Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat
Many NGOs have tried to implement cooperation projects in water services in Africa. A percentage of them has been successful when it comes to sustainability but a significant proportion has failed . Discovering and analyzing the conditions that make the sustainability of development cooperation projects has been the ultimate goal of our research. A first objective was to determine the limitations that development projects in water services face in the process of sustainable urbanization. In a subsequent step we have tried to study whether the acceptance of private water connections meets the demand generated by the target population. Moreover, the comparison of the evolution of cooperation projects in the four case studies allowed us to determine whether the interaction of stakeholders ensures the inclusion of all actors and the optimal response to the needs of the final beneficiaries. We have employed various methodological instruments. First we have addressed four case studies where focus groups and interviews with key informants have been conducted in the qualitative analysis. It has also been supplemented by the quantitative study from developed questionnaires to the target population. For data processing three software tools have been used EPANET, SPSS and ArcGIS. Among the final conclusions we highlight the need to focus on continuous support for cooperation projects in water services for a period not less than ten years. The second final conclusion indicates that all projects studied required a strengthening of the structures responsible for decision making. In our case studies institutional sustainability has proven to be the weakest dimension. The third final conclusion is the need to sacrifice the sense of ownership of the systems implemented in the community for longer than the time period of implementation. The case study in Idjwi shows that the interventions where there has been more participation from the external organization, resulting in a reduction in the sense of ownership, show better rates of progress towards sustainability. The fourth final conclusion is the need to offer alternatives to the population to have access to improved services. The data show that residents of the case study in Maputo could not access the services offered for a domestic connection due to the economic conditions attached to such service. The fifth final conclusion establishes the need to incorporate the specific needs of the vulnerable population in the overall approach. In the case study of Wukro public standpipes have been reduced although they served part of the population infected with HIV who have fewer economic resources and higher water needs . The sixth final conclusion would be the creation of a methodology to address the sustainability of cooperation projects in water services. A template is provided which can be used by the implementing agencies, both NGOs as funding agencies, in order to assess the sustainability of projects. This tool includes indicators grouped into five areas: economic, technical, health-environment, social and institutional . The evaluation of these indicators will both analyze long -term outcomes of an implementation and guide the formulation of the objectives of the implementation in the design stage.
Nombroses *ONGDs han intentat implementar projectes de cooperació en serveis d'aigua a Àfrica. D'ells un percentatge ha estat reeixit a l'hora d'aconseguir la sostenibilitat però una proporció important no ho ha aconseguit. Descobrir i analitzar les condicions que marquen la sostenibilitat dels projectes de cooperació i desenvolupament ha constituït la finalitat última de la nostra recerca. Un primer objectiu ha estat determinar les limitacions en el procés d'urbanització sostenible a les quals s'enfronten els projectes de desenvolupament en serveis d'aigua. En un pas posterior hem tractat d'estudiar si l'acceptació de connexions domiciliàries a la xarxa de proveïment cobreix la demanda generada per la població beneficiària. A més la comparativa de l'evolució dels projectes de cooperació en els quatre casos d'estudi ens ha permès esbrinar si l'articulació dels actors implicats garanteix la inclusió de tots els agents i l'òptima resposta a les necessitats dels beneficiaris finals. S'han emprat diversos instruments de metodològics. En primer lloc s'han abordat quatre casos d'estudi on s'han dut a terme grups focals i entrevistes a informadors clau dins de l'anàlisi qualitativa. A més s'ha complementat amb l'estudi quantitatiu procedent dels qüestionaris desenvolupats entre la població beneficiària. Per al processament de dades s'ha comptat amb tres eines informàtiques *EpaNET, *SPSS i *ArcGIS.Entre les conclusions finals destaquem la necessitat d'enfocar els projectes de cooperació en serveis d'aigua sota el prisma de la necessitat d'acompanyament per part de les agències *implementadores per un termini no inferior a deu anys. La segona conclusió final indica que els projectes estudiats requerien tots ells un enfortiment de les estructures encarregades de la presa de decisions. La dimensió classificada com a sostenibilitat institucional ha resultat en els nostres casos d'estudi ha demostrat ser la més feble. La tercera conclusió final és la necessitat de sacrificar el sentiment d'apropiació dels sistemes implementats entre la comunitat durant un període superior als terminis d'implementació. El cas d'estudi en *Idjwi demostra que en un període de deu anys les intervencions on hi ha hagut major intervencionisme, resultant en una reducció del sentiment d'apropiació, mostren millors índexs d'avanç cap a la sostenibilitat. La quarta conclusió final tracta sobre l'oferta d'alternatives a la població per poder accedir als serveis millorats en els projectes de cooperació. Les dades demostren que els residents del cas d'estudi de Maputo no podien accedir als serveis oferts per realitzar una connexió domèstica a causa de les condicions econòmiques associades a tal servei. La cinquena conclusió final estableix la necessitat d'incorporar els requeriments específics de la població vulnerable dins de l'enfocament global. En el cas d'estudi de *Wukro s'han reduït els punts de subministrament per mitjà de fonts públiques que servia a la part de la població infectada amb el virus del VIH i que tenint menys recursos econòmics presenta necessitats d'aigua majors. La sisena conclusió final seria la conformació d'una metodologia per abordar la sostenibilitat dels projectes de cooperació en serveis d'aigua. S'aporta un format de treball a manera de plantilla que pot ser utilitzat per les agències *implementadoras, tant *ONGDs com a agències finançadores, en l'avaluació de la sostenibilitat dels projectes. Aquesta eina dissenya indicadors agrupats en cinc àrees: sostenibilitat econòmica, tècnica, salut-ambienti, social i institucional. L'avaluació d'aquests indicadors servirà tant per analitzar a llarg termini els resultats d'una implementació com per guiar els objectius de la formulació d'aquesta implementació en l'etapa de disseny.
628 - Ingeniería sanitaria. Agua. Saneamiento. Ingeniería de la iluminación; 71 - Urbanismo. Paisajismo, parques y jardines
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.