Ablació amb catèter de radiofreqüència de la fibril·lació auricular: Tècniques, complicacions i resultats

Abstract

La Fibril·lació Auricular (FA) no només és l'arítmia més freqüent en la pràctica clínica sinó que també és una de les més complexes i amb un major impacte socio-sanitari. El tractament convencional fracassa en molts casos, en els quals aquest es limita a reduir la morbi-mortalitat associada. L'ablació de FA amb catèter de radiofreqüència ofereix l'ideal terapèutic de curació de l'arítmia, però tot i els grans avenços obtinguts des de la seva descripció inicial encara existeixen moltes qüestions a resoldre sobre aquesta prometedora teràpia. <br/><br/>La tesi es composa de diferents treballs d'investigació desenvolupats per resoldre algunes d'aquestes qüestions, concretament:<br/><br/>- Avaluar els resultats d'una estratègia en la que la tècnica d'ablació s'individualitza segons les característiques de cada pacient.<br/>- Comparar la incidència d'estenosis de venes pulmonars, una complicació fortament relacionada amb el procediment, entre una ablació ostial segmentària i una ablació antral.<br/>- Identificar factors basals predictors de fracàs del procediment.<br/>- Valorar l'efecte de l'ablació sobre la funció auricular.<br/>- Comprovar si incloure l'aïllament de la paret posterior de l'aurícula esquerra millora els resultats obtinguts amb un procediment estàndard.<br/>- Comprovar si la utilització d'un catèter circular multipolar per assegurar l'aïllament de les venes pulmonars millora els resultats obtinguts amb un procediment estàndard.<br/><br/>Els resultats obtinguts en el desenvolupament de cadascun d'aquests objectius van donar lloc als pertinents articles publicats en revistes especialitzades. En resum, les principals conclusions obtingudes a partir d'aquests van ser:<br/>- En la FA paroxística, amb aurícula estructuralment normal i ectòpia d'origen esquerra freqüent i sostinguda, una ablació limitada a l'aïllament ostial de les venes pulmonars mostrant activitat elèctrica obté bons resultats.<br/>- Aquesta aproximació mostra un risc significatiu d'estenosis de venes pulmonars, sent d'especial interès la utilització d'eines que permetin localitzar el catèter d'ablació amb precisió i en temps real. En la resta de casos, la creació de lesions més extenses resulten necessàries.<br/>- La hipertensió arterial i el diàmetre auricular són predictors de fracàs del procediment, i aquestes dues variables es poden utilitzar per seleccionar els millors candidats a la teràpia valorant la relació risc/benefici en cada cas.<br/>- La contractilitat auricular es conserva o millora en la majoria de pacients amb ablació exitosa tot i la quantitat de lesions creades durant el procediment d'ablació, però aquesta continua empitjorant quan la teràpia fracassa.<br/>- L'aïllament de la paret posterior de l'aurícula esquerra afecta una gran part de teixit però no demostra millorar el resultat del procediment, i no hauria de realitzar-se de forma rutinària en aquests tipus de procediments.<br/>- La utilització d'un catèter circular multipolar per comprovar l'aïllament de les venes pulmonars millora els resultats de l'ablació i hauria d'incorporar-se en el procediment tot i augmentar-ne els seus requeriments. <br/><br/><br/>Finalment, destacar que tals estudis no només han donat lloc a les corresponents publicacions en revistes científiques i a múltiples comunicacions en congressos internacionals, sinó que també els seus resultats han incidit directament en la pràctica clínica de la nostra unitat millorant la comprensió dels mecanismes associats a l'arítmia, i caracteritzant el procediment realitzat per millorar-ne els seus resultats i reduir-ne el risc de complicacions.