Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
En aquesta tesi, pretenem analitzar com s’ha traduït una selecció significativa (el 52%) de les parèmies populars (també anomenades clàssiques) del Quijote a les dues versions romaneses integrals que, a dia d’avui, n’existeixen (Ion FRUNZETTI / Edgar PAPU, 1965; Sorin MĂRCULESCU, 2007 [2005]). Per a això, ens basem en el corpus fraseològic de l’obra cervantina establert pels reputats paremiòlegs Jesús CANTERA ORTIZ DE URBINA, Julia SEVILLA MUÑOZ i Manuel SEVILLA MUÑOZ (2005). Després de confessar la magdalena proustiana del treball (“3. A l’ombra de les parèmies en flor”), una breu introducció (“4. Algo va de Paremia a Paremia”) justifica la tria del corpus entre els nombrosos estudis centrats en les unitats fraseològiques. A continuació, abans d’esbossar a grans trets els objectius de l’estudi (“6. Objectius”), comentem la metodologia emprada (“5. Estructura de les fitxes”) en el nucli de la tesi, és a dir, en la redacció de 146 fitxes quixotesques (“7. Fitxes de les parèmies populars del Quijote”), que, entre variants de la parèmia de referència i/o repeticions d’algun refrany al text quixotesc, contempla un total de 202 parèmies populars. A cada fitxa, es procura, en primer lloc, ubicar la parèmia cervantina en els reculls hispànics, així com buscar-li, quan escau, referents romànics, i, àdhuc, anglesos, però, sobretot, l’objectiu principal rau en analitzar ambdues traduccions al romanès en base a les dades espigolades als diversos reculls paremiològics d’aquesta llengua. En la darrera part del treball, gràcies a la informació acumulada al llarg de les fitxes, elaborem una proposta personal de criteris per a una traducció paremiològica ad hoc amb el corpus estudiat (“8. Per a una traducció paremiològica”); i, finalment, en base a aquesta anàlisi, mirem d’escatir (“9. Conclusions”) quin d’aquests criteris va seguir cada traductor a l’hora de traslladar al romanès les parèmies del millor refranyer literari de la literatura hispànica, el Quijote.
The purpose of this thesis is to analyse a significant selection (52%) of popular (or 'classical') proverbs contained in the only two complete Romanian translations of Cervantes' Don Quixote (Ion FRUNZETTI / Edgar PAPU, 1965; Sorin MĂRCULESCU, 2007 [2005]). The present research is based on the phraseologic study of Cervantes’ masterpiece (2005) by acknowledged paremiologists Jesús CANTERA ORTIZ DE URBINA, Julia SEVILLA MUÑOZ and Manuel SEVILLA MUÑOZ. After reading the two complete translations, 146 files were created which contain 202 popular proverbs found in Don Quixote, including their variations and repetitions. The criteria for choosing the files to be examined are discussed in the introduction to the thesis; there are in fact a number of phraseologic studies already in existence. In each of the files, there is reference to the origin of the Romanian proverbs; it is interesting to note that some hail from Hispanic, Romance and even English paremiological collections. However, the main purpose of the thesis is to ascertain why the translators chose these particular Romanian proverbs and not others, when translating Don Quixote. In the last part of the thesis, after examining the 146 files, personal suggestions are put forward for the translation of proverbs according to given criteria. The thesis also definitively identifies the criteria FRUNZETTI / PAPU / MĂRCULESCU followed when translating the proverbs for Don Quixote, the paremiological treasure of Hispanic culture.
Filologia romanesa; Filologia rumana; Romanian philology; Cervantes Saavedra, Miguel de, 1547-1616. Don Quijote de la Mancha; Proverbis; Proverbios; Proverbs; Traducció literària; Traducción literaria; Literary translation
8 - Lingüística i literatura
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.