Estudi deIs anticossos anticardiolipina determinats per tècnica d'E.L.I.S.A. en el lupus eritematós sistèmic

Abstract

El lupus eritematós sistèmic (LES) és una entitat sistèmica, de límits mal definits i d'etologia poc coneguda, que es caracteritza per la formació d'anticossos dirigits contra nombrosos antígens cel.lulars, com a conseqüència de la disregulació del sistema immunitari, a causa de la influència de diversos factors. D'entre els diversos autoanticossos descrits al LES, els anticossos antifosfolípids (AAF) destaquen per l'interès creixent que durant els últims anys està prenent el seu estudi. Són un grup heterogenia d'autoanticossos adquirits de forma espontània, de tipus IgG, IgM o IgA, que es caracteritzen per anar dirigits contra estructures fosfolipídiques de càrrega negativa de les membranes cel.lulars.<br/><br/>Recentment s'ha observat que els malalts amb LES i AAF presenten una alta incidència de fenómens trombòtics, avortaments i morts fetals de repetición i trombocitopenia. Tanmateix, alguns autors han observat una correlació significativa entre els nivells d'AAF i l'activitat clínica del LES, de forma que la seva determinació podria introduir un nou element per a millorar la monitorització del LES. De tots ells, els anticossos anticardiolipina(AAC) han estat els han merescut un major interès per part dels investigadors. Així, actualment es considera que la detecció d'aquests autoanticossos per latècnica d'ELISA aporta molts avantatges en el camp d'investigació deIs AAF. No obstant això, fins el moment actual no han estat efectuats estudis prospectius en poblacions àmplies de malalts afectes de LES determinant els AAC mitjancant aquesta tècnica i persistiesen encara moltes incógnites respecte a la seva metodologia de realització i valoració dels resultats, així com sobre la seva incidència i relació amb les diverses manifestacions clíniques i biològiques del LES.<br/><br/>Amb la base de les observacions anteriors, els objectius de la present Tesi van ser els següents: D'una banda, posar a punt i desenvolupar la tècnica d'ELISA de detecció dels AAC, assignar als resultats unes unitats de càlcul senzill i determinar els valors de normalitat; en segon lloc, conèixer la incidència dels AAC en el LES i la seva reIació amb la presència de fenómens trombótics, avortaments de repetició, trombocitopenia i altres manifestacions clíniques i biològiques del LES, amb la finalitat de comprovar si defineixen algun subgrupo clínic; en tercer lloc, valorar l'interès deIs AAC com a paràmetre d'activitat del LES; i, finalment, comparar la presència d'AAC amb la de l'AL i la SLPP. <br/><br/>Per a portar a terme aquest estudi, han estat valorats de forma prospectiva durant dos anys (1986-1987) 100 malalts diagnosticats de LES en base als criteris de l'ARA. Com a grups control han estat utilitzats, d'una banda, 107 malalts amb altres patologies autoinmunes (esclerosis sistèmica progressiva, dermatofitosis-polimiositis, artritis reumatoïde, arteritis de Horton, cirrosi biliar primària i púrpura trombocitopènica idiopàtica) i, per altra part, 100 persones sanes donants voluntaris de sang amb serologia luètica negativa. <br/><br/>Dels resultats obtinguts en el present estudi es desprenen les conclusions següents:<br/><br/>1) Anàlisi clínica de la sèrie.<br/><br/>1 .1 La distribució per sexes, edat d'inici de la malaltia, manifestacions clíniques i incidència de nefropatia van ser similars a les descrites a la literatura. <br/><br/>2) Estudi dels anticossos anticardiolipina<br/><br/>2.1. Estandarització de la tècnica d'ELISA<br/><br/>2.1.1. La tècnica d'ELISA en fase sòlida que utilitza cardiolipina com a antigen i dos pisos d'anticossos, l'últim deIs quals conjugat amb fosfatasa alcalina, permet detectar AAC dels isotipus IgG i IgM de forma estandaritzada i reproductible.<br/><br/>2.1.2. Amb la introducción d'alguna modificació respecte a la descripción original de Loizou et al ., com és la utilització de 1,5 micrograms de cardiolipina a cada pouet de la placa s'ha obtingut al nostre laboratorio una millor capacitat de la tècnica per a distingir entre la presència de diverses quantitats d'anticossos.<br/><br/>2.1.3. La utilització de l'índex d'unió (IU) permet assignar als resultats unes unitats de càlcul senzill. La unitat (1 U.) equival a una densitat òptica (DO) del sèrum problema igual a la DO del grup control sa.<br/><br/>2.1.4. Els valors dels AAC a la població sana segueixen una distribución log-normal, amb diferència segons l'isotipus (IgG o IgM).<br/><br/>2.1.5. Per a computar els valors patològics és necessari considerar només aquells superiors a 2,8 U. (3,76 DE) en el cas dels AAC-IgG i a 4,07 U. (3,89 DE) en el dels AAC-IgM.<br/><br/>2.2. Incidència dels anticossos anticardiolipina<br/><br/>2.2.1. La incidència deIs AAC al LES és relativamente alta (36% a la nostra sèrie).<br/><br/>2.2.2. La incidència a altres malalties sistèmiques immunològiques com l'esclerosi sistèmica progressiva, la dermatofitosis-polimiositis, l'arteritis de Horton o la púrpura trombocitopènica idiopàtica és escassa. La incidència a l' artritis reumatoïde i a la cirrosi biliar primària és més elevada, cosa que suggereix una possible reacció creuada amb el factor reumatoïde i els anticossos antimitocondrials.<br/><br/>2.3. Associació dels anticossos anticardiolipina amb manifestacions clíniques i biològiques del LES.<br/><br/>2.3.1. Els AAC presenten una associació estadísticament significativa amb la presència de trombocitopenia. Els malalts amb una major incidència d'aquesta alteració són aquells amb un títol més elevat d'AAC de l'isotipus IgG.<br/><br/>2.3.2. Cap malaltia de la nostra sèrie no va presentar un avortament durant el període d'estudi. Per altra part, no s'ha observat associació entre els AAC i l'antecedent d'avortaments o morts fetal recurrents.<br/><br/>2.3.3. Els AAC presenten també una associació significativa amb la presència de trombocitopenia. Els malalts amb una major incidència d'aquesta alteració són aquells amb un títol més elevat d'AAC de l'isotipus IgG.<br/><br/>2.3.4. Els AAC de l'isotipus IgM presenten una associació significativa amb la presència d'anemia hemolítica autoinmune i neutropènia. La major incidència d'aquestes alteracions és també en aquells malalts amb un títol més elevat d'aquests anticossos.<br/><br/>2.3.5. Els AAC tenen una sensibilitat en la detecció d'activitat clínica del LES del 52%, una especificitat del 75%, un valor de predicció positiva del 58% i de predicció negativa del 70% i una eficàcia del 66%. No obstant, són marcadors de trombocitopènia i d'anemia hemolítica, per la qual cosa no s'haurien de fer server com a marcadors generals d'activitat clínica del LES.<br/><br/>2.3.6. La detecció d'un títol positiu d'AAC s'associa de forma estadísticamente significativa amb la detecció d'AL. No obstant, alguns malalts presenten positivitat en només un d'ells.<br/><br/>2.3.7. La detecció de SLPP és freqüent en el LES i en moltes ocasions s'associa a un títol positiu d'AAC.<br/><br/>2.3.8. els títols deIs AAC presenten una correlació significativa amb els dels anticossos anti-ADNn, el que suggereix que un subgrupo d'aquests anticossos podria tenir activitat antifosfolipídica.<br/><br/>2.3.9. No ha estat trobada en aquest estudi cap associació significativa entre els AAC i els anticossos anti-ENA o els factors del complement.

<i>Several recent studies have shown that patients with anticadriolipin antibodies (ACA) are prone to repeated episodes of venous and/o arterial thrombosis, thrombocytopenia, and haemolytic anaemia. Systemic lupus erythematosus (SLE) is the autoimmune disorder where ACA were first reported. Nevertheless, prospective studies in large series of SLE to assess the incidence and relationship with these clinical manifestations are infrequent. <br/><br/>OBJECTIVES: a) To analyze the incidence of ACA isotypes in SLE; b) To assess its relationship with ACA related clinical manifestations. <br/><br/>METHODS: Clinical and laboratory features of 100 patients with SLE (ARA criteria) were prospectively studied with a special emphasis on venous and/or arterial thrombosis, thrombocytopenia (100.000/nm3), haemolytic anaemia (positive Coombs' test) and neutropenia. IgG and IgM ACA were determined using an ELISA technique. Positive IgG ACA samples were considered when 3,77 SD and IgM ACA 3,9 SD (prob. =98%). Statistical analysus: BMPD, EPlSTAT.<br/><br/>RESULTS: a) ACA were positive in 35 patients: IgG ACA in 24, and IgM ACA in 19 (both IgG and IgM ACA in 8); b) Thrombosis appeared in 10 patients, and its incidence was related with the presence of IgG ACA (p=0,001); c) Thrombocytopenia appeared in 16 patients, and it was also related with IgG ACA (p=0,01); d) Haemolytic anaemia in patients and, by contrast , it was related with IgM ACA (p=0,01); e) Neutropenia in 5 patients and it was also related with IgM ACA (p=0,004).<br/><br/>CONCLUSIONS: a) Incidence of ACA in SLE is raised; b) Thrombosis and thrombocytopenia in SLE related with the presence of IgG ACA; C) Haemolytic anaemia and neutropenia in SLE are related with IgM ACA. </i>