es troba en relació topogràfica amb l'expressió d'integrines leucocitàries. Aquest fet suggereix que la progressió de l'infiltrat limfocitari està relacionat amb l'expressió i l'activació de les gelatinases, les quals a més contribuirien a la destrucció de l'estructura arterial. El tractament amb corticoids s'acompanya d'una disminució en l'expressió de MMPs. <br/><br/>5. La talidomida redueix la producció de gelatinases induïda per fibronectina en cèl·lules limfoïdes B interferint amb diferents vies de senyalització mitjançada per integrines. Aquest podria ser un dels mecanismes d'acció d'aquest fàrmac que explicaria la seva eficàcia en el tractament del mieloma múltiple en el microentorn medul·lar. <br/><br/>Com a conclusió general, les integrines leucocitàries poden coordinar la producció de gelatinases amb els mecanismes de migració cel·lular, afavorint el procés d'invasió cel·lular. Els processos inflamatoris i tumorals utilitzen aquest mecanisme, i la seva disrupció podria beneficiar l'evolució terapèutica d'aquestes patologies.

Palabras clave

Inflamació; Integrines; Limfòcits; Metal·loproteïnases de matriu; Cultiu cel·lular; Alcaloides; Immunologia; Invasió tumoral

Materias

616 - Patología. Medicina clínica. Oncología

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

00.MSB_PREVI.pdf

91.47Kb

01.MSB_INTRODUCCIO.pdf

2.213Mb

02.MSB_HIPOTESI.pdf

43.55Kb

03.MSB_OBJECTIUS.pdf

43.77Kb

04.MSB_RESULTATS_A.pdf

2.238Mb

05.MSB_RESULTATS_B.pdf

512.5Kb

06.MSB_RESULTATS_C.pdf

522.0Kb

07.MSB_DISCUSSIO.pdf

174.7Kb

08.MSB_CONCLUSIONS.pdf

45.33Kb

09.MSB_BIBLOGRAFIA.pdf

103.8Kb

10.MSB_ANNEX.pdf

2.183Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)