Las diligencia policiales y su valor probatorio

Abstract

La regulació de les actuacions que duen a terme les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en el marc de les investigacions penals és una de les reformes més importants que resten pendent en l’àmbit del dret processal. El TEDH ha advertit a l’Estat Espanyol sobre la insuficient regulació, essent els Tribunals espanyols qui, amb dispar fortuna, han anat corregint les deficiències. La dispersa regulació es mostra insuficient per abastar de forma coherent tots els aspectes associats a les investigacions, pivotant el sistema en l’art. 286 LECrim., que contempla la seva realització per part del Jutge. Mentrestant, l’activitat sembla regida per les màximes de l’experiència i el costum policials, sense que existeixin unes directrius estables d’actuació, i la seva incorporació i eficàcia en el si del procediment obeeix, no poques vegades, a la improvisació i imaginació dels operadors jurídics davant els quals és exposada. La determinació del valor probatori de les diligències policials podria constituir, a priori, una contradicció, però té una indubtable utilitat descriptiva, essent una qüestió no exempta de dificultat que exigeix indagar en la doctrina i en la jurisprudència per arribar a una aproximació de quina és la situació. El rendiment i eficàcia de la prova, en quina adquisició i assegurament ha intervingut la policia, es veurà compromès. Tot plegat, no deixa de ser més que el vell debat que gravita al voltant de l’eficàcia probatòria de la investigació que la LECrim. no ha sabut tallar, i que la pràctica forense ha aplicat amb disparitat. Aquest treball pretén analitzar quines són les diligències policials que s’executen sense intervenció judicial, qualificades de preprocesals, per afirmar que aquestes actuacions, amb lleugeres millores del marc normatiu existent i el concurs de Fiscal, produirien millors resultats.

La regulación de las actuaciones que llevan a cabo las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en el marco de las investigaciones es una de las reformas más importantes pendientes en el derecho procesal. El TEDH ha advertido en más de una ocasión al Estado Español sobre la insuficiente regulación. En ese ínterin son los Tribunales españoles, quienes, con dispar fortuna, han corregido las deficiencias. La dispersa regulación es insuficiente para abarcar de forma coherente todos los aspectos asociados a las investigaciones penales, pivotando el sistema en el art. 286 LECrim., que contempla su realización por parte del Juez de Instrucción. Mientras tanto, la actividad parece regida por las máximas de la experiencia y costumbre policiales, sin que existan unas directrices estables de actuación, resultando que su incorporación y eficacia en el seno del procedimiento obedece, en no pocas ocasiones, a la improvisación e imaginación de los operadores ante los que se expone. La determinación del valor probatorio de las actuaciones y diligencias policiales podría constituir, a priori, una contradicción, pero tiene una indudable utilidad descriptiva, siendo una cuestión no exenta de dificultad que exige indagar en la doctrina y la jurisprudencia. El rendimiento y eficacia de la prueba en cuya adquisición y aseguramiento intervino la policía se va a ver comprometido. Todo ello, no es más que el viejo debate de la eficacia probatoria de la investigación que la LECRim. no ha sabido zanjar, y que la práctica forense ha aplicado con disparidad. Este trabajo pretende analizar cuáles son las diligencias policiales que se ejecutan sin intervención judicial, para afirmar que estas actuaciones, preprocesales, con unas ligeras modificaciones del marco normativo existente y el concurso del Fiscal, producirían resultados más efectivos.

The procedures accomplished by the Forces and State Security Corps within the framework of penal investigations is one of the most important reforms still pending in the procedural law. The ECHR has warned the Spanish State, on more than one occasion, about the inadequate legal regulation. In this interim, the Spanish Courts of Law, with disparate fortune, have been correcting the inadequacies.

The dispersed regulation proves inadequate, revolving around the system in the art. 268 LECrim, considering its execution by the investigation judge. Meanwhile the activity seems to be guided by the police criterion and experience without constant rules of procedure, and its inclusion and efficiency in the heart of the procedure is due, frequently, to improvisation and to the imagination of the jurists to whom it is exposed.

Although the evidentiary value determination of the police interventions and proceedings might constitute, a priori, a contradiction, it has an indubitable descriptive usefulness. It is a difficult issue that requires enquiring into the doctrine and the jurisprudence in order to arrive to an approach of the situation. The behavior and the test performance in whose acquisition and assurance the police has intervened will be compromised. This whole issue is indeed the old debate that revolves around the evidential effectiveness of the investigation that could not be resolved by the LECRim and that the forensic practice has used with disparity.

This paper attempts to capture which police proceedings are executed without judicial intervention. The aim is to question if in such a situation, that is qualified as pre-procedural, with a little more than the existing regulatory framework and the fiscal authority competition, more successful results would be produced.