Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l'ona n3 en pacients amb hipoacúsia neurosensorial profunda

Abstract

Els potencials evocats auditius de tronc cerebral (PEATC) aplicats als pacients amb una hipoacúsia neurosensorial profunda (HNSP) no mostren resposta coclear però en el seu lloc pot aparèixer una ona electronegativa, la N3, originada a la via nerviosa vestibular. Kato T. et al. van anomenar, en un peu d’imatge del seu article publicat el 1998, dues ones electropositives de menor voltatge que precedien a la N3. No tenim constància en la literatura científica d’estudis sobre la consistència i el significat d’aquestes dues ones que anomenarem p1 i p2, “p” per ser electropositives i “1” o “2” per la latència mitjana d’aparició (en milisegons). Aquesta tesi parteix d’una descripció inicial de les ones p1 i p2 observades durant la realització d’uns PEATC a 10 pacients amb HNSP. Aquesta caracterització de les ones permet plantejar unes noves condicions d’estimulació i registre, que anomenem test PEANV-N3, per a una millor obtenció de la p1 i p2. S’aplica el test PEANV-N3 a 30 pacients amb HNSP (20 amb ona N3 i 10 sense N3 en els PEATC) i es descriuen les ones p1, p2 i N3. Es compara l’aparició d’aquestes ones amb la presència o absència de potencials evocats miògens vestibulars cervicals, el test electrofisiològic més utilitzat per estudiar el sistema vestibular d’origen sacular. Les ones p1 i p2 presenten una alta consistència amb la N3 i molt probablement són potencials evocats neurògens vestibulars originats a les porcions més distals de la mateixa via nerviosa vestibular que genera la N3. El test PEANV-N3 permet una millor identificació de les ones p1 i p2 sense alterar-ne la morfologia en comparació a l’estudi de PEATC. Els PEMVc i el PEANV-N3 presenten una bona correlació quant a la presència o absència de resposta electrofisiològica evocada.

Los potenciales evocados auditivos de tronco cerebral (PEATC) aplicados en pacientes con una hipoacusia neurosensorial profunda (HNSP) no muestran respuesta coclear pero en su lugar pude aparecer una onda electronegativa, la N3, originada en la vía nerviosa vestibular. Kato T. et al. nombraron, en un pie de imagen de su artículo publicado en 1998, dos ondas electropositivas de menor voltaje que precedían la N3. No tenemos constancia en la literatura científica de estudios sobre la consistencia y el significado de estas dos ondas que llamaremos p1 y p2, “p” por ser electropositivas y “1” o “2” por su latencia media de aparición (en milisegundos). Esta tesis parte de una descripción inicial de las ondas p1 y p2 observadas durante la realización de unos PEATC a 10 pacientes con HNSP. Esta caracterización de las ondas permite plantear unes nuevas condiciones de estimulación y registro, que denominaremos test PEANV-N3, para una mejor obtención de la p1 y p2. A continuación, se aplica el test PEANV-N3 a 30 pacientes con HNSP (20 con onda N3 y 10 sin N3 en los PEATC) y se describen las ondas p1, p2 y N3. Se compara la aparición de estas ondas con la presencia o ausencia de potenciales evocados miógenos vestibulares cervicales (PEMVc), el test electrofisiológico más utilizado para estudiar el sistema vestibular de origen sacular. Las ondas p1 i p2 presentan una alta consistencia con la N3 y probablemente son potenciales evocados neurógenos vestibulares originados en las porciones más distales de la misma vía nerviosa vestibular que genera la N3. El test PEANV-N3 permite una mejor identificación de las ondas p1 y p2 sin alterar su morfología en comparación al estudio con PEATC. Existe una buena correlación entre los PEMVc y los PEANV-N3 en cuanto a la presencia o ausencia de respuesta electrofisiológica evocada.