Aprenentatge de la lectura inicial: una aproximació als coneixements dels infants i a les estratègies d'ensenyament, L'

Abstract

Malgrat el nombre ingent d'investigacions sobre els coneixements que els alumnes construeixen sobre la lectura, encara existeixen aspectes confusos, i fins i tot contradictoris, al voltant de la importància que juguen certes capacitats en aquest procés. Així, tot i que es considera que el coneixement fonològic garanteix l'accés autònom a la lectura, existeixen dubtes entorn a quin nivell d'aquesta capacitat permet començar a llegir. A més, alguns estudis mostren que alumnes que utilitzen aquest coneixement per escriure, no l'usen per llegir, posant de manifest el "fenomen de la discrepància". <br/><br/>D'altra banda, sembla interessant identificar en quina mesura, diferents aproximacions instruccionals afavoreixen l'assoliment de distints coneixements vinculats a la lectura. Per aquests motius, la tesi doctoral pretén aportar noves llums sobre els sabers que construeixen els aprenents sobre la lectura atenent, alhora, a les perspectives metodològiques de les seves docents, que podem identificar com sintètica, analítica i analítico-sintètica. <br/><br/>Els participants en la investigació van ser tres docents que sostenien visions distintes sobre l'ensenyament de la lectura i que planificaven activitats congruents amb les seves idees, juntament amb els alumnes de les seves respectives classes (69 alumnes en total). <br/><br/>El disseny de la investigació ha combinat aproximacions metodològiques diverses. Per accedir a les representacions de les docents es van elaborar entrevistes semiestructurades. La indagació dels coneixements dels alumnes va suposar l'aplicació d'un disseny "pre-post" pre-experimental, en el qual el tractament va consistir en la intervenció educativa implementada per cadascuna de les docents. <br/><br/>L'anàlisi de contingut de les entrevistes, així com les anàlisis descriptives i de significació efectuades en les dades procedents dels alumnes, ens permeten assenyalar alguns resultats i conclusions. S'ha pogut identificar docents que sostenien enfocaments diferents sobre l'ensenyament i aprenentatge de la lectura inicial i que planificaven activitats conseqüents amb les seves representacions. <br/><br/>Les dades procedents dels alumnes posen de manifest algunes tendències. Com era relativament esperable, els alumnes que llegeixen de forma més reeixida mostren una capacitat de segmentació elevada (aïllen fonemes), mentre que els qui presenten més dificultats per llegir segmenten de forma menys detallada (aïllen síl·labes). <br/>No obstant això, i contràriament al que era previsible, alumnes que segmenten en síl·labes també són capaços de llegir alguns textos. <br/><br/>Quan s'atén a les diferències que emergeixen entre les aules estudiades, destaca que el grup analítico-sintètic acaba mostrant uns millors resultats, en general, que els altres grups. El grup sintètic mostra uns resultats menors en la tasca de segmentació que els obtinguts pels alumnes de les altres aules. A pesar d'aquest fet, tendeixen a poder llegir de forma reeixida, mentre que mostren més dificultats en l'escriptura. Contràriament, alguns alumnes de l'aula analítico-sintètica i de l'analítica que poden segmentar en fonemes i usar aquest coneixement per descodificar, desconeixen com unir els sons resultants per obtenir el significat. A més, alguns alumnes d'aquestes dues aules posen de manifest la hipòtesi de la discrepància en la nostra llengua. <br/>Aquestes dades posen en dubte la necessitat que, per a aprendre a llegir, els alumnes hagin de segmentar en fonemes. A diferència del que possiblement ocorre en altres llengües, els nens poden començar a llegir quan segmenten en síl·labes. Així mateix, posa en evidència la necessitat d'ensenyar a integrar els sons resultants de la descodificació per ajudar a llegir. Per contra, el coneixement segmental està clarament relacionat amb l'escriptura. Pel que respecta a les pràctiques instruccionals, sembla que sostenir una visió analítico-sintètica a l'ensenyament d'aquest contingut afavoreix que els alumnes construeixin coneixements amplis al voltant del sistema de la llengua escrita.

<i>This thesis was guided by two main aims: <br/>On the first hand, to identify the different kinds of knowledge that children construct when they learn to read at school and the relationship between the different aspects of knowledge they learn.<br/>On the other hand, to identify whether teachers influence in that construction and in which aspects we can observe this influence. <br/><br/>In order to answer these questions, we selected three Catalan preschool teachers (who were teaching 5-year-old children), who hold different perspectives on how children learn to read and how teaching might help them in that purpose. Their views were related to a synthetic, analytic and analytic-synthetic instructional method. Based on their thoughts, teachers planned diverse activities for their students. <br/>Students in their classrooms (n=69) were assessed twice, when school started and at the end of the school year. The tasks used included the amount of letters of the alphabet they could recognise, the way they segmented words orally and wrote several words that were dictated, and tasks that involved reading individual words or a sentence in the context of an image. <br/><br/>Results show that Catalan children can start learning to read when they are able to segment syllabically. We also found some children that showed the "discrepancy hypothesis", using their knowledge to write and decode some words out of context, but trying to guess the meaning of a sentence in the context of a picture. <br/>Furthermore, our results suggest that teachers' thoughts influence the procedures children use when reading and writing through the activities they implement in their respective classrooms. </i>