Universitat de Barcelona. Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació
El sistema educatiu actual s'orienta vers la formació integral de l'alumne i l'educació per a la vida. Això implica atendre de manera equilibrada tant el desenvolupament cognitiu, tradicionalment l'aspecte predominant, com el desenvolupament emocional. Aquest últim ha esdevingut un terreny oblidat, bé per la poca rellevància donada fins ara a aquesta dimensió emocional, bé per la mateixa manca de formació del professorat.<br/><br/>Segons Goleman (1995), les persones i la societat han posat en evidència les conseqüències d'aquest analfabetisme emocional (estrès, ansietat, depressió, violència, entre d'altres). L'educació emocional pretén oferir una resposta educativa a aquestes mancances, a part de repercutir directament en la millora de les relacions interpersonals, el clima de classe, la disciplina, el rendiment acadèmic, etc. Així doncs, es potencia la prevenció per evitar la reacció.<br/><br/>Entenem per educació emocional un procés educatiu, continu i permanent, que pretén desenvolupar el coneixement sobre les pròpies emocions i les dels altres amb l'objecte de capacitar l'individu per a què adopti comportaments que tinguin present els principis de prevenció i desenvolupament humà (Bisquerra, 2000).<br/><br/>La línia de recerca d'aquesta tesi doctoral presentarà l'educació emocional com a objecte d'estudi, mitjançant l'aplicació d'un model d'investigació consistent en el disseny, implantació i avaluació de programes basats en un marc teòric. El pla de treball estarà organitzat en dues parts fonamentals:<br/><br/>La primera, suposarà tota la reflexió teòrica de l'anàlisi bibliogràfica i conceptual al voltant de tres temes d'estudi bàsics en la tesi: la funció i la conceptualització de l'educació emocional davant els reptes que ens presenta la realitat de la societat actual; la justificació del tractament de l'educació emocional a la primària i a la secundària obligatòria, des de les finalitats i els principis que orienten aquestes etapes educatives i les característiques dels seus plantejaments curriculars; i la formació del professorat com l'element clau i necessari per fer efectiva qualsevol estratègia en educació emocional.<br/><br/>La segona part comprendrà la part empírica amb el disseny, la planificació, la posada en pràctica i l'avaluació del programa d'educació emocional dins l'acció tutorial del Col·legi La Salle Bonanova. A més a més, com que aplicarem un model avaluatiu col·laboratiu orientat al desenvolupament i la millora, també oferirem unes propostes optimitzadores del programa i la formació del professorat des d'una perspectiva crítica, com aportacions principals d'aquest treball.<br/><br/>En aquesta recerca, l'anàlisi de la informació no té un caràcter terminal, sinó que constitueix el punt de partida per al plantejament de les propostes d'optimització, en dues direccions principals: respecte al contingut del programa, per adaptar-lo a la realitat de la primària i la secundària obligatòria, tot afavorint la institucionalització del canvi i per donar una resposta més congruent amb el model global de l'educació emocional; i pel que fa a la formació del professorat, per facilitar l'aplicació de l'educació emocional des d'un enfocament més crític, coherent amb l'esmentada proposta d'optimització del contingut.<br/><br/>Per acabar, obrirem un capítol de reflexions finals i prospectiva que recollirà els elements més destacables i rellevants de la recerca realitzada, així com algunes derivacions i suggeriments per a la pràctica i possibles línies d'investigació futures.
<i>The current educational framework is oriented both towards an integral system of instruction as well as towards providing students with an education in life-skills. Such an approach requires a balanced focus between the traditionally predominant area of development, cognitive development, and a less traditional area of development, emotional development. The area of emotional development constitutes previously overlooked terrain, perhaps due to the scant attention paid to date to the emotional dimension in general or perhaps due to the more specific fact that in the past it has not been an area of focus in training educators.<br/><br/>According to Goleman (1995), the current state of the individual and society reveals the consequences of what we may refer to as emotional illiteracy in the form of such factors as stress, anxiety, depression, violence, and so on. The motivation behind the movement known as emotional education is to provide an educational response to these current and troubling issues at the societal level as well as to provide solutions for improving interpersonal relationships, classroom climate, disciplinary issues, academic results, and so on in the field of education. In other words, the focus is on empowering society and the individual to emphasize preventative measures and to avoid purely reactive responses.<br/><br/>The concept of emotional education is understood to be a continuous and permanent educational process aimed at developing knowledge both of an individual's internal emotions as well as of external emotions, that is, those of other individuals, in order to enable each individual to adopt behaviors that reflect the principles of prevention and human development (Bisquerra, 2000).<br/><br/>The research in this doctoral thesis is based on a theoretical framework which presents the concept of emotional education as a central theme consistent with a design, implementation and series of programs of evaluation. The thesis is organized in two sections.<br/><br/>The first section consists of a review of the literature and includes theoretical and conceptual analyses of the following three basic topics of study:<br/>1. The conceptualization and role of emotional education as the field confronts the challenges presented by the reality of present day society.<br/>2. The justification of the systematic application of emotional education in primary and secondary schools as viewed through the objectives and principles that these educational levels are aimed towards and the characteristics of the curriculum design inherent to these educational levels.<br/>3. The training of educators as a vitally necessary element in the process of fomenting the basic principles of emotional education as an effective solution to improving the educational system.<br/><br/>The second section is empirical in nature and is comprised of the design, implantation, implementation and evaluation of an emotional education program already in place at the "Collegi La Salle Bonanova" in Barcelona, Spain. In addition, and due to the fact that a collaborative system of evaluation, aimed at both development and improvement, is employed, a primary contribution of this doctoral thesis consists in providing recommendations on how to optimize proposals on emotional education programs and how such programs can best be used in training educators.<br/> <br/>The analysis provided herein is not conceived of as conclusive in nature, but rather as a point of departure for establishing a foundation for the optimization of proposals in two principal areas:<br/>(1) Proposals regarding program contents, the aim of which is to adapt said contents to the reality present in nationally mandated as obligatory primary and secondary school levels with the purpose of propounding the institutionalization of change and with the objective of providing a response more congruent in nature with today's global model of emotional education.<br/>(2) Proposals regarding the training of educators in order to facilitate the systematic application of the principles of emotional education from a more critical perspective and coherent with the proposal described herein for optimizing program content.<br/><br/>The final chapter contains a summary of the thesis, conclusions and proposals for areas of future research. </I>
Daniel Goleman; Intel·ligencia emocional; Desenvolupament emocional; Formació integral
371 - Education and teaching organization and management
Ciències de l'Educació
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.