Radiografía de una mente creativa. El caso del comunicólogo Joan Costa

Abstract

Acadèmics i professionals coincideixen a reconèixer a Joan Costa com un dels comunicòlags més destacat en les Ciències de la Comunicació de les organitzacions. Aquesta valoració queda avalada per la seva extensa obra de més de quaranta llibres on es desenvolupen les seves reconegudes teories i gran part dels treballs professionals desenvolupats per a empreses i institucions a nivell internacional. Una altra forma de demostrar aquest reconeixement és l'haver estat investit Doctor Honoris Causa, en tres ocasions, per universitats d'Espanya, Argentina i Perú. Tots aquests mèrits resulten molt més sorprenents en conèixer els seus orígens humils allunyats del món intel·lectual. La seva història de vida arrenca en un entorn familiar amb molt pocs recursos i el seu desenvolupament professional coincideix amb el naixement de la comunicació com a ciència. Recordem que les Ciències de la Comunicació neixen en 1948 i encara que és una de les disciplines més recent, ningú dubta de la seva forta influència social en la segona meitat del segle XX i en l'actualitat. Aquesta suma de factors, al voltant de la figura de Joan Costa, van portar a aquest investigador a plantejar-se si es tractava d'un cas únic, un geni, una ment creativa o qualsevol un altre qualificatiu que permetés enquadrar-ho com alguna cosa singularment sorprenent. Per a aquesta demostració era necessari utilitzar una metodologia que permetés demostrar-ho. Des de finals del segle XIX, diferents investigadors van centrar els seus treballs a descobrir fórmules que permetessin arribar explicar casos de persones extraordinàries. El primer descobriment, sobre aquest tipus d'anàlisi, va ser comprovar que no existia un model compartit, cada autor destacava variables i judicis diferents. Aquesta evidència de dispersió metodològica, va suposar un problema ja que un treball d'anàlisi d'aquesta diversitat d'interpretacions, podia ser objecte d'una profunda i interessant recerca però s'apartava per complet de l'objectiu plantejat. En aquest procés de cerca, es va encendre una llum esperançadora en descobrir una tesi que havia abordat, de forma molt detallada i profunda, els diferents autors i recerques que podien determinar que persones poden ser considerades com a extraordinàries. L'autora d'aquesta tesi, Teresa Huidobro, arribava a determinar els 36 atributs, més compartits per tots aquells que havien centrat els seus estudis en una ment creativa. Aquesta aportació es va convertir en un descobriment fonamental per poder plantejar una metodologia que, a través d'una anàlisi profunda de vida, pogués conduir a un diagnòstic sòlid sobre cas de Joan Costa. A més, es volia aprofitar que per a la recerca es podia comptar amb la participació directa del propi Joan Costa. Aquesta excepcional singularitat plantejava reptes complementaris que podien resultar de gran interès per a aquells que desitgessin conèixer que història es tancava en cadascuna de les teories o llibres d'aquest comunicòlag. És evident que es pot estudiar un autor a través de la seva obra però, la qual cosa no és sempre possible, és molt difícil o impossible arribar a conèixer les causes que li van portar a realitzar tal labor.

