Rehabilitació neuropsicològica del pacient esquizofrènic, La.

Abstract

L'objectiu general d'aquesta tesi és valorar la utilitat del tractament de rehabilitació neuropsicològica en pacients esquizofrènics amb dèficits cognitius i predomini de la simptomatologia negativa. El programa utilitzat és l'anomenat Teràpia Integrada de l'Esquizofrènia (IPT, <i>Integriertes Psychologisches Therapieprogramm</i>) dissenyat pel grup de Brenner que disposa d'un manual protocol·litzat a més d'un model teòric susceptible d'estudi empíric. Els efectes de la rehabilitació són analitzats a tres àmbits diferents: funcions cognitives, funcionalisme cerebral mesurat a partir de SPECT i funcionament psicosocial. <br/><br/>Per a la realització dels diferents estudis hem aplegat una mostra de 94 pacients diagnosticats d'esquizofrènia amb predomini de la simptomatologia negativa. D'aquests pacients 27 complien els criteris d'inclusió pel que fa a simptomatologia negativa i també el criteri qualitatiu de deterioració cognitiva que queda definit a l'estudi. Aquests pacients han estat sotmesos al tractament de rehabilitació neuropsicològica durant tres mesos. A una mostra de 10 pacients se'ls hi va estudiar amb mètodes de neuroimatge amb SPECT. Un grup de pacients amb predomini dels símptomes negatius però sense dèficit cognitiu han actuat com a control. <br/><br/>La part experimental consta de quatre estudis, tres dels quals ja han estat publicats i un està acceptat per publicació. En aquests estudis hem pogut demostrar que els dèficits cognitius s'associen a un pronòstic més perniciós: evolució més cronificada, nivell més baix d'adaptació general, estades més llargues d'hospitalització i una adherència més pobra al tractament farmacològic. Els resultats recolzen que el tractament de rehabilitació neuropsicològica és útil i produeix millories a les funcions prèviament deficitàries. Tal i com estableix el model de Brenner, els canvis a les funcions cognitives elementals (atenció i codificació) estan lligades als canvis a les funcions cognitives més superiors (recuperació i funció executiva). I el que és més important, la millora neuropsicològica està associada a una millora del funcionament psicosocial, concretament un augment de l'autonomia personal i del funcionament psicosocial general. Per altra banda el tractament de rehabilitació neuropsicològica produeix canvis en el flux sanguini cerebral frontal detectable mitjançant estudis d'SPECT realitzats en condicions de neuroactivació. Aquests canvis suposen una reducció de la hipofrontalitat que es deu a la millora del funcionament neuropsicològic.<br/><br/>Per tant l'estudi ha pogut confirmar les hipòtesis i es pot concloure que la rehabilitació neuropsicològica és una eina terapèutica que possibilita una millora del funcionament cognitiu, una reducció de l'hipofuncionalisme del flux cerebral frontal, un augment de l'autonomia personal i una millora del funcionament psicosocial als pacients esquizofrènics de pitjor pronòstic.