Marketing viral: claves creativas de la viralidad publicitaria

Abstract

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és detectar si existeixen claus creatives comunes en els vídeos publicitaris virals que constitueixin un detonant per al seu contagi entre els usuaris de les xarxes socials digitals. S'inicia amb un estudi diagnòstic de la literatura existent sobre el tema per aclarir conceptes, resoldre confusions terminològiques i distingir diferències entre el màrqueting viral, la publicitat viral o la publicitat boca a orella, entre d’altres. A continuació, s'estudia un marc conceptual reticular, en el qual es connecten els fonaments del màrqueting, de la comunicació, de la creativitat publicitària i de les xarxes socials per esbossar dos possibles models teòrics del màrqueting viral. D'aquesta manera, es concreten diversos nivells taxonòmics i de definició del concepte. Per dur a terme l'estudi empíric, l'autora proposa un constructe analític que permeti la triangulació dels indicadors bàsics següents: drivers creatius, soques virals i ambigüitat dels continguts. L'anàlisi -bivariant i multivariant- de 651 vídeos publicitaris virals ha permès constatar que els continguts basats en el driver de l'emoció, explicats amb recursos de la soca retòrica clàssica publicitària (o conceptual), són els que mostren una major prevalença i relació significativa. L'ambigüitat està present en gairebé la meitat de la mostra analitzada, per la qual cosa es conclou que es tracta d'una condició suficient, però no necessària, per detonar un procés publicitari viral.

El objetivo principal de esta tesis doctoral es detectar si existen claves creativas comunes en los vídeos publicitarios virales que constituyan un detonante para su contagio entre los usuarios de las redes sociales digitales. Se inicia con un estudio diagnóstico de la literatura existente sobre el tema para clarificar conceptos, resolver confusiones terminológicas y distinguir diferencias entre el marketing viral, la publicidad viral o la publicidad boca a oreja, entre otros. A continuación, se estudia un marco conceptual reticular, en el que se conectan los fundamentos del marketing, de la comunicación, de la creatividad publicitaria y de las redes sociales para esbozar dos posibles modelos teóricos del marketing viral. De esta forma, se concretan varios niveles taxonómicos y de definición del concepto. Para llevar a cabo el estudio empírico, la autora propone un constructo analítico que permita la triangulación de los siguientes indicadores básicos: drivers creativos, cepas virales y ambigüedad de los contenidos. El análisis -bivariante y multivariante- de 651 vídeos publicitarios virales ha permitido constatar que los contenidos basados en el driver de la emoción, explicados con recursos de la cepa retórica clásica publicitaria (o conceptual), son los que muestran una mayor prevalencia y relación significativa. La ambigüedad está presente en casi la mitad de la muestra analizada, por lo que se concluye que se trata de una condición suficiente, pero no necesaria, para desencadenar un proceso publicitario viral.

The aim of this thesis is to test out the existence of common creative key factors in the viral advertising videos that constitute a catalyst for their transmission between users of digital social networks. It all starts up with a diagnostic study of the existent literature about the subject in order to clarify concepts, solve terminological misunderstandings and distinguish between viral marketing, viral advertising or word-of-mouth advertising from a wide range of others. Furthermore, a reticular framework is studied, in which the basics of marketing, communication, advertising creativity and social networks are connected between them to sketch two possible theoretical models of viral marketing. In this way, many taxonomical levels and the definition of concept are concreted. To carry out the empirical study, the author proposes an analytical construct that allows the triangulation of the following basic indicators: creative drivers, viral strains and the ambiguity of the contents. The analysis -bivariate and multivariate- of 651 viral advertising videos has been prone to prove that the contents based on the driver of the emotion, explained with the resources of the advertising (or conceptual) rhetoric strain, are the ones that show a major prevalence and significant relation. The presence of ambiguity is almost in half of the analyzed sample, so we arrive to the conclusion that it is a sufficient condition, but not necessary to unleash a viral advertising process.