El moviment veïnal al barcelonès nord (1954-1987)

Abstract

Aquesta investigació analitza el potent moviment veïnal que es va configurar durant els darrers anys del franquisme i la transició al Barcelonès Nord, sub-comarca que agrupa als municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, situats al nord de Barcelona. Aquestes poblacions van experimentar un gran creixement demogràfic a partir de la dècada dels 40 i 50 del segle XX, quan es va reprendre l'arribada de població d'altres indrets de l'Estat espanyol. La lluita diària per millorar l'existència a uns barris on predominava l'infrahabitatge va donar pas a una primerenca organització. Les autoritats franquistes van intentar controlar aquests barris fomentant un model particular d'associacionisme. No obstant aquests intents de control no van acabar de reeixir per l'acció altres factors que van afavorir la configuració d'un potent sentiment d'identificació col·lectiva i de classe que va propiciar el posterior esclat del moviment veïnal. L'acció d'organitzacions catòliques de base i d'un grup de sacerdots joves que van impulsar un apostolat diferent als barris obrers d'aquestes tres ciutats, juntament amb el paper dels militants antifranquistes van ser cabdals. Els partits polítics d'esquerres marxistes i d'altres organitzacions tradicionalment havien prioritzat el treball a les fàbriques, però progressivament anaren donant més importància a l'acció als barris fins arribar, als anys setanta, a considerar-lo un front de lluita equiparable al sindical. Va ser als anys setanta quan van esclatar amb tota la seva força un conjunt de lluites als diferents barris de les ciutats del Barcelonès Nord, ja fossin impulsades per Centres Socials, Comissions de Barri i finalment les Associacions de Veïns. Els motius inicials van ser les mancances materials dels habitatges i de tot tipus de serveis bàsics. Però aviat es van sumar reivindicacions més polititzades contra la dictadura i reclamant uns Ajuntaments democràtics, amb un discurs molt crític amb el sistema capitalista. Les autoritats franquistes locals es van veure desbordades. En el camí per la instauració dels Ajuntaments democràtics el moviment veïnal va viure un moment de crisi entre d'altres motius per la marxa de dirigents veïnals per assumir responsabilitats als nous ajuntaments, pel debat sobre quin hauria de ser el paper del moviment en el nou context polític, la crisi de les diferents formacions d'esquerres així com per l'impacte de la mateixa crisi econòmica. No obstant, això no va comportar la desaparició del moviment veïnal ja que durant els anys vuitanta encara van existir conflictes amb una intensitat comparable a la de la dècada anterior, si bé ara responien més a reaccions defensives i no hi havia una voluntat clarament assumida per sectors amplis de població per canviar el sistema polític com si havia succeït amb la lluita veïnal contra la dictadura.

Esta investigación analiza el potente movimiento vecinal que se configuró en los últimos años del franquismo y la transición en el Barcelonès Nord, sub-comarca que agrupa a los municipios de Badalona, Santa Coloma y Sant Adrià de Besòs, situados al norte de Barcelona. Estas poblaciones experimentaron un gran crecimiento demográfico a partir de la década de los 40 y 50 del siglo XX, cuando se reanudó la llegada de población de otros lugares del Estado español. La lucha diaria para mejorar la existencia de unos barrios donde predominaba la infravivienda dio paso a una temprana organización. Las autoridades franquistas intentaron controlar estos barrios fomentando un modelo particular de asociacionismo. No obstante estos intentos de control no acabaron de cuajar por la acción otros factores que favorecieron la configuración de un potente sentimiento de identificación colectiva y de clase que propició el posterior estallido del movimiento vecinal. La acción de organizaciones católicas de base y de un grupo de sacerdotes jóvenes que impulsaron un apostolado diferente en los barrios obreros de estas tres ciudades, junto con el papel de los militantes antifranquistas fueron cruciales. Los partidos políticos de izquierdas marxistas y otras organizaciones tradicionalmente habían priorizado el trabajo en las fábricas, pero progresivamente fueron dando más importancia a la acción en los barrios hasta llegar, en los años setenta, a considerarlo un frente de lucha equiparable al sindical. Fue en los años setenta cuando estallaron con toda su fuerza un conjunto de luchas en los diferentes barrios de las ciudades del Barcelonès Nord, ya fueran impulsadas por Centros Sociales, Comisiones de Barrio y finalmente las Asociaciones de Vecinos. Los motivos iniciales fueron las carencias materiales de las viviendas y de todo tipo de servicios básicos. Pero pronto se sumaron reivindicaciones más politizadas contra la dictadura y reclamando unos Ayuntamientos democráticos, con un discurso muy crítico con el sistema capitalista. Las autoridades franquistas locales se vieron desbordadas. En el camino para la instauración de los Ayuntamientos democráticos el movimiento vecinal vivió un momento de crisis entre otros motivos por la marcha de dirigentes vecinales para asumir responsabilidades a los nuevos ayuntamientos, por el debate sobre cuál debería ser el papel del movimiento en el nuevo contexto político, la crisis de las diferentes formaciones de izquierdas así como por el impacto de la misma crisis económica. No obstante, esto no supuso la desaparición del movimiento vecinal ya que durante los años ochenta todavía existieron conflictos con una intensidad comparable a la de la década anterior, si bien ahora respondían más a reacciones defensivas y no había una voluntad claramente asumida por amplios sectores de población para cambiar el sistema político como si había sucedido con la lucha vecinal contra la dictadura.

This research examines the powerful urban social movement origineted during the last years of francoist dictatorship and time known as 'the transition', at Barcelonés Nord. At the North of the city of Barcelona this area is formed by the towns of Badalona, Santa Coloma de Gramenet and Sant Adrià de Besòs. The Barcelonés Nord have a large population growth since the early 40s and 50s of the twentieth century, when the arrival of people from other parts of the Spanish state was restarted. The daily struggle to improve life in the neighborhoods, where substandard housing was predominated, ushered in an early organization. Francoist authorities tried to control these neighborhoods by encouraging particular model of association. Despite these attempts at control did not succeed to finish action other factors that favor the formation of a strong sense of collective identity and class that led to the subsequent outbreak of local movement. The action of catholic worker's organizations also of a group of young priests who promote a different apostolate in these towns' working-class neighborhoods and the performance of the anti-Franco activists were crucial. The leftist Marxist political parties and other organizations have traditionally prioritized work in factories, but gradually be given more importance in the neighborhoods until the seventies, to consider it comparable to a battlefront union. It was in the seventies when it erupted in full force a series of struggles in different neighborhood of the towns of Barcelonés Nord, whether driven by social centers, neighborhood committees and also neighborhood associations. The initial reason was the poor construction and lack of any kind of service. But soon joined more politicized claims against dictatorship and demanding a democratic councils with a speech highly critical of the capitalist system. Francoist local authorities were overwhelmed. In order to establish democratic councils the neighborhood movement experienced a moment of crisis among other reasons for the departure of neighborhood leaders to take responsibility for the new councils, the debate on what should be the role of the movement in the new context political, crisis of the different leftist groups and, as well, because of the concern of the economic crisis itself. However, this did not lead to the disappearance of the local movement since the eighties there were still conflicts with an intensity comparable to of the previous decade, although now more responsive to defensive reactions and there was a will clearly assumed by large sectors of the population to change the political system as if it had happened to the neighborhood struggle against the dictatorship.