Académicos y profesionales coinciden en reconocer a Joan Costa como uno de los comunicólogos más destacado en las Ciencias de la Comunicación de las organizaciones. Esta valoración queda avalada por su extensa obra de más de cuarenta libros donde se desarrollan sus reconocidas teorías y gran parte de los trabajos profesionales desarrollados para empresas e instituciones a nivel internacional. Otra forma de demostrar este reconocimiento es el haber sido investido Doctor Honoris Causa, en tres ocasiones, por universidades de España, Argentina y Perú. Todos estos méritos resultan mucho más sorprendentes al conocer sus orígenes humildes alejados del mundo intelectual. Su historia de vida arranca en un entorno familiar con muy pocos recursos y su desarrollo profesional coincide con el nacimiento de la comunicación como ciencia. Recordemos que las Ciencias de la Comunicación nacen en 1948 y aunque es una de las disciplinas más reciente, nadie duda de su fuerte influencia social en la segunda mitad del siglo XX y en la actualidad. Esta suma de factores, alrededor de la figura de Joan Costa, llevaron a este investigador a plantearse si se trataba de un caso único, un genio, una mente creativa o cualquier otro calificativo que permitiera encuadrarlo como algo singularmente sorprendente. Para esta demostración era necesario utilizar una metodología que permitiera demostrarlo. Desde finales del siglo XIX, diferentes investigadores centraron sus trabajos en descubrir fórmulas que permitieran llegar explicar casos de personas extraordinarias. El primer descubrimiento, sobre este tipo de análisis, fue comprobar que no existía un modelo compartido, cada autor destacaba variables y juicios diferentes. Esta evidencia de dispersión metodológica, supuso un problema ya que un trabajo de análisis de esta diversidad de interpretaciones, podía ser objeto de una profunda e interesante investigación pero se apartaba por completo del objetivo planteado. En este proceso de búsqueda, se encendió una luz esperanzadora al descubrir una tesis que había abordado, de forma muy detallada y profunda, los diferentes autores e investigaciones que podían determinar que personas pueden ser consideradas como extraordinarias. La autora de esta tesis, Teresa Huidobro, llegaba a determinar los 36 atributos, más compartidos por todos aquellos que habían centrado sus estudios en una mente creativa. Esta aportación se convirtió en un descubrimiento fundamental para poder plantear una metodología que, a través de un análisis profundo de vida, pudiera conducir a un diagnóstico sólido sobre caso de Joan Costa. Además, se quería aprovechar que para la investigación se podía contar con la participación directa del propio Joan Costa. Esta excepcional singularidad planteaba retos complementarios que podían resultar de gran interés para aquellos que desearan conocer que historia se encerraba en cada una de las teorías o libros de este comunicólogo. Es evidente que se puede estudiar un autor a través de su obra pero, lo que no es siempre posible, es muy difícil o imposible llegar a conocer las causas que le llevaron a realizar tal labor.

Academics and practitioners are agreed to Joan Costa as one of the most prominent communicator in Communication Sciences organizations. This assessment is confirmed by the extensive work of more than forty books where its recognized theories and much of the professional work done for companies and institutions to develop international markets. Another way to demonstrate this recognition is being awarded honorary doctorates on three occasions, for universities in Spain, Argentina and Peru. All these merits are much more amazing to learn your remote humble origins of the intellectual world. His life story begins in a familiar environment with few resources and professional development coincides with the birth of communication as science. Recall that the Communication Sciences born in 1948 and although it is one of the newest disciplines, no doubt his strong social influence in the second half of the twentieth century and today. This combination of factors, around the figure of Joan Costa, led this researcher to wonder if this was a unique case, a genius, a creative mind or any other adjective that would allow framing it as something uniquely surprising. For this demonstration was necessary to use a methodology to prove it. Since the late nineteenth century, various researchers focused their work in discovering formulas to arrive explain cases of extraordinary people. The first discovery, this type of analysis was the realization that there was a shared model, each author emphasized variables and different judgments. This evidence of methodological dispersion was a problem as a work of analysis of this diversity of interpretations, could be the subject of a thorough and interesting research but departed completely from the stated objective. In this search process, a hopeful light to find a thesis that was approached so very detailed and deep, lit different authors and research could determine which people can be considered as overtime. The author of this thesis, Teresa Huidobro, came to identify 36 attributes, most shared by all those who had focused his studies in a creative mind. This contribution became a crucial to promoting a methodology that, through a thorough analysis of life, could lead to a solid diagnosis if Joan Costa discovery. In addition, I wanted to take that research could have direct participation of own Joan Costa. This exceptional singularity posed additional challenges that could be of great interest to those who wish to know that history is locked in each of the theories or books this communicator. Obviously you can study an author through his work but it is not always possible, it is very difficult or impossible to know the causes which led him to perform such work.