Universitat Ramon Llull. Esade
Durant els últims anys, especialment en l’última dècada, hem vist com el legislador s’ha preocupat i ocupat de la regulació dels preus de transferència, fet que no és més que una resposta lògica a la globalització que impera en les relacions empresarials. La legislació espanyola és relativament veterana pel que fa l’aplicació del principi d’arm’s lenght, assumint que les transaccions efectuades entre parts vinculades han de respectar el principi de plena competència. Ara bé, no és tan experta en relació a la regla de qualificació, com sí succeeix en altres sobiranies jurídiques. La Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, va introduir per primera vegada en el nostre Dret positiu una regla específica de qualificació. En concret, són els articles 16.8 del TRLIS i el seu desenvolupament reglamentari en l’article 21bis del RIS, els encarregats de regular l’anomenat ajust secundari, essent la seva funció proporcionar una solució a la discrepància que es manifesta entre la base comptable i la base tributària existent després d’haver valorat a mercat l’operació, de manera de que una part posseeix un excedent de fons en detriment de l’altra. Una vegada superat el debat que els ajustaments de valoració no solucionen l’excés de renda que encara manté una de les parts vinculades, i per tant, assumint la necessitat d’oferir una solució jurídica a aquest excés de renda, el cert és que la regulació actual de l’ajust secundari conté greus i severs defectes de tècnica legislativa. El present estudi aborda l’anàlisi detallat dels efectes que l’aplicació de l’ajust secundari suposa per a les parts vinculades, així com per als altres socis que no han intervingut en l’operació, evidenciant situacions que per a res estan en línia amb les recomanacions de la OCDE sobre la matèria, com ara la generació de situacions de doble imposició o infraccions directes als principis bàsics del Dret Mercantil. Per tot això, i després d’un estudi de Dret comparat, es proposa una solució jurídica que impliqui la devolució àgil i ràpida de l’excés de fons.
Durante los últimos años, especialmente en la última década, hemos visto como el legislador se ha preocupado y ocupado de la regulación de los precios de transferencia, lo cual no es más que una respuesta lógica a la globalización que impera en las relaciones empresariales. La legislación española es relativamente veterana en la aplicación del principio de arm’s lenght, asumiendo que las transacciones efectuadas entre partes vinculadas deben respetar el principio de plena competencia. Ahora bien, no es tan experta en lo que se refiere a una regla de calificación, como sí sucede en otras soberanías jurídicas. La Ley 36/2006, de 29 de noviembre, de medidas para la prevención del fraude fiscal, introdujo por vez primera en nuestro Derecho positivo una regla específica de calificación. En concreto, son los artículos 16.8 del TRLIS y su desarrollo reglamentario en el artículo 21bis del RIS, los encargados de regular el denominado ajuste secundario, cuya función no es otra que dar solución a la discrepancia que se pone de manifiesto entre la base contable y la base tributable tras haber valorado a mercado la operación, de suerte que una parte posee un excedente de fondos en detrimento de la otra. Una vez superado el debate que los ajustes de valoración no solventan el exceso de renta que todavía posee una de las partes vinculadas, y por ende asumiendo que es necesario ofrecer una solución jurídica a este exceso de renta, lo cierto es que la actual regulación del ajuste secundario adolece graves y severos defectos de técnica legislativa. El presente estudio aborda el análisis pormenorizado de los efectos que la aplicación del ajuste secundario supone para las partes vinculadas, así como para los otros socios que no han intervenido en la operación, poniendo de manifiesto situaciones para nada acordes con las recomendaciones de la OCDE sobre la materia, tales como la generación de situaciones de doble imposición o infracciones directas de principios básicos del Derecho Mercantil. Por todo ello, y tras un estudio de Derecho comparado, se propone una solución jurídica que implique la devolución ágil y rápida del exceso de fondos.
In recent years, especially in the last decade, we have seen how the legislator was concerned and responsible for the transfer pricing regulation, which is no more than a logical response to the globalization prevailing in business relationships. The Spanish legislation is relatively veteran in applying the arm's length principle, assuming that transactions carried out between related parties must comply with such arm's length principle. Notwithstanding, it is not so skilled in regards to a qualification regulation, as it does in other legal sovereignties. The Law 36/2006 of 29th November, about the rules set for the prevention of tax evasion, first introduced in Positive Law a specific qualification regulation. Specifically, Articles 16.8 of the CITL (Corporate Income Tax Law) and its regulations in Article 21 bis of the CITR (Corporate Income Tax Regulation), which regulate the so-called secondary adjustment, the function of which is simply to provide a solution for the discrepancy seen between the accounting basis and the tax basis after having marked to market the operation, so that one part has a funds excess to the detriment of the other. Once agreed that the qualification adjustments do not solve the income excess that still has one of the related parties, and therefore assuming that it is necessary to provide a legal solution to this income excess, the truth is that the current regulation of the secondary adjustment suffers important and severe defects of legislative technique. This study deals with the detailed analysis of the effects that the application of the secondary adjustment mean for the related parties, as well as to other shareholders who were not involved in the operation, showing up situations not consistent at all with the recommendations of the OECD about this subject, such as the generation of double taxation situations or direct violations of the Commercial Law basic principles. Therefore, and after a Comparative Law research, the study proposes a legal solution involving an agile and quick refund of the funds excess.
Ajust secundari; Ajuste secundario; Secondary adjustments; Operacions vinculades; Operaciones vinculadas; Related-party transactions; Article 16.8 TRLIS; Artículo 16.8 TLIS; Norma de calificación; Qualification rule
34 - Derecho
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.