Determinació de la funció de comportament que indica normalitat en els estudis estabilomètrics estàtics, i intervals de normalitat, en individus sans amb una edat entre 18 i 65 anys

Abstract

L’estabilometria és una de les tècniques utilitzades per la valoració del control postural. Els registres obtinguts, actualment, només són comparables amb els dels intervals de normalitat establerts per l’Associació francesa de posturologia (AFP), l’any 1985. Pel que fa als intervals establerts, la població no es diferenciava en franges d’edat ni per sexe. Per altra banda, tampoc es van establir les normes per altres variables com ara les d’estabilometria màximes, mínimes i en amplituds, tant en el pla frontal com en el sagitat. Pel que fa a aquests intervals, es varen determinar amb estimacions puntuals i no pel propi comportament de les diferents variables estabilomètriques segons el temps finit de registre. Per aquest motiu juntament amb l’avanç tecnològic experimentat, tant pel que fa a les plataformes com a les diferents tècniques d’anàlisi funcional de les dades (FDA), es va proposar aquest estudi en el que s’establissin les corbes patró de comportament, que indiquessin la normalitat en els registres estabilomètrics estàtics, per als individus sans, amb una edat de 18 a 65 anys, i per a les diferents variables estabilomètriques. Es van seleccionar 177 individus voluntaris. Per a cada un d’ells es van realitzar 3 repeticions dels registres, amb una plataforma estabilomètrica en situació estàtica, amb ulls oberts i ulls tancats. Es van analitzar els resultats segons les diferents tècniques de FDA (tècniques de suavitzat, B-splines, bootstrap i anàlisi de components principals en aquest cas), establint tres tipus de corbes patró de comportament segons el tipus de variable estabilomètrica. Per una banda trobem les variables posicionals amb una corba patró aplanada, una altra corba patró per a les variables de longitud en les que aquesta augmenta de forma quasi-lineal i una tercera per a les variables estabilomètriques d’amplitud així com els seus respectius màxims i mínims, en què observem una corba entre els 10 i els 20 primers segons amb molta pendent i a partir d’aquí una tendència a aplanar-se. Destaquem que no trobem diferencies estadísticament significatives (p-valor=0.000) entre les corbes patró de comportament entre homes i dones, a excepció de la variable d’estabilometria en amplitud, pel que fa al pla sagital en el cas de les dones. El coeficient de determinació R2, va anar de 29.65% a 46.59%, la qual cosa ens està informant que l’edat no va ser una variable que expliqui en gran mesura el comportament de les corbes, és a dir, la bondat d’ajust de la corba de regressió considerant com a variable explicativa l’edat va ser baixa, en tots els casos, però sobretot per l’amplitud en X ulls oberts, amplitud en Y en ulls oberts, i la Y mínima. Per altra banda en relació a la variable Xm en el grup d’edat de 18 a 35 anys destacar que la mitjana, tant en ulls oberts (OA) com en ulls tancats (OC), amb un valor de 3.64±5.53 i 3.47±6.20 respectivament, es va allunyar bastant dels valors obtinguts per als altres grups d’edat, així com de la mitjana global d’aquesta variable en la condició amb OA i OC, amb uns valor de 1.51±6.35 i de 1.38±6.58 respectivament. Finalment destacar que si existeixen les corbes patró de comportament estabilomètric per a cada una de les variables estabilomètriques pels individus sans amb una edat 18 a 65 anys, agrupant-les en tres tipus diferenciades segons la tipologia de variable